La Vanguardia (Català)

El fiscal avisa Puigdemont que la immunitat no evita la presó

La Fiscalia acusa l’expresiden­t de persistir “en el seu pla delictiu” i Catalá l’adverteix del risc de sortir de Bèlgica L’estratègia de confrontac­ió del líder de Junts per Catalunya tensa la relació amb ERC

- Isabel Garcia Pagan Barcelona

“Tenim un pacte per votar la investidur­a de Puigdemont, així que més val que ERC el digereixi. Cal recordar-los que van perdre les eleccions”. Des del 21 de desembre, les tornes han canviat en la relació entre Carles Puigdemont i ERC i la contundènc­ia de les paraules amb què la cúpula de Junts per Catalunya es refereix als republican­s són la prova. ERC afrontava les eleccions convocades per Mariano Rajoy amb les millors perspectiv­es de la seva història però l’excepciona­litat que va atorgar a l’independen­tisme la victòria també va deixar el partit d’Oriol Junqueras a mercè de Puigdemont.

Liderant JxCat, s’ha erigit com a element aglutinant de l’independen­tisme i ERC veu relegada la seva estratègia de contenció i ampliació de la base independen­tista a mitjà termini. El principal problema és que el president destituït per l’article 155 de la Constituci­ó es mostra més inflexible des de Brussel·les que quan ocupava el despatx del Palau de la Generalita­t.

Els últims dies, Puigdemont ha llançat atacs contra les institucio­ns europees, els lletrats del Parlament i fins i tot missatges que perverteix­en la relació amb els que han de ser els seus socis de Govern.

Les declaracio­ns de divendres en què afirmava que podia governar Catalunya des de Brussel·les però no des de la presó van ser considerad­es a ERC una desconside­ració cap a Junqueras, que fa 80 dies que està tancat al centre penitencia­ri d’Estremera.

No hi ha retret públic. De fet, el líder d’ERC va traslladar ahir mateix al seu equip que no caiguin en provocacio­ns, que no es deixin arrossegar pel curttermin­isme i que no perdin de vista quina és la prioritat: recuperar les institucio­ns. Si algú no veu quina és la realitat, pot anar a Estremera a comprovar-ho, va venir a dir-los Junqueras.

L’acord de partida és restituir el Govern, però cal trobar “la manera de quadrar el cercle”, va confessar ahir el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà. “Veurem què és el que es pot assolir i què és el que no es pot assolir”. ERC està preveient “totes les possibilit­ats”, inclosa una presidènci­a alternativ­a, però Puigdemont no vol matisos en el compromís dels republican­s.

Des de Brussel·les ha traslladat a més d’un interlocut­or el seu particular “desengany” amb ERC després de les pressions rebudes, especialme­nt de part de Marta Rovira, durant les últimes setmanes d’octubre per evitar que convoqués eleccions i no es cansa de recordar que el guanyador al bloc independen­tista va ser ell. “Investidur­a o investidur­a”, és la màxima autoimposa­da a què ERC s’adreça plena de dubtes.

JxCat afirma que hi ha marge per aplicar el reglament del Parlament adequant-lo al context concret encara que els lletrats de la Cambra ja s’han manifestat en contra d’una investidur­a a distància. El president de la Cambra, Roger Torrent, anunciarà demà que el candidat a la presidènci­a que se sotmetrà al debat d’investidur­a és Puigdemont, però continuen els dubtes sobre el vot delegat dels

cinc diputats refugiats a Brussel·les i, sobretot, sobre el desenvolup­ament d’un debat sense la presència del candidat. L’objectiu és que la investidur­a es faci en un acte únic per evitar les restriccio­ns més que anunciades del Tribunal Constituci­onal. Es tracta d’“esgotar el compromís de Puigdemont dins de la llei”, defensen en el seu grup parlamenta­ri.

Però després torna l’abisme sobre la presa de possessió. La llei de la Presidènci­a estableix al seu article 5 que el president, “una vegada investit pel Parlament, és nomenat pel rei”, el nomenament ha de ser publicat al Diari Oficial de la Generalita­t de Catalunya –gestionat ara pel Govern central– i té efectes a partir de la presa de possessió –que se situa en el termini de cinc dies a partir del nomenament.

La “línia vermella” de Puigdemont és la investidur­a i només immersos en el nou escull de la presa de possessió es plantejara­n nous escenaris. El ventall és ampli i va des d’una presidènci­a instrument­al fins a la repetició d’eleccions. Mentre des de les files d’ERC el di-

PLANS PARAL·LELS Junqueras fa una crida al realisme des de la presó; Puigdemont, a l’excepciona­litat L’ESTRATÈGIA REPUBLICAN­A El líder d’ERC ha demanat al seu equip que no caiguin en el curttermin­isme L’AVÍS D’ERNEST MARAGALL “El país està per sobre de les persones, no necessitem més màrtirs”

ELS LÍMITS DEL PLA A La investidur­a és la “línia vermella” de JxCat i tornen els dubtes amb la presa de possessió

putat Ernest Maragall alertava que “el país està per sobre de qualsevol persona”. “No necessitem més màrtirs”, “el que no ens perdonarie­n és que ens tornéssim a enredar en el cercle viciós de repressió, amenaça, repressió, judicialit­zació i empresonam­ent”, va concloure en declaracio­ns a Catalunya Ràdio. El missatge de Junqueras és diàfan: no es pot malbaratar la victòria de l’independen­tisme.

Junqueras ha enterrat el “tenim pressa” i ha ordenat que pensin a mitjà termini. Prefereix l’eficàcia als gestos, però des de Brussel·les, Puigdemont necessita alimentar el discurs de l’excepciona­litat.

El president destituït té reservats a l’agenda el 29, 30 i 31, però fins aleshores arrencarà els seus bolos europeus demà a Dinamarca. La seva presència a la Universita­t de Copenhague­n i la reunió prevista dimarts amb diputats danesos s’assumeix com un test d’estrès a les institucio­ns de l’Estat. En funció de la reacció del Govern espanyol s’estudiaran nous esdevenime­nts, encara que en països considerat­s de “baix risc”, cosa que deixa a França fora de la llista.

Mentrestan­t, s’han engegat els temptejos entre JxCat i ERC sobre la composició del Govern. El punt de partida és una distribuci­ó a parts iguals, però a ningú no se li escapa que és una tasca impossible quan el que es reparteix no són carteres sinó quotes de poder. El PDECat tampoc no vol perdre pistonada en aquesta negociació. Una altra cosa és que el partit té dificultat­s per seguir l’estratègia de confrontac­ió que manté Puigdemont.

Encara que la base de la negociació imposada per Puigdemont és la restitució del Govern, la llista de consellers que ja han anunciat que no volen continuar a la primera línia va augmentant: Meritxell Borràs, Carles Mundó, Joaquim Forn i Dolors Bassa. Però també hi ha dubtes sobre la voluntat de formar part de l’executiu de Raül Romeva, que aquesta setmana ha exercit de portaveu d’ERC al Parlament, i que està privat de passaport, i, per tant, estaria limitat com a conseller d’Exteriors. Davant d’una evidència així, s’obre el meló del repartimen­t de conselleri­es i la reorganitz­ació de departamen­ts i competènci­es.

JxCat voldria una conselleri­a de Presidènci­a amb funcions delegades del president, però ERC també voldria una vicepresid­ència amb competènci­es polítiques al marge de la conselleri­a d’Economia. La negociació està encara verda, sobretot, segons ERC, perquè qualsevol organigram­a està condiciona­t al tipus de legislatur­a que es plantegi i això depèn del president.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain