Un caramel a les Corts

A molts els hauria costat d’entendre que l’edifici que durant 38 anys va ocupar el PSC al carrer Nicaragua es convertís, després d’una lucrativa operació immobiliària, en un hotel. Tant és que fos de luxe o un alberg, el que es discutiria seria el seu ús. El pla especial d’allotjaments turístics, que va enterrar aquesta possibilitat i la de molts altres inversors que estaven planificant projectes hotelers, va tirar endavant amb els vots dels socialistes, que llavors formaven govern amb Ada Colau. Ells, que van contribuir a posar ordre al sector turístic de la ciutat, van acabar patint a les seves pròpies carns les conseqüències del pla. Gran part de les Corts es va qualificar com a “zona de manteniment”: només es pot obrir un hotel si un altre es dona de baixa, i a veure qui és l’empresari que renuncia a Barcelona a una activitat on ni hi ha ni hi haurà competència nova.

L’operació frustrada només va deixar un camí amb què intentar saldar el voluminós deute dels socialistes: el mercat residencial, aposta segura en una ciutat amb demanda però on es construeixen poc més d’un miler d’habitatges a l’any. Aquests habitatges no seran ni protegits, ni de lloguer, tampoc tan luxosos i exclusius com els de l’antiga seu de CDC, però els pisos de Nicaragua seran un caramel al districte de les Corts.