“No venim dels micos, venim d’una esponja”
Tinc 36 anys. Vaig néixer a Barcelona i visc a Brooklyn. Soc biòloga marina. Estic casada am bun americà i tinc una filla, Ona (15 mesos). Política? Soc d’esquerres i feminista. Soc atea. Aconseguint beques vaig sortir a investigar a l’estranger. Tant de
Què tenen les esponges?
Que per observar-les cal bussejar... i això m’encanta!
Estudia esponges per bussejar?
I perquè molts col·legues investiguen els coralls, els pijos dels fons marins: i les humils i fantàstiques esponges?
Ningú no estudiava les esponges?
Molt pocs. Vaig bussejar en un escull caribeny i em vaig enamorar de les esponges.
I què ha descobert?
És el primer animal que va habitar el planeta.
No és un vegetal?
És un animal amb esquelet de sílice o calci i un conglomerat de cèl·lules de col·lagen, proteïna espongina i bacteris simbiòtics.
Que ens uneix a les esponges?
Que no venim dels micos, venim d’una esponja.
Gràcies pel titular!
Potser els ctenòfors (protomeduses) van precedir els porífers (esponges), però l’esponja és més simple: aposto per la porisi.
Porisi?
La teoria que sosté que tots els animals venen dels porífers, com els especialistes en esponges denominem les esponges.
Si a la dutxa faig servir una esponja..., estic fregant-m ea m b la meva àvia?
Agraeix-ne la suavitat, i que és més higiènica i bactericida que qualsevol esponja sintètica.
Què més ens donen les esponges?
S’han utilitzat com a tampons i com a anticonceptius. I els romans les amaraven de vi, així l’hi van oferir a Jesús crucificat.
Em referia al medi ambient...
Les esponges contribueixen a la transparència de les aigües marines, que filtren sense parar, i a la bona circulació de nutrients als esculls, que gràcies a això són una explosió de biodiversitat.
Des de quan hi ha esponges?
Des de fa 640 milions d’anys, com a mínim.
On viuen?
En tots els fons marins del planeta: han sabut adaptar-se a les salinitats, llum, temperatures i profunditats de tots els mars, Antàrtida inclosa.
Hi ha moltes espècies d’esponges?
Sí, 5.000 de totes les mides, formes, colors: del transparent a tot l’arc de Sant Martí. Algunes són policromes, m’agrada una esponja caribenya que és groga per fora i lila per dins!
Quina mida assoleixen?
La més gran, descoberta als fons de Hawaii, té la mida d’una persona. La més petita és gairebé microscòpica.
I què mengen?
El plàncton en suspensió a l’aigua, que filtren a les seves cavitats i canals.
Com es reprodueixen les esponges?
Algunes per gemmació: desprèn minúscules espongetes, larves que busquen un substrat a què ancorar-se. D’altres, sexualment: unes esponges desprenen esperma, unes altres desprenen òvuls i es fecunden a l’aigua, en flotació. I hi ha també esponges hermafrodites.
Són molt longeves, les esponges?
N’hi ha que viuen dos anys, i d’altres poden ser eternes!: una part mor, però una altra part creix...i així successivament.
Com es porten les esponges amb la fauna marina?
Els dofins les utilitzen per protegir-se el morro quan remenen el terra marí a la recerca de crancs. I els dofins festegen les dofins... regalant-los esponges de colors!
Que seductors! I serveix de res investigar les esponges?
Per descobrir que un gen d’esponja coincideix amb un oncogen del càncer de mama, per exemple: ara sortirà un fàrmac contra el càncer de mama obtingut de les esponges.
Una magnífica notícia!
I observo el creixement de les esponges, tan semblant al dels tumors: poden ensenyar-nos a aturar el creixement tumoral!
Doncs segueixi observant esponges...
Podré fer-ho a l’Antàrtida: hi vaig el mes vinent, amb cent dones més.
Cent dones?
Sí, es tracta d’un projecte dedicat a l’empoderament i lideratge mundial per a dones científiques. Durarà deu anys, a cent dones per any. I m’han seleccionat aquest any per formarme en aquest lideratge.
Al final d’aquest projecte sumaran mil dones...per liderar què?
La lluita contra el canvi climàtic! Per cert: moltes espècies l’estan patint, però les esponges s’hi estan adaptant...i fins i tot estan gaudint del canvi climàtic!
Mil científiques de tot el món contra el canvi climàtic?
Com a científica estic molt implicada en les iniciatives feministes, inclòs el moviment Me Too: el promoc, he explicat públicament la meva experiència. Jo vaig ser violada.
...
Fa deu anys em va violar un company d’estudis mentre era becària al Centre d’Estudis Avançats de Blanes i preparava el meu doctorat. Ho vaig denunciar. Tots van mirar cap a una altra banda! El jutge va desestimar la meva denúncia. El violador seguia allà, jo havia de veure’l cada dia: vaig estar a punt d’abandonar la meva carrera científica... Això passa... Només la meva directora de tesi em va donar suport: ella em va ajudar a venir als Estats Units. I aquí estic.