Barcelona ret al Lliure un gran homenatge a Carles Santos

Dos homenatges a Carles Santos. Un, en forma de llibre. Albert Roig transcriu una il·luminadora conversa amb el seu amic músic i li dedica un poema (Biblioteca del Núvol). Un altre, en forma d’espectacle col·lectiu. Avui, al Teatre Lliure. Un Santos (sense el Santos) està dirigida per Montse Colomé i Anna Llopart i hi col·laboren una quarantena d’artistes. Lluís Pasqual, en la presentació del projecte, va reclamar la presència de la família santiana i el sabor del seu univers: fet amb “marisc, paella, partides de dòmino a Vinaròs i les dones”. Entre els participants, Frederic Amat, Cabo San Roque, Àngels Margarit, Josep Maria Mestres, Clàudia Schneider, Francesc Orella, Cesc Gelabert, Sol Picó i Mónica López.

L’obra vol ser fidel a l’esprit Santos: una festa sorpresa, despullada de vestuari i escenografia que repassarà una quinzena de les seves principals creacions. Comença per Bujaraloz by Night, estrenada a Sitges el 1982. Tot seguit, Té Xina la fina petxina de Xina?; La pantera imperial; El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora; El fervor de la perseverança o Brossalobrossotdebrossat. També Sis tenores i un senyor; Maquinofòbia pianolera; Patetisme il·lustrat i el darrer, de l’any passat al TNC, Collar de cranis Esquerdes parracs enderrocs.

L’espectacle inclou totes les disciplines artístiques conreades per Carles Santos: parts corals, cantades amb solistes, textuals i fragments de dansa.

Carles Santos és uns dels darrers creadors que segueixen la cadena de l’avantguarda iniciada per Joan Miró i represa, després del sotrac de la Guerra Civil, per Joan Brossa i Tàpies, i continuada per Perejaume o Albert Roig. Un esperit trencador que cerca anar sempre més enllà del convencionalisme per conquerir nous territoris creatius, amb vocació de risc, confusió voluntària de gèneres i màxima llibertat.

L’espectacle reuneix fragments d’una quinzena d’obres del músic desaparegut