Toc d’ajustos
Theresa May posa ferm l’exèrcit en el nou ajust pressupostari
Després de les brutals retallades que han deixat l’Estat de benestar britànic reduït a la mínima expressió, el Govern de Theresa May redueix el pressupost anual de defensa, el quart més elevat del món.
Després de les brutals retallades que han deixat l’Estat de benestar britànic reduït a runa, al govern de Theresa May li resulta cada vegada més difícil justificar que el pressupost anual de defensa sigui de 50.000 milions d’euros per al 2018, la quarta despesa militar més elevada del món. A qui se’ls neguen o regategen diners per estar a l’atur, ser família nombrosa o tenir discapacitats que els impedeixen de treballar, o als que els tanquen piscines, biblioteques i poliesportius, no els sembla gaire bé.
El Govern conservador ha renegat de les teories keynesianes que recomanen que en temps de crisi s’ha d’augmentar la inversió pública i continua entossudit en la filosofia de les tisorades a mansalva, malgrat que no han aconseguit reduir substancialment el deute públic. Cada any es posterga, per inviable, l’objectiu d’eliminar els números vermells, que l’Estat no hagi de demanar als bancs i que l’economia nacional quedi sanejada per a futures generacions.
De manera que l’estratègia és continuar retallant a dreta i esquerra, en sanitat i educació, en subsidis... i també en l’exèrcit. Això si el poderosíssim lobby militar no ho impedeix advertint dels perills per a la seguretat nacional i la lluita contra el terrorisme, una cosa que ja ha començat a fer. Funcionaris de segon rang del Ministeri de Defensa han amenaçat de dimitir i una vintena de diputats (entre ells Nicholas Soames, net de Churchill) han orquestrat una campanya en els Comuns per frenar l’intent. L’última paraula la tindrà la primera ministra, Theresa May, en un procés que va amb retard pel relleu al capdavant del departament i l’arribada de Gavin Williamson en lloc de Michael Fallon, que va haver de dimitir per un escàndol sexual.
El Ministeri d’Hisenda ha presentat un objectiu genèric a tots els ministres i els ha demanat que explorin d’on podrien treure els diners. En el cas de Defensa s’han posat sobre la taula una dotzena d’alternatives, entre les quals hi ha reduir el contingent de l’Exèrcit de Terra dels 82.000 soldats actuals als 68.000, que seria el nombre d’efectius més baix des dels temps de Napoleó.
Altres opcions, totes elles polèmiques, consisteixen a eliminar 2.000 marines i 1.250 membres de la Royal Air Force, fusionar cossos d’elit (paracaigudistes i brigades d’assalt) especialitzats en intervencions ràpides, cancel·lar la compra de 23 fragates i un centenar d’helicòpters, entre els quals els de tipus Apatxe que va pilotar el príncep Enric a l’Afganistan, retirar de la circulació vaixells amfibis, retallar el nombre de caces F-35S o eliminar els plans per a la construcció de dos nous portaavions per transportar míssils nuclears Trident. Només aquest últim projecte té un cost de 42.000 milions d’euros, gairebé la totalitat dels diners que idealment caldria eliminar del pressupost de Defensa.
La despesa militar britànica s’ha disparat no només pel cost creixent de la tecnologia, sinó per la depreciació substancial de la lliura esterlina en relació amb l’euro i el dòlar arran del Brexit, el fracàs de l’exèrcit a l’hora de complir els “objectius d’eficiència” que s’havia marcat, i errors de càlcul a l’hora d’estimar el cost de les reparacions de caces, submarins, helicòpters, tancs...
Però no es tracta només d’estalviar per estalviar, sinó d’adequar l’exèrcit del Regne Unit a les necessitats modernes, amb menys èmfasi en les armes convencionals i més recursos per a la guerra cibernètica i la guerra híbrida (barreja d’operacions psicològiques i forces irregulars) feta servir per Rússia a Ucraïna, així com per respondre a l’amenaça dels hackers i l’ús de drons, robots i intel·ligència artificial. Els serveis d’intel·ligència estan fora de perill de la tisora, en vista de l’amenaça del terrorisme islàmic.
“El país gasta sis vegades més en Estat de benestar, quatre vegades més en Sanitat i dues vegades i mitja més en Educació que en Defensa, i el pressupost amb prou feines arriba per complir l’objectiu de l’OTAN d’un 2% del PIB –esgrimeix Julian Lewis, president del comitè parlamentari encarregat de supervisar les despeses militars. En realitat, en comptes de retallar-lo caldria incrementar-lo fins un 3%, reclutar més personal en comptes de suprimir-lo, mantenir el projecte nuclear Trident i modernitzar l’armament, si no volem quedar reduïts a una mena de Bèlgica amb armes nuclears”. En total, una carta als Reis d’Orient de 25.000 milions d’euros al llarg de la dècada vinent.
“Totes les opcions són horripilants i posarien en perill la seguretat nacional, ja sigui disminuint les armes convencionals, el potencial nuclear dissuasiu, la capacitat d’intervenció ràpida o la lluita contra el terrorisme”, ha comentat el nou ministre de Defensa, Gavin Williamson. En teoria l’exèrcit ha d’estar preparat per lliurar dues guerres simultànies en llocs diferents del globus, objectiu que, sense més retallades, ja és un mica il·lusori.
La Gran Bretanya fa tres dècades que redueix les dimensions de la seva infanteria, Royal Navy i Royal Air Force, en part per controlar la despesa, però sobretot perquè la revolució tecnològica dona cada vegada més importància a les armes i menys als soldats. “El problema –argumenta Tobias Elwood, el secretari d’Estat per a Defensa que amenaça de dimitir– és quan sembla que no hi ha diners ni per a una cosa ni per a l’altra”.