Els carrers no són de goma
El títol de dalt és una obvietat. Tot i això, no és sobrer recordar aquesta veritat com un temple als oblidadissos encarregats de prendre les decisions sobre el redisseny urbà de Barcelona. Els últims mesos una plaga de pilones bicolors s’ha estès per la ciutat alhora que s’omplia de carrils bici. Diuen que el nombre de desplaçaments a dues rodes i a pedals s’ha disparat. Deu ser veritat, però també ho és que per moltes de les vies ciclistes –les noves i les que ja fa temps que estan en servei– no hi passa ni una ànima. Les autoritats locals s’han plantejat que potser han sobredimensionat l’abast del fenomen de la bici? És probable que pel simple fet d’atrevir-me a formular aquesta pregunta, per a la qual no tinc resposta clara –què ha de ser primer, el carril bici o el ciclista?–, alguns posseïdors de la veritat absoluta, éssers moralment superiors de qui desconfiem dels seus dogmes ideològics, entrin en estat d’ebullició. És cert que la bicicleta ja forma part del paisatge urbà, que ha arribat per quedar-se. Però a qui ha substituït? A l’automòbil? A la moto? Molt em temo que no. En la majoria dels casos on avui hi ha un ciclista a temps complet o parcial abans hi havia un vianant, un usuari del transport públic o algú que combinava aquestes dues maneres de desplaçar-se.
Vivim en una ciutat meravellosa on als carrils bus amb prou feines hi cap un autobús; una ciutat on, després d’uns quants anys de crisi, les vendes i matriculacions d’automòbils tornen a pujar; on la creixent limitació de places d’estacionament en superfície afecta sobretot –i això no és demagògia– els qui no poden pagar-se un pàrquing privat; una metròpoli que no ha resolt mai el repte de millorar les operacions de càrrega i descarrega; que només al municipi central té censades més d’un quart de milió de motos i ciclomotors que en algun lloc han de poder aparcar; una Barcelona que, afortunadament, amplia voreres gairebé sempre que reforma un carrer principal, però que vol posar amb calçador un tramvia per la Diagonal i que, per si faltaran ingredients, dibuixa espais per a bicicleta en un carrer, al de dalt, al de baix, per tot arreu. No em surten els comptes.