La Loli i la Damiana
Veig l’estrena de Volverte a ver (Telecinco), un programa de retrobaments per sorpresa, que aconsegueix que em sufoqui tot d’un plegat amb el primer cas que em presenta (de la mà de l’inqüestionable presentador Carlos Sobera): deploro que la televisió intenti afligir-me amb la història d’una joveneta que aspira a ser model i que ha hagut d’allunyar-se del seu somni a causa d’un tractament oncològic contra un tumor a l’ull dret.
Deploro el propòsit melindrós de la televisió amb aquest primer cas de Volverte a ver: les seves males intencions són tan òbvies que m’injecten vergonya aliena (perquè ni tan sols em dona marge per a la conya, que és el pitjor). Aquí se suposa que es tracta de donar-li una alegria a aquesta joveneta, per a la qual cosa Sobera ha convidat al plató la model, actriu i influencer Paula Echevarría, que s’asseu entre el plorós pare i l’entristida mare. Carlos Sobera arrenca amb una entrevista... a Paula Echevarría, que publicita el seu fitxatge per Mediaset i promociona sense pal·liatius la seva imminent sèrie de televisió a la cadena, i així s’aprofita el viatge, que res no és de franc, ni que es tracti d’alegrar una noia operada de càncer. Aquest començament tan desvergonyit, malgrat ser freqüent, té el mèrit de regirar-me l’estómac.
Després, ja amb la joveneta al plató (amb el seu pegat a l’ull dret), em veig en el desagradable tràngol de patir un altre atac de vergonya aliena en assistir als infructuosos esforços de Carlos Sobera, durant uns minuts inacabables!, per arrencar de la joveneta operada alguna frase emotiva, alguna declaració motivadora, algun sanglot que trenqui Espanya. Res. La noia, de poques paraules, està semiparalitzada i no es compromet ni dona espectacle. Imagino que per l’orellera el director li diu a Sobera: “Fes-la parlar, fes-la plorar, que passi alguna cosa!”. Un fracàs. Per això em pregunto si era necessari arrencar amb aquest cas Volverte a ver, o era només l’excusa per airejar Paula Echevarría? (amb un vestit molt rar, per cert).
El cas següent, amb dues velletes molt llenguallargues, va salvar la funció: la senyora Damiana (85 anys), una encarnació de doña Rogelia, bastó en mà (i dient “hermoso” a Sobera), volia demanar-li perdó a la Loli, una companya de jocs de la infantesa i ara de residència geriàtrica, a la qual va estar a punt de colpejar amb el bastó (la va aturar una germana). I la Loli entra al plató, i així ens assabentem d’una baralla que sembla extreta del Buscón oel Lazarillo: “La Damiana em va dir lladregota i puta!”, va acusar la Loli, que al seu torn li va replicar: “Més ho seràs tu per edat i per experiència!”. I la Damiana va alçar el bastó.
Assistim a la reconciliació, malgrat que tot va estar a punt d’espatllar-se: “És que em vas acusar d’haver-me ficat al llit amb el teu germà mort!”, va retreure la Loli a l’últim moment. El bastó de la Damiana va semblar agitar-se..., però la Loli el va refrenar i van acabar abraçades, no sense que la Damiana mostrés abans una peça íntima com a termòmetre d’amistat: “Fins i tot el sostenidor me’l vas regalar tu!”. La Damiana i la Loli, quin gran exemple que tot té reparació. @amelanovela
Dues velletes molt llenguallargues salven de la tendresa barata la primera funció de Volverte a ver