Benjumea, absolt d’haver cobrat indemnització quan va plegar
L’Audiència veu legal el rescabalament malgrat la crisi d’Abengoa
Felipe Benjumea, expresident del grup d’enginyeria i energies renovables Abengoa, va sortir ahir il·lès d’un dels grans fronts judicials oberts des de la fallida de l’empresa el novembre del 2015: el cas de les indemnitzacions milionàries. L’Audiència Nacional va dictaminar que els 11,4 milions percebuts pel directiu en el moment de la seva sortida de l’empresa el setembre del 2015 –dos mesos abans que Abengoa presentés el preconcurs de creditors més gran de la història d’Espanya, amb un passiu de 25.000 milions d’euros– es van abonar d’acord a la llei, l’estipulat en el contracte de Benjumea i les bones pràctiques empresarials.
Juntament amb l’absolució de Benjumea, sobre la qual pesava una petició de cinc anys de presó per la Fiscalia, es va produir la del que va ser el seu número dos –Manuel Sánchez Ortega, exconseller delegat fins a principis del 2015, que va percebre 4,5 milions– i dels tres consellers de la comissió de retribucions i que van donar el vistiplau als pagaments. La sentència diu que no hi va haver ni administració deslleial ni apropiació indeguda.
En relació amb Felipe Benjumea, es determina que el seu cessament com a president de l’entitat i renúncia voluntària com a conseller “va obeir a raons objectives i externes a ell”, amb referència a la condició “indispensable” imposada per les entitats bancàries liderades pel Santander per procedir a una ampliació de capital de 650 milions d’euros. Així ho va defensar en el judici, assegurant que no va tenir alternativa –“van ser llenties”– i que el consell d’administració, que controlava
Benjumea celebra la decisió i diu que queda provat que la seva sortida va ser forçada pels bancs
ell, no va poder sinó cessar-lo com a president en la reunió del 23 de setembre del 2015.
Poques hores després de la sentència, fonts pròximes a l’empresari sevillà van dir que la sentència “demostra que el consell d’Abengoa va actuar correctament i d’acord a dret i confirma que Banco Santander va intervenir en les decisions de la companyia, forçant la sortida del president, en ple procés d’ampliació de capital, amb les greus conseqüències que això va provocar”.
Els procediments judicials d’Abengoa es van posar en marxa quan l’empresa va caure en barrina a finals del 2015. Lamentablement per a la companyia i els seus accionistes, la sortida de Benjumea no va arreglar res. Abengoa era inviable i només un acord de refinançament que va suposar el lliurament del grup als creditors i els fons –que es van quedar amb el 95% del capital– va aconseguir mantenir-la a la superfície.
Avui, Abengoa està en procés de pagar els deutes per la venda dels seus principals actius i lluita per sobreviure amb una estructura molt més petita. En borsa, la seva cotització és de tot just 300 milions d’euros enfront dels 4.000 milions que valia en el moment de màxima esplendor.
Després del cas de les indemnitzacions, Felipe Benjumea i Sánchez Ortega encara tenen pendent veure com evoluciona la instrucció de la querella per falsedat documental i estafa que s’instrueix també a l’Audiència Nacional. El jutge Ismael Moreno està demanant informació a Deloitte, Abengoa, KPMG i Alvarez & Marsal abans de prendre declaració a investigats i testimonis.