Restaurants: de l’aixeta tractada amb osmosi inversa

L’aigua embotellada cal transportar-la fins als punts de consum, per la qual cosa des del punt de vista mediambiental és més discutible. Per això, en restauració –de la mà del moviment Km 0– s’ha començat a posar en qüestió que l’aigua hagi de viatjar fins a la taula del comensal, i cada vegada és més comú trobar locals que ofereixen aigua filtrada servida en ampolles de vidre sense tapar, omplertes al moment –es publicita fins i tot com a “aigua acabada de fer”– i que no és sinó aigua de l’aixeta tractada amb un sistema d’osmosi inversa instal·lat al mateix restaurant. L’aigua de l’aixeta “prové d’aigües superficials procedents d’embassaments, rius o dessalinitzadores i, per tant, necessita ser tractada químicament per desinfectarla, protegir-la de potencials contaminacions i que pugui ser apta per a consum humà”, diu Irene Zafra. O sigui que quan arriba a l’aixeta ja és potable. A més, fa un llarg recorregut a través dels sistemes de la xarxa pública fins arribar al consumidor, i la seva composició és canviant. Des d’Aneabe han posat en marxa la campanya “Clars amb l’aigua”, “perquè el consumidor sàpiga els diferents tipus d’aigua, les diferències, que sàpiga que l’aigua filtrada no és aigua mineral i que hi hagi transparència en el servei”, explica Zafra. El 2004, al Regne Unit va esclatar la polèmica quan es va saber que es venia una aigua, Dasani, etiquetada com a “aigua mineral natural”, que en realitat era aigua del servei d’abastament públic que captava l’aigua del riu Tàmesi, que posteriorment era sotmesa a un procés de filtrat per osmosi inversa. Dasani es venia a 1,4 euros el mig litre, i l’empresa subministradora cobrava la mateixa quantitat a 0,004 euros.