Gattopardo 2018

El proper 4 de març Itàlia es prepara per votar amb una nova llei electoral que, introduint un sistema mixt, obligarà els partits a aliar-se en coalició per poder governar. La nova llei promet portar seqüeles per a les futures aliances electorals. Un primer efecte ha estat, just després de la seva publicació, l’enèsim cisma dins del centreesquerra. Pierluigi Bersani i Massimo D’Alema, dues figures històriques del Partit Democràtic (PD), han fet el salt afegint-se finalment a un nou subjecte polític situat “a l’esquerra” del partit de Matteo Renzi. El segon probable efecte de la llei serà, en canvi, restar opcions reals de govern al Moviment 5 Estrelles atès que, fins al moment, el moviment es nega a formar aliances amb els partits de “la casta” (i atès que en solitari no tindrà l’aritmètica necessària). El front conservador, també fragmentat, s’està aprofitant movent molt de pressa l’empenta dels sondejos. La coalició de centredreta –que la premsa italiana no ha trigat a batejar com l’“aliança d’Arcore”– veu Matteo Salvini (La Lliga) i Giorgia Meloni (Germans d’Itàlia) al costat de l’incombustible Silvio Berlusconi (Forza Italia), les condemnes judicials del qual no li impedeixen de ser cap de llista (encara que no pugui ser primer ministre). Increïble però cert, Berlusconi ressuscita, una vegada més, a la vida política dels italians. Això malgrat els seus 81 anys, una feble salut, un registre d’escàndols de tot tipus i el fet d’haver governat durant més d’una dècada el país.

Es preveuen, per tant, temps incerts, amb alt risc d’ingovernabilitat i en presència d’una classe política que, més que redreçar el rumb del país, continua ocupada a mantenir les seves quotes de poder. Just quan el vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Katainen, acaba d’alertar sobre la necessitat d’un ulterior ajust pressupostari per poder complir amb les obligacions macroeconòmiques de Brussel·les. Davant la perspectiva que cap llista no obtingui en solitari una majoria estable –com ja va ocórrer en els comicis del 2013– les eleccions del 2018 corren el risc de reviure aquella estranya aliança entre Renzi i Berlusconi –el Pacte del Natzarè– que permetria al primer assolir de nou el poder i al segon recuperar part de la influència perduda. És a dir: “Cambiare tutto per non cambiare nulla”.