Carlos Sainz
PILOT DE RAL·LIS I RAIDS
Carlos Sainz (55) va conquerir el seu segon Dakar, que suma a un palmarès amb dos Mundials de ral·lis i un Mundial de raids. El madrileny ha tornat a fer gala d’una gran estratègia i ha sabut administrar el seu avantatge fins al final.
Amb 55 anys, i després de més de mitja vida competint, Carlos Sainz obtenia ahir a Córdoba (Argentina) el premi a la insistència, la feina i la fe. La perseverança de no donar-se per vençut quan qualsevol amb el seu currículum recent al Dakar hauria llançat la tovallola: cinc abandonaments en les cinc últimes participacions per haver caigut per un barranc, per avaries, per bolcades... no el van fer desistir. Amb el copilot català Lucas Cruz (43), un enginyer informàtic de Ripollet que ja el va guiar en el triomf del 2010 amb Volkswagen, el madrileny aconsegueix el segon tuareg vuit anys després, ara amb Peugeot.
A més a més el Matador pot estar satisfet, perquè el seu triomf està revestit d’un mèrit enorme, atès que aquest Dakar 2018 ha estat una de les edicions més dures i salvatges dels 10 anys del ral·li per Sud-amèrica. La dada és definitòria: a la meta de Córdoba hi van arribar ahir 192 dels 336 vehicles que havien sortit el dia 6 de Lima; és a dir, la cursa s’ha cobrat l’abandonament de 144 vehicles, gairebé la meitat de la caravana (el 43%).
Una travessia que es va convertir, des de les dunes del començament, al Perú, en una cursa d’eliminació en què guanyaria qui resistís millor. “Estic molt content; és una recompensa magnífica, l’alegria és immensa. Em recorda la que vaig tenir l’última temporada del Mundial WRC, el 2004, quan també vaig guanyar en aquests camins de Córdoba la meva última cursa del Mundial”, recordava Sainz, que aquell 2004 es va convertir amb 26 victòries en el pilot amb més triomfs mundialistes. Després el superarien Grönholm, Loeb i Ogier. Catorze anys després el madrileny és el segon pilot amb més victòries d’etapa al Dakar en cotxes, 32 amb les dues d’aquest any.
Sainz va aplicar un pilotatge intel·ligent, contemplatiu, ajustat a cada tipus de terreny: va minimitzar la pèrdua de temps a les jornades més africanes de sorra i navegació, sense distanciar-se gaire dels favorits (era 3r després de la 4a etapa), i va aprofitar els errors dels seus principals rivals, Nani Roma, que es retirava el tercer dia, Sébastien Loeb, l’endemà, i l’inefable Stéphane Peterhansel, que trencava el Peugeot a la 7a etapa (La Paz-Uyuni), després de xocar contra una pedra. S’hi va deixar 1h48m i allà Monsieur Dakar es va acomiadar del 14è tuareg. A la desesperada per retallar distàncies al madrileny, Peterhansel va enterrar les opcions de podi divendres, a la penúltima
EL MILLOR EN EL RAL·LI MÉS DUR Sainz ha sabut resistir en l’edició americana més dura, que ha tingut un 43% d’abandonaments POSSIBLE ADEU DE PETERHANSEL Després de 30 Dakars i amb la retirada de Peugeot, el francès no sap si correrà el 2019: “He de reflexionar”
jornada (San Juan-Córdoba), en què va cedir una altra hora després de xocar amb un arbre. Sainz, amb un avantatge sòlid, es va aferrar al seu bon pilotatge per les pistes ràpides, tipus WRC, per controlar els rivals i lligar el seu segon Dakar, el tercer consecutiu de Peugeot, que s’acomiada del ral·li... almenys com a escuderia oficial de fàbrica.
Seria tota una altra cosa que alguna estructura privada reagrupés tots quatre buguis 3008 DKR, com es deia a l’Argentina que podria fer el qatarià Nasser al-Attiyah, que tindria Red Bull com a patrocinador principal.
Ahir a Córdoba cap dels quatre Peugeot no volia parlar d’un adeu al Dakar. “Ara gaudiré d’aquesta victòria i ja veuré què faré en el futur. Peugeot es retira i jo n’he de parlar amb la família”, comentava Sainz, que ha participat en 11 edicions, amb dos triomfs (2018, 2010), un tercer lloc (2011), un 11è i un 9è en les dues primeres experiències, i sis abandonaments.
Tampoc no ho tenia gens clar Monsieur Dakar, l’autèntica llegenda del ral·li, Peterhansel. Després d’haver guanyat 13 vegades (6 amb moto, 7 amb cotxe) i de tenir els rècords de triomfs d’etapa (33 amb moto i 38 amb cotxe, amb les tres d’aquest any), el francès tancava el seu 30è Dakar amb un 4t lloc i amb una mala impressió. “Han passat moltes coses en aquest Dakar i nosaltres no ens les hem estalviat. Vam tenir un problema abans de la jornada de descans (l’accident amb la pedra) i després, divendres, vam tornar a perdre molt de temps, així que és un Dakar que cal oblidar ràpidament”, comentava el francès, de 52 anys. “Hauria estat una mica millor acabar 2n, però també hauria estat una gran frustració. No sé si l’any que ve hi tornaré. Hi ha moments fumuts en què et preguntes què hi fas aquí, però també etapes fenomenals en què et trobes molt bé en aquest Peugeot. Encara he de reflexionar”.
Meritòria va ser l’actuació d’Isidre Esteve i Txema Villalobos, primers espanyols de la general (21è); un resultat amb què el d’Oliana compleix el seu gran repte de ser al top 20.