El nazi discret que era còmplice de morts
La justícia truca de vegades a la porta amb un cert retard. L’alemany Oskar Gröning, de 96 anys, un antic membre de les SS nazis que al camp d’extermini d’Auschwitz s’ocupava d’espoliar els jueus destinats a la mort, anirà a la presó a complir la condemna de quatre anys que li va imposar el 2015 un tribunal del seu país, condemna que el nonagenari havia intentat eludir invocant la seva avançada edat i salut precària.
El Tribunal Constitucional d’Alemanya va rebutjar el passat 29 de desembre el seu últim recurs. El conegut com a comptable d’Auschwitz –així el va batejar la premsa alemanya, ja que entre les seves funcions figurava transferir a Berlín el que robava a les víctimes– serà reclòs les properes setmanes, probablement en una presó de la Baixa Saxònia on altres reus ancians compleixen pena sota control mèdic.
El procés a Gröning ha tocat la qüestió de la culpabilitat d’aquells que, com a membres de segona fila del règim nazi, no van executar ni van ordenar de manera directa els assassinats de l’Holocaust, però sense la cooperació dels quals la maquinària de mort no hauria pogut avançar. Els crims nazis no prescriuen a Alemanya, però abans del 2011 la justícia amb prou feines perseguia els vigilants dels camps, perquè era molt difícil trobar proves directes que els incriminessin.
Oskar Gröning, que havia entrat voluntari als 21 anys en les SS, va estar actiu com a vigilant al camp d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau, a la Polònia ocupada, entre 1942 i 1944. Tot i això, el tribunal de Lüneburg que en una sentència de juliol del 2015 el va condemnar a quatre anys de presó, ho va fer per un període concret de l’any 1944 en què va tenir lloc la denominada
Ungarn-Aktion, és a dir, la deportallavors ció i assassinat de la població jueva d’Hongria. Entre el 16 de maig i l’11 de juliol d’aquell any van arribar a Auschwitz uns 137 trens amb 425.000 persones, de les quals almenys 300.000 van ser gasades.
La feina d’Oskar Gröning era retirar els equipatges que els nouvinguts deixaven a les rampes després de baixar del tren perquè, segons anaven arribant altres futures víctimes, no sospitessin i procedissin amb calma. Ja a l’oficina, Gröning comptava els diners i altres béns sostrets als jueus, per a la seva posterior tramesa a la central de les SS a Berlín.
El tribunal de Lüneburg va argüir que Gröning havia optat en temps de guerra per “una feina d’oficina segura” dins “d’una maquinària destinada totalment a matar persones”. En el procés, Gröning va admetre que va cometre “una falta moral”, i va demanar perdó a les víctimes i a les seves famílies. “El que vostè veu, senyor Gröning, com una falta moral és exactament el que la llei veu com a complicitat en assassinat”, li va dir el jutge Franz Kompisch.
Després d’aquella sentència del 2015 i la seva ratificació pel Tribunal Suprem el 2016, la defensa de Gröning va presentar apel·lacions, que van ser del tot rebutjades l’any passat. El TC va corroborar el desembre passat totes aquelles decisions, i va subratllar que, en cas de registrar-se “canvis negatius considerables en l’estat de salut” del condemnat durant la seva estada a la presó, existeix sempre l’opció d’atorgar-li la llibertat condicional.
A Gröning, que després de la guerra va ser en un camp d’internament britànic i va tornar després a la vida civil com a comptable en una fàbrica de vidre, se li havia obert sumari el 1977, però va quedar sobresegut el 1988. De fet, ell no va amagar mai que havia estat vigilant a Auschwitz, si bé sempre es va considerar a si mateix innocent dels crims. El 2005 va donar una entrevista al setmanari Der
Spiegel en la qual relatava que va veure com un home de les SS estavellava el cap d’un nadó contra un vagó perquè deixés de plorar. També va parlar d’aquella època per a les càmeres de la BBC britànica.
Des del final de la Segona Guerra Mundial, la justícia alemanya perseguia només els autors materials dels assassinats del nazisme, o als que havien donat les ordres d’assassinar; això va fer que la majoria d’implicats en l’engranatge no fossin mai processats. La nova doctrina que ha permès condemnar Oskar Gröning, basada en el concepte de cooperació en la maquinària de la mort, va arrencar després de la condemna l’any 2011 a l’ucraïnès nacionalitzat nordamericà John Demjanjuk, que havia estat guàrdia al camp de Sobibor, i que va morir abans que es dictés la sentència d’apel·lació. Ara, Oskar Gröning podria convertir-se en un dels darrers empresonats per crims nazis.
ANOMENAT EL ‘COMPTABLE D’AUSCHWITZ’, EL NONAGENARI OSKAR GRÖNING ANIRÀ A LA PRESÓ PER HAVER COOPERAT EN LA MAQUINÀRIA DE L’HOLOCAUST