LA DURA VIDA DEL VIANANT
ELS OBSTACLES PER DESPLAÇAR-SE A PEU HAN AUGMENTAT A BARCELONA
Veïns i comerciants del Turó Park estan que treuen foc pels queixals. Una quadrilla està retallant les voreres de l’accés principal del parc en record del poeta Eduardo Marquina. La mossegada és d’uns tres metres, a l’entrada dels jardins i la plataforma de Pau Casals. Un dels obrers explica que amplien la calçada per donar cabuda a un altre carril bici. “Així no es convida al passeig, no s’anima el comerç, no es fa barri –intervé Bartolomé Criado, de l’associació de veïns i comerciants–. L’Ajuntament vol unir els nous carrils bici de Pau Casals i de Ganduxer, uns carrils que amb prou feines s’utilitzen, que únicament estan empitjorant el trànsit i la contaminació. Al final, com sempre, qui surt perdent és el vianant”.
“Els vam dir que el pendent de Ganduxer és molt pronunciat per a un carril bici de pujada –diu Luis Tusell, de l’associació de veïns de Tres Torres–, que ja en van posar un de bidireccional a Doctor Fleming, que si volen reduir l’ús del cotxe han de facilitar les coses al vianant i ampliar les voreres, que són ínfimes i les utilitzen molts escolars, sobretot entre General Mitre i Via Augusta. Volem que posin comptadors i que ens diguin quants ciclistes utilitzen aquesta nova infraestructura”. Qualsevol que pugi a Ganduxer una tarda laboral veurà que la resposta és descoratjadora: un, i en bici elèctrica, un sol ciclista que fa pocs dies es va creuar amb dos més que pedalaven contra direcció, cap a baix. En realitat el carril es va convertir en una zona de càrrega i descàrrega clandestina. “I fa pocs dies una dona gran va a la plaça Sant Gregori Taumaturg quan va ensopegar amb un dels pilons del carril...”.
L’afany del govern d’Ada Colau per combatre la contaminació amb la multiplicació dels carrils bici està agreujant un vell problema de Barcelona, afegint nous esculls al camí, complicant encara més la vida quotidiana
FALTA DE COMUNICACIÓ Moltes entitats diuen que l’Ajuntament no els escolta quan parlen de mobilitat
del vianant comú. Als anys setanta l’alcalde Masó parlava de promocionar “illes de vianants”. El 1995 Maragall va publicar un ban titulat “Els drets dels vianants”. Ara Colau defensa la superilla del Poblenou... Però per baixar d’un taxi a Francesc Macià encara cal prendre grans mesures de precaució. Canviar de línia a l’estació d’Urquinaona obliga a pujar i baixar moltíscaure
sims esglaons. No us ha espantat mai un cop de clàxon quan sortiu de la del passeig de Gràcia? Cada vegada que plou les rajoles de la part alta de la Diagonal rellisquen un munt. El malparat paviment d’Escudellers desencadena desenes d’ensopegades. Cada vegada que el reguen es converteix en un fangar. I alguns semàfors de la ciutat són tan implacables que molts ciutadans en edat provecta no tenen temps d’arribar a l’altre costat, es veuen atrapats al mig, entre un munt de cotxes a tota velocitat. Aquests dies La Vanguardia anales litzarà alguns d’aquests punts negres, i convida els seus lectors a explicar on troben més dificultats per fer el més senzill, caminar.
Perquè la retallada de les voreres afecta tota la ciutat. Molts veïns del carrer Taulat del barri del Poblenou no entenen que el govern de Colau hagi preferit instal·lar allà un nou carril bici en lloc d’ampliar en condicions el paviment dedicat al vianant. Aquí empènyer un cotxet és un destorb. El marge és de tot just mig metre, en alguns trams encara menys. El cas Taulat no és excepcional. Aquests dies aquest diari explicarà una altra història molt semblant a l’altre costat de la ciutat, a Pedralbes. A més, fa anys que els comerciants de Via Laietana reclamen en va una ampliació de les seves voreres. “Nosaltres estem a favor de la implantació dels carrils bici –reprèn Salvador Clarós, de l’associació de veïns del Poblenou–, però aquesta vorera és un desastre. Abans tampoc no es podia caminar per aquí, i ara que van treure tants cotxes aparcats molta gent vol poder caminar. La solució definitiva és reurbanitzar el carrer i convertir-lo en zona de vianants perquè tothom hi pugui passar, però l’Ajuntament encara no preveu aquesta possibilitat”.
“No pots empènyer un cotxet, arrossegar una maleta, utilitzar un caminador...”, es queixa la gent que viu a Taulat. “En alguns trams van pintar de gris clar una part de la calçada, com si fos una vorera, però igualment se la queden els ciclistes”. “Jo és que no ho entenc... si ja hi ha carrils bici a Ramon Turró i a Pujades, si també es pot pedalar per la Rambla del Poblenou, si el carrer Bilbao és molt més ampli... no hi havia cap altra manera d’enllaçar amb el Fòrum?”. Molt pocs s’atreveixen a qüestionar les conveniències del pedaleig. Un estudi recent conclou que ciutats europees evitarien 10.000 morts prematures si ampliessin els seus carrils bici. Molts qüestionen, però, la qualitat de la xarxa que s’està teixint a Barcelona.
Tot apunta que aquella promesa estrella del govern de Colau de triplicar el nombre de quilòmetres de carrils bici en aquest mandat no s’arribarà a complir. Tot i això l’afany municipal no defalleix. A estones sembla que l’objectiu sigui sumar, que no calgui mirar enrere. Els mals s’acumulen govern després de govern. L’actual pla de mobilitat urbana (PMU) es va aprovar en el mandat anterior.
“Vam demanar voreres i ens posen carrils bici”
Fa anys que la sortida de l’estació de metro de Monumental a Marina és una trampa. Molts ciclistes que fan ús del carril bici disposat allà han de fer gala dels seus reflexos cada dos per tres per esquivar els vianants que surten de l’estació mitjançant l’ascensor o les escales mecàniques. La gent es fica al carril sense adonar-se’n. Les línies blanques estan despintades. I qui més ús fa d’aquests ascensors són les persones grans, les que tenen problemes de mobilitat, les que van amb nens petits... D’aquesta manera, molts ciclistes prefereixen estalviar-se disgustos i pedalar per la vorera. Les presses municipals a l’hora de multiplicar la xarxa s’entenen pel fet que si l’Ajuntament no ofereix als ciclistes possibilitats segures no pot obligar-los a abandonar del tot les voreres. La circumstància de Monumental, però, no és anecdòtica. Passa el mateix molt a prop, a la parada d’autobús del costat muntanya de la Gran Via. Aquí l’enginyosa solució va consistir a fer desaparèixer el carril bici, que, com el Guadiana, torna a aparèixer quan queda enrere l’estació.
Un altre dels racons on els ciclistes han de mostrar grans habilitats és Sant Antoni. La reforma del mercat va obligar a fusionar la vorera Llobregat del carrer Urgell i el seu carril bici direccional, a habilitar un estret camí flanquejat per tanques d’obra i barreres New Jersey. Va passar fa molts anys. L’escena més típica és la d’un ciclista fent equilibris de circ per no caure darrere de dues persones grans que caminen molt a poc a poc. Tot i això els sobresalts són molt freqüents. D’altres no tenen tanta paciència.
CARRILS BICI QÜESTIONATS Creixen els dubtes sobre la idoneïtat tècnica de moltes de les noves vies per a ciclistes SUMA DE DIFICULTATS Molts esglaons, rajoles relliscoses, semàfors implacables...