La invasió de les sèries alemanyes
Títols com ‘You are wanted’, ‘Dark’ i ‘Babylon Berlin’ estan concebudes per exportar-se
Hi ha sèries de televisió a tot arreu. Fins i tot un país com Corea del Nord té les seves apostes de ficció, el principal objectiu de les quals és adoctrinar contra el capitalisme. Però la ficció d’un país pot adquirir cert estatus quan comença a viatjar, quan el seu públic va més enllà dels espectadors locals i els canals i plataformes compren aquestes sèries per vendre-les com a grans apostes. Això no passa amb les sèries del nuclear Kim Jong-un però sí que està succeint amb la ficció alemanya, que fins ara amb prou feines havia transcendit més enllà de la seva tradició telefilmera amb la potent distribuïdora Beta Film. Els màxims exponents d’aquesta invasió germànica? Dark, Babylon Berlin i You are wanted.
“Volen fer el salt a produccions de prestigi per entrar en altres circuits del que els anglosaxons anomenen high end drama”, explica l’acadèmica Concepción Cascajosa, autora de La cultura de les sèries, que destaca que l’atractiu més important d’aquest circuit és que té un recorregut més ampli per rendibilitzar les produccions. En aquesta etiqueta de high end drama es pot emmarcar una sèrie com Babylon Berlin, que s’emet a Movistar Series i que s’ambienta al Berlín de principis dels trenta. S’hi poden contemplar les diferents pulsions polítiques i socials que desencadenarien l’ascens del nazisme i l’esclat de la Segona Guerra Mundial, amb protagonistes que es mouen en ambients cabareters policials i de llibertinatge sexual, i compleix els principis fonamentals de les produccions exportables.
Primer, té l’avantatge que “la història d’Alemanya és la història d’Europa”, com esmenta Cascajosa. Combina la denominació d’origen (perquè parla de la seva història) i internacional (perquè parla d’un element amb què estem familiaritzats, de la mateixa manera que Downton abbey tocava una aristocràcia que coneixem perfectament). Està creada per un autor reconegut com Tom Tykwer, director de Corre, Lola, Corre ide Cloud Atlas, i la seva factura visual i el seu guió són accessibles i exportables. Només cal veure el número musical del segon episodi, el Zu Asche, zu Staub, que la Sally Bowles de Cabaret aplaudiria com una boja.
“Sí, hi ha una nova tendència de drames de qualitat a Alemanya. En especial els canals públics com ARD i ZDF han detectat com funcionen de bé les sèries amb una trama horitzontal i personatges forts, i hi ha una nova generació d’autors i directors que miren cap a models dels EUA i Escandinàvia sense fer imitacions”, explica Lothar Mikos, acadèmic de la Universitat de Cinema Babelsberg de Potsdam. En aquesta metamorfosi hi han tingut molt a veure obres com Weissensee (2010) sobre les vides de dues famílies al Berlín Oriental i Fills del Tercer Reich (2013), a les quals van seguir Deutschland 83 (2015), que es va poder veure a Movistar Series, i fins i tot Club der roten Bänder, una
adaptació de la catalana Polseres
vermelles. Amb tot aquest boom, plataformes de continguts com Netflix i Amazon van poder reenfocar produccions com Dark i You
are wanted, que ja no estaven pensades únicament per a Alemanya sinó per a la seva comercialització a tots els mercats.
Dark s’ha convertit en un fenomen per als serièfils amants de la ciència-ficció. Escrit per Baran bo Odar i Jantje Friese, Netflix va voler vendre-la com la nova Stranger
things aprofitant que era del gènere i que tenia una part de la trama ambientada en els vuitanta, tot i que poc tenien a veure. És un trencaclosques per mirar gairebé prenent apunts sobre relacions trencades per desaparicions en un poble perdut enmig del bosc, amb els viatges en el temps com a motor de la història. “És fascinant aquest retrat del període del Wirtschaftswunder [miracle econòmic] i com deriva als vuitanta amb aquell punt de vista de preocupació ecològica”, comenta Cascajosa. I, en el cas de,
You are wanted, Amazon va proposar un thriller sobre Lukas Franke (Matthias Schweighöfer, també productor de la sèrie), víctima de hackers que roben les seves dades i el culpen d’un crim que no ha comès. A la plataforma van tenir olfacte amb el tàndem de creadors, Bob Konrad i Richard Kropf, que tenen una altra de les sèries germàniques de moda amb 4 Blocks.
“Sèries com Wanted i Dark són admirades pels crítics però més ignorades per les audiències massives a Alemanya”, matisa Bärbel Göbel-Stolz, acadèmica de televisió de la Universitat de Coventry. Són sèries que sobreviuen pel mercat exterior i la majoria també disposen de capital exterior. Però la globalització permet que les vetes de mercat de molts països acabin creant un gran mercat i les produccions es beneficien d’una indústria audiovisual on de vegades importa més el perfil (cuidar la marca) que l’audiència tradicional. Amb aquest panorama, Alemanya s’ha consolidat: el país d’Angela Merkel no en té prou amb el poder econòmic sinó que ara també vol el poder tou.
Un dels avantatges de la ficció alemanya és que la història d’aquest país és la història d’Europa, així que l’espectador hi està familiaritzat