Si pot tenir l’edat del meu fill!

Els bars de copes són uns locals públics on la gent fa l’indi, deixa anar ximpleries a desconegudes i assassina el temps. Per lamentable que sembli, n’hi ha que es resisteixen a abandonar-los sense tirar la canya in extremis, esport de risc que alguns practiquen amb xarxa.

–Soc de Màlaga. I ara on va un a prendre alguna copa?

El mètode del foraster és un clàssic de la vida nocturna, perfeccionat per generacions d’espanyols a causa dels seus avantatges: llisca una informació útil com qui no vol la cosa –pernocto en un hotel–, posa a prova la interpel·lada –és au nocturna o au de pas?– i és una invitació casual –en anglès– a continuar la festa, conèixer-se millor i potser intimar amb finalitats ulteriors.

El dolent del mètode del foraster és que les víctimes se’l prenguin seriosament i traslladin de bona fe la pregunta als veïns de barra, amb qui el senyor de Màlaga, ja sigui de Màlaga capital o les seves pedanies, no té el més mínim interès per parlar.

–Nosaltres ens n’anem a dormir.

El ’mètode del foraster’ als bars de copes corrobora la superioritat intel·lectual femenina

De sobte, el jove de Màlaga recorda que era a Barcelona per matinar, treballar molt i representar dignament el teixit empresarial de la lluminosa ciutat andalusa.

Em va semblar un home afavorit i amb gràcia, de manera que, advocat del diable, vaig preguntar a les dues dones: –Dedueixo que no us ha agradat... –Si pot tenir l’edat del meu fill! Resposta admirable. Em va fer pensar en idèntica situació amb els gèneres invertits. Quina capacitat, la femenina, de convertir una ximpleria en una reflexió vital!

El meu amic calavera i jo vam abandonar el local disposats a rebutjar, d’ara en endavant, les dones de menys de 30 anys que ens convidin subreptíciament a continuar la gresca. Així, en lloc de portar-les on sigui, més eixerits que un pèsol, posarem el fre de mà amb la esmentada raó. –Però si podries ser la meva filla! A més, què pensaria una malaguenya jove, en la intimitat, de les nostres cuixes preconstitucionals, la marca de la vacuna de la verola o unes pigues a l’esquena? Ni parlar-ne!

I ja no diguem sobre la possibilitat que t’agafi sense depilar.

Com de ximples som els homes i el poc que reflexionem les coses. Ens aborda una jove atractiva i a gairebé cap home no se li ocorre pensar si podria tenir l’edat del seu fill, si vota Ciutadans o és inspectora d’Hisenda. Quin tipus de curterministes som, incapaços d’avaluar riscos hipotètics com la falta de comunicació, les afinitats musicals o l’opinió pública?

Dijous a la nit va ser la caiguda del cavall camí de Damasc. Així que a la propera model luxemburguesa que em tiri la canya, li canto les quaranta.

–On puc prendre una copa a aquestes hores? Pregunta al primer que vegis. Jo demà treballo...