Conspiració paranoide
El matí del diumenge 7 de gener va arribar al meu telèfon mòbil un link amb el contingut complet de Fire and fury. Inside the Trump White House, el llibre de Michael Wolff que fa témer per la capacitat d’aquest home per governar els Estats Units. El contingut va viatjar a través de WhatsApp. El llibre havia sortit a la venda dos dies abans a Nova York i, com jo, el va rebre molta més gent fins i tot amb més antelació.
Provin d’imaginar-ho. Un dels diumenges més feliçment avorrits de l’any, un dia gris i amb plugim, arriba per WhatsApp un contingut que interpel·la amb urgència a qui el rep i que li recorda, per si ho havia oblidat, que forma part d’una comunitat global. I que li provoca el dubte de si el més apropiat per sentir-se informat és dedicar les hores següents a llegir un llibre de xafarderies sobre Trump. O si, al contrari, el millor és continuar mirant el dia per la finestra amb cara de peix.
Aquell mateix matí truca un bon amic a casa. També ha rebut el missatge amb el llibre. Està deprimit i una mica paranoic. “Per què me l’envien? Amb quin objectiu? Enyoro aquells anys en què una cosa anava darrere de l’altra i tenia temps per a tot”. Assegura que fa mesos que té la sensació que les coses van massa de pressa. Ell era dels que pensava que la tecnologia havia de fer el món més predictible. Però està passant just el contrari. Les xarxes socials
La tecnologia havia de fer el món més predictible, però està provocant just el contrari
han desbordat la seva capacitat per entendre els esdeveniments i la seva manera de veure les coses. Desencadenen polèmiques esgotadores amb efectes imprevisibles. I han fet del telèfon mòbil el seu millor amic/enemic, un objecte que el té sempre amb l’ai al cor. Ell pensava (desitjava) que amb el principi del nou any “les coses es calmarien” després d’un 2017 vertiginós. Que tot tornaria a l’ordre natural. Però el WhatsApp sobre Trump l’havia tret d’aquell equívoc. No hi ha descans.
Tenen raó si pensen que aquest és un article recurrent. De forma periòdica apareix algun psicòleg o sociòleg que es refereix a aquest tipus de neguits en termes apocalíptics. Que assegura que l’acceleració del temps està arribant a límits incomprensibles. Que el mòbil canviarà la nostra percepció de les coses. O que la naturalesa addictiva de les xarxes socials causa trastorns entre els més petits. Però és que l’any comença de la mateixa manera: dos importants accionistes d’Apple (Jana Partners LLC i el Fons de Pensions dels Mestres de l’Estat de Califòrnia, CalSTRS) han enviat una carta al president de la companyia perquè es posi al capdavant de la investigació sobre els efectes patològics de l’ús excessiu d’aquestes tecnologies.
Pensen que tard o d’hora les autoritats regulatòries es fixaran en les xarxes socials i en les grans tecnològiques com abans van caure sobre els casinos o les tabaqueres. I que això danyarà el valor a borsa d’Apple a mitjà termini. No em negaran que l’argument, ara mateix i vist amb distància, sembla una conspiració paranoica. O no?