El fiscal avisa Puigdemont que la immunitat no evita la presó
La Fiscalia acusa l’expresident de persistir “en el seu pla delictiu” i Catalá l’adverteix del risc de sortir de Bèlgica L’estratègia de confrontació del líder de Junts per Catalunya tensa la relació amb ERC
“Tenim un pacte per votar la investidura de Puigdemont, així que més val que ERC el digereixi. Cal recordar-los que van perdre les eleccions”. Des del 21 de desembre, les tornes han canviat en la relació entre Carles Puigdemont i ERC i la contundència de les paraules amb què la cúpula de Junts per Catalunya es refereix als republicans són la prova. ERC afrontava les eleccions convocades per Mariano Rajoy amb les millors perspectives de la seva història però l’excepcionalitat que va atorgar a l’independentisme la victòria també va deixar el partit d’Oriol Junqueras a mercè de Puigdemont.
Liderant JxCat, s’ha erigit com a element aglutinant de l’independentisme i ERC veu relegada la seva estratègia de contenció i ampliació de la base independentista a mitjà termini. El principal problema és que el president destituït per l’article 155 de la Constitució es mostra més inflexible des de Brussel·les que quan ocupava el despatx del Palau de la Generalitat.
Els últims dies, Puigdemont ha llançat atacs contra les institucions europees, els lletrats del Parlament i fins i tot missatges que perverteixen la relació amb els que han de ser els seus socis de Govern.
Les declaracions de divendres en què afirmava que podia governar Catalunya des de Brussel·les però no des de la presó van ser considerades a ERC una desconsideració cap a Junqueras, que fa 80 dies que està tancat al centre penitenciari d’Estremera.
No hi ha retret públic. De fet, el líder d’ERC va traslladar ahir mateix al seu equip que no caiguin en provocacions, que no es deixin arrossegar pel curtterminisme i que no perdin de vista quina és la prioritat: recuperar les institucions. Si algú no veu quina és la realitat, pot anar a Estremera a comprovar-ho, va venir a dir-los Junqueras.
L’acord de partida és restituir el Govern, però cal trobar “la manera de quadrar el cercle”, va confessar ahir el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà. “Veurem què és el que es pot assolir i què és el que no es pot assolir”. ERC està preveient “totes les possibilitats”, inclosa una presidència alternativa, però Puigdemont no vol matisos en el compromís dels republicans.
Des de Brussel·les ha traslladat a més d’un interlocutor el seu particular “desengany” amb ERC després de les pressions rebudes, especialment de part de Marta Rovira, durant les últimes setmanes d’octubre per evitar que convoqués eleccions i no es cansa de recordar que el guanyador al bloc independentista va ser ell. “Investidura o investidura”, és la màxima autoimposada a què ERC s’adreça plena de dubtes.
JxCat afirma que hi ha marge per aplicar el reglament del Parlament adequant-lo al context concret encara que els lletrats de la Cambra ja s’han manifestat en contra d’una investidura a distància. El president de la Cambra, Roger Torrent, anunciarà demà que el candidat a la presidència que se sotmetrà al debat d’investidura és Puigdemont, però continuen els dubtes sobre el vot delegat dels
cinc diputats refugiats a Brussel·les i, sobretot, sobre el desenvolupament d’un debat sense la presència del candidat. L’objectiu és que la investidura es faci en un acte únic per evitar les restriccions més que anunciades del Tribunal Constitucional. Es tracta d’“esgotar el compromís de Puigdemont dins de la llei”, defensen en el seu grup parlamentari.
Però després torna l’abisme sobre la presa de possessió. La llei de la Presidència estableix al seu article 5 que el president, “una vegada investit pel Parlament, és nomenat pel rei”, el nomenament ha de ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya –gestionat ara pel Govern central– i té efectes a partir de la presa de possessió –que se situa en el termini de cinc dies a partir del nomenament.
La “línia vermella” de Puigdemont és la investidura i només immersos en el nou escull de la presa de possessió es plantejaran nous escenaris. El ventall és ampli i va des d’una presidència instrumental fins a la repetició d’eleccions. Mentre des de les files d’ERC el di-
PLANS PARAL·LELS Junqueras fa una crida al realisme des de la presó; Puigdemont, a l’excepcionalitat L’ESTRATÈGIA REPUBLICANA El líder d’ERC ha demanat al seu equip que no caiguin en el curtterminisme L’AVÍS D’ERNEST MARAGALL “El país està per sobre de les persones, no necessitem més màrtirs”
ELS LÍMITS DEL PLA A La investidura és la “línia vermella” de JxCat i tornen els dubtes amb la presa de possessió
putat Ernest Maragall alertava que “el país està per sobre de qualsevol persona”. “No necessitem més màrtirs”, “el que no ens perdonarien és que ens tornéssim a enredar en el cercle viciós de repressió, amenaça, repressió, judicialització i empresonament”, va concloure en declaracions a Catalunya Ràdio. El missatge de Junqueras és diàfan: no es pot malbaratar la victòria de l’independentisme.
Junqueras ha enterrat el “tenim pressa” i ha ordenat que pensin a mitjà termini. Prefereix l’eficàcia als gestos, però des de Brussel·les, Puigdemont necessita alimentar el discurs de l’excepcionalitat.
El president destituït té reservats a l’agenda el 29, 30 i 31, però fins aleshores arrencarà els seus bolos europeus demà a Dinamarca. La seva presència a la Universitat de Copenhaguen i la reunió prevista dimarts amb diputats danesos s’assumeix com un test d’estrès a les institucions de l’Estat. En funció de la reacció del Govern espanyol s’estudiaran nous esdeveniments, encara que en països considerats de “baix risc”, cosa que deixa a França fora de la llista.
Mentrestant, s’han engegat els temptejos entre JxCat i ERC sobre la composició del Govern. El punt de partida és una distribució a parts iguals, però a ningú no se li escapa que és una tasca impossible quan el que es reparteix no són carteres sinó quotes de poder. El PDECat tampoc no vol perdre pistonada en aquesta negociació. Una altra cosa és que el partit té dificultats per seguir l’estratègia de confrontació que manté Puigdemont.
Encara que la base de la negociació imposada per Puigdemont és la restitució del Govern, la llista de consellers que ja han anunciat que no volen continuar a la primera línia va augmentant: Meritxell Borràs, Carles Mundó, Joaquim Forn i Dolors Bassa. Però també hi ha dubtes sobre la voluntat de formar part de l’executiu de Raül Romeva, que aquesta setmana ha exercit de portaveu d’ERC al Parlament, i que està privat de passaport, i, per tant, estaria limitat com a conseller d’Exteriors. Davant d’una evidència així, s’obre el meló del repartiment de conselleries i la reorganització de departaments i competències.
JxCat voldria una conselleria de Presidència amb funcions delegades del president, però ERC també voldria una vicepresidència amb competències polítiques al marge de la conselleria d’Economia. La negociació està encara verda, sobretot, segons ERC, perquè qualsevol organigrama està condicionat al tipus de legislatura que es plantegi i això depèn del president.