Garanties i obstacles
La recuperació de la confiança econòmica a Espanya per part dels mercats internacionals; i les creixents dificultats dels vianants per caminar tranquils per Barcelona.
LA millora de la qualitat de solvència del deute públic espanyol registrada aquesta setmana, que es produeix per primera vegada des de fa sis anys, és un important suport per a l’economia del país. D’entrada suposa una injecció de confiança que contribuirà a reduir els costos de finançament del tresor públic, que constitueixen la principal partida dels pressupostos generals de l’Estat juntament amb les pensions.
El pagament d’interessos del deute públic es troba actualment en uns nivells històricament baixos, gràcies al tipus d’interès oficial zero del Banc Central Europeu i a la seva política monetària expansiva, amb massives compres de títols públics. Però la millora de la solvència del deute espanyol és clau perquè el Tresor pugui mantenir uns nivells barats de finançament davant la possibilitat que a mitjà termini, probablement a un any vista, Mario Draghi decideixi començar a pujar progressivament el tipus d’interès oficial. En això és determinant també que la prima de risc s’hagi consolidat aquesta setmana per sota dels cent punts bàsics.
Va ser l’agència de qualificació Fitch qui divendres va decidir elevar un esglaó la nota del deute públic de solvència a llarg termini d’Espanya fins al nivell A-, de qualitat bona amb perspectiva estable, des del nivell de qualitat acceptable amb perspectiva positiva (BBB+), en el qual es trobava. Segons la majoria dels experts és qüestió de temps que la resta de les grans agències internacionals de qualificació adoptin decisions similars, i així ho espera també el Govern.
L’augment de confiança financera en l’Estat espanyol es basa en el bon comportament de la seva economia i en la progressiva reducció del dèficit públic i del seu elevat endeutament. Però també suma, i d’una manera determinant, que la greu incertesa generada per la perspectiva de la independència de Catalunya s’hagi esvaït amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del Govern central juntament amb la renúncia a la via unilateral que han fet destacats dirigents del sobiranisme.
Els analistes de Fitch, malgrat considerar la secessió de Catalunya poc probable, tampoc veuen a curt termini les bases per a un acord entre el Govern central i la Generalitat, sinó que aposten per un llarg i complex procés de negociació per aconseguir un grau d’autonomia més gran i un millor finançament durant el qual es registraran escalades episòdiques de tensió.
En línia amb les perspectives que dibuixen els analistes de Fitch és fonamental recuperar el diàleg entre la Generalitat i el Govern central per establir les bases de la nova etapa. Per a Catalunya, és clau aprofitar la plena recuperació de la confiança financera, com demostren la pujada de la qualificació de solvència del deute espanyol i la rebaixa de la prima de risc, per millorar la seva situació econòmica i social. És fonamental aconseguir un acord de finançament autonòmic just i equilibrat que li permeti sanejar les finances i sortir del nivell de bo porqueria en què es troba. Però igualment és necessari recuperar la confiança d’inversors i consumidors, amb l’establiment d’un escenari futur d’estabilitat institucional i de seguretat jurídica, amb clares garanties de respecte a la legalitat vigent, que propiciï així mateix el retorn de les més de tres mil grans empreses que han abandonat el territori. Això és clau per consolidar la fortalesa econòmica de Catalunya i la creació d’ocupació.