‘Hispans’ en construcció
La selecció espanyola, en fase de renovació, intentarà assaltar un or europeu que se li resisteix
Si l’handbol seguís les lleis de la lògica, a Espanya li tocaria ser campiona d’Europa, per primera vegada, el 28 de gener a Zagreb. Però l’esport no entén d’estadístiques ni de seqüències racionals. Els hispans fa una dècada que progressen adequadament, quatre Europeus seguits creixent: 9è lloc el 2008, 6è el 2010, 4t el 2012, bronze el 2014 i plata el 2016. El 2018 correspondria un or que se li resisteix. Arribar a les portes de les medalles, fins a semifinals, és l’objectiu mínim que es marquen els de Jordi Ribera en el torneig, on debuten avui contra la República Txeca (18.15 h).
Serà el segon gran campionat de Ribera al capdavant d’una selecció espanyola en procés de renovació, iniciat fa un any en el Mundial de França (5è lloc). El repte del tècnic de Sarrià de Ter és construir “una selecció amb un estil i un perfil per ser campions”, amb vista als Jocs Olímpics de Tòquio 2022.
En aquest intent, el tècnic català –metòdic, analític, estudiós– ha donat ordre i sentit tàctic a un grup amb talent però que improvisava en excés, que patia d’un guió de joc i s’encallava fàcilment, sense full de ruta. Ribera ha confiat gairebé en el mateix grup de França, amb els únics canvis de l’extrem Ferran Solé per Víctor Tomàs (feia 10 anys que era a la selecció) i del lateral Daniel Dujshebaev per Álex Costoya. La columna vertebral persisteix, amb Pérez de Vargas a la porteria, Entrerríos al central i Aginagalde al pivot.
Un equip que, segons els especialistes, té prou potencial per lluitar per les medalles amb l’elit europea habitual: França, Dinamarca i Croàcia, sense perdre de vista Noruega i Alemanya.
A falta de grans estrelles que marquin diferències, la selecció espanyola conjuga diversos punts forts. Per començar, una porteria solvent. “Gonzalo i Rodrigo conformen una parella molt consistent; no veig cap altra selecció amb dos porters tan bons”, apunta David Barrufet, mànager esportiu del Barça i jugador més internacional (280 partits). “Però al porter l’ha d’ajudar la defensa”, la base de l’èxit. “Ribera n’ha provat tres o quatre tipus i necessita que faci un pas endavant. És una defensa compacta, que impedeix bé els xuts exteriors i, malgrat jugar en 6:0, permet bé els contraatacs de Balaguer, Solé i Valero”.
Carlos Viver, seleccionador femení, s’aferra a la joventut del bloc. “La selecció s’ha rejovenit, i això el farà créixer en il·lusió, desimboltura i motivació; és un grup molt ben treballat i amb l’experiència necessària per poder-hi arribar”, diu el vallesà, “molt optimista” amb les opcions hispanes.
Tant o més que Manolo Cadenas, l’anterior seleccionador (2012-16) i actual tècnic de l’Argentina, encantat amb “les variants tàctiques” que aporta Ribera. “Sap explotar al màxim el potencial dels jugadors, les seves característiques habituals –rapidesa, compromís, tècnica, intensitat–, i n’aprofita la versatilitat”. A Cadenas, d’aquesta selecció l’enamora la capacitat de disparar-se en el marcador “gràcies a un cúmul de qualitats: una bona porteria, les recuperacions en defensa, la confiança en les seves possibilitats i la bona gestió del joc”, comenta el lleonès. “És un grup que destil·la confiança; és compacte i ha incorporat joves que donen empenta”.
En l’anàlisi dels punts febles hi ha unanimitat entre els analistes de capçalera de La Vanguardia :el llançament exterior, una mancança ancestral. “Hi falten llançadors de gran potencial, en comparació amb altres seleccions”, comenta Cadenas, que també subratlla la inferioritat física respecte d’altres equips amb “més envergadura i fortalesa”. Barrufet afegeix a la llista de dèficits “el replegament defensiu, que hauria de millorar”. I Viver lamenta el “poc bagatge” del grup, que “fa poc temps que vola junt”.
L’ANÀLISI DE BARRUFET
“El gran punt fort d’Espanya és la porteria; no veig cap altra selecció amb una parella tan bona”
L’OPINIÓ DE CADENAS
“És un grup que destil·la confiança; és compacte i ha incorporat joves amb empenta i versatilitat”
LA VISIÓ DE VIVER
“S’ha rejovenit i això el farà créixer en il·lusió, desimboltura i motivació, i té prou experiència”