Quan res no juga a favor

El bolero recita que la distància no és l’oblit, però la distància ens allunya de la realitat. Certament, internet ha fet més petit el món, ha millorat la comunicació i ens manté constantment connectats. Hi ha empreses multinacionals que es governen a 20.000 quilòmetres de distància, sense que això minvi la seva productivitat o els seus beneficis. Però no existeixen casos de països que es governin des d’un altre territori. Cap dels dos-cents estats sobirans no és dirigit des de fora de les seves fronteres. L’única raresa la va descobrir recentment Elespañol.com, que va relatar el cas de Céphas Kosi Bansah, rei dels ewe, un grup ètnic de l’estat de Ghana, al qual envia els seus missatges per Skype des del seu taller mecànic a Ludwigshafen (Alemanya).

Carles Puigdemont insisteix que és possible presidir la Generalitat des de Brussel·les, ja que els mitjans telemàtics l’hi permeten. Assegura que està en contacte diari amb els seus exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, gràcies a la tecnologia. I fins i tot ha recordat que quan exercia com a president només veia els consellers els dimarts, el dia del Consell Executiu. Puigdemont pensa que no són les condicions de normalitat que li agradaria, però que és molt més difícil fer-ho a Espanya, “on hauria de governar des de la presó”.

El cap de llista de JxC no preveu un pla B, però és evident que els seus socis d’ERC no ho tenen tan clar, ja que consideren imprescindible que hi hagi govern, que es recuperin les institucions i que no es repeteixin les eleccions. És més, Oriol Junqueras va dir fa uns dies que no es pot manar des de la llunyania. És evident que Puigdemont forçarà al màxim el calendari i la negociació per ser investit, però res no juga al seu favor. Ni el reglament de la Cambra, que no ho preveu; ni el Govern central, que recorreria la decisió al TC, ni el rei, que ha de ratificar el nomenament. La única cosa que té de part seva és la tecnologia.