Filosofia artística
La galeria exhibeix trenta obres dels dos artistes
Una selecció de 30 obres realitzades pel pintor Joan Miró i el ceramista Josep Llorens Artigas conforma l’exposició Ètica i estètica: Miró/Artigues, comissariada per Robert Lubar, a la galeria Mayoral de Barcelona.
El pintor Joan Miró i el ceramista Josep Llorens Artigas havien coincidit a Barcelona el 1916-1917 a les classes del professor Francesc d’Assís Galí, però va ser en plena postguerra, el 1942, quan es van retrobar i van decidir treballar plegats. Els dos artistes, marginats pel règim però units en el seu compromís amb el país i el seu afany creatiu, es van endinsar en un nou univers en què la ceràmica deixava de ser un art decoratiu i la pintura buscava nous horitzons.
Una selecció de 30 obres dels dos artistes formen part de l’exposició Ètica i estètica: Miró/Artigues, comissariada per Robert Lubar, a la Galeria Mayoral, a Barcelona (fins al 14 d’abril). Poques vegades Miró va exposar en galeries privades de Barcelona, i en aquesta ocasió hi ha la possibilitat de conèixer, encara que sigui a través d’unes quantes peces, la seva faceta escultòrica i ceramista, la que a més va donar pas a una sèrie de murals realitzats en col·laboració amb Llorens Artigas.
Robert Lubar, director de la càtedra Miró i un dels màxims experts mundials en l’obra mironiana, destaca el fet que els dos artistes “venen de família artesana” i es van sentir interpel·lats per l’art popular. La seva visita conjunta a les coves d’Altamira, de la qual en aquesta exposició es presenten també imatges, el seu interès pel romànic, però també el seguiment de l’art popular de Mallorca, les illes gregues o Egipte, és a l’origen d’aquestes creacions. Lubar revela la importància que va tenir en el procés creatiu que Miró es traslladés fins a Gallifa, on Llorens Artigas tenia el seu taller, per desenvolupar en plena natura una obra que expressa una completa simbiosi amb la terra.
Miró ja havia expressat el 1938, durant el seu exili a París, la voluntat d’experimentar amb noves tècniques artístiques “més enllà del cavallet”. En un primer moment adapta la seva pintura a la tercera dimensió pintant una gerra de gres, com a Vas, però després fa un pas més quan treballa directament la ceràmica juntament amb Llorens Artigas, que també transcendeix la seva faceta d’artesà. El simbolisme mironià es tradueix en figures de formes fantàstiques i grotesques. Obres com Dona o Personatge terra vermella, del 1945, o Personatge doble, del 1956, evoquen elements primitius que barregen elements sexuals i monstruosos amb formes extretes de la mateixa natura.
Si Llorens Artigas és capaç d’anotar fins a tres mil receptes sobre diferents esmalts i superfícies
Els creadors venien de famílies artesanes i es van sentir interpel·lats per l’art popular, assenyala Robert Lubar
ceràmiques, Miró hi respon pintant mig centenar de ceràmiques amb forma de galets (pedres de riu). Durant gairebé quatre dècades tots dos van col·laborar entre ells i van experimentar amb la ceràmica com a nou vehicle expressiu, i després de la mort d’Artigas, Miró va continuar col·laborant amb el seu fill Joan Gardy Artigas. “Gallifa va arribar a ser una sucursal de Mont-roig”, explica Lubar. Fruit d’aquesta complicitat sorgiran els murals de ceràmica que fan a Zuric, a l’aeroport de Barcelona o a la mateixa Rambla. Jordi Mayoral, responsable de la galeria, recorda com el mosaic del pla de l’Os, a la Rambla, es va convertir, després de l’atemptat terrorista de l’estiu passat, en un espai de catarsi, com si aquestes formes i símbols on la gent anònima dipositava flors fossin un símbol etern de pau i de benvinguda, i naturalment també de la vigència d’una obra.
També s’ha editat un catàleg en anglès amb textos del comissari i d’experts com Edmund de Waal, Georges Raillard, Jacques Dupin i Joan Gardy Artigas.