Un any a la Provença
PETER MAYLE (1939-2018) Escriptor britànic
La vida professional de Peter Mayle, i especialment la seva carrera literària, és com a mínim peculiar. Aquí mereix ser-hi sobretot per Un any a la Provença, el seu gran èxit planetari i que va crear escola. Però pocs relacionaran aquest divertit sibarita, que explicava les seves tribulacions a França, amb l’autor d’un dels llibres més cèlebres sobre educació sexual: D’on venim?
Mayle, en concret, venia del món de la publicitat. Des del seu Brighton natal es va traslladar a Nova York per treballar a Ogilvy, que era la meca del creatiu publicitari. Allà va aprendre, com ell mateix reconeixia al diari francès The Connexion ,“a ser concís, informatiu i, si és possible, entretingut”.
La feina i les preguntes dels seus encuriosits primers fills, dels cinc que va tenir en el seu matrimoni, el van animar a plantejar un llibre sobre educació sexual pensat per a nens. Es va publicar el 1973 i va ser un gran èxit. De fet a Espanya, editat dos anys després, va ser el primer gran llibre divulgatiu sobre el tema.
Seguint la llei de vida i el creixement familiar, va reprendre el tema en Què m’està passant?, dedicat als canvis de la pubertat. En aquell moment, Mayle, que a tot això havia aconseguit certa fama i que les empreses de publicitat se’l rifessin, va decidir dedicar-se a la literatura a temps complet. “Crec que com a publicista podria haver-me fet molt ric als 40, però ho vaig deixar als 35”, explicava.
Havia tornat a Anglaterra i a més de continuar publicant llibres divulgatius (el divorci, el control de natalitat...) col·laborava a diverses publicacions. Una vida tranquila, que incloïa el típics estiu de sol i platja a la Costa Blava. “Un dia ennuvolat vaig agafar el cotxe per fer un cop d’ull per l’interior –li explicava a Víctor Amela a La Contra–. Cap al tard, la llum del crepuscle banya de mel les façanes de les cases. Quina bellesa!”.
Així va començar el seu amor per la Provença. “M’agradaria molt viure aquí un temps”, li va dir a la dona. S’hi van instal·lar aprofitant que tenia l’encàrrec d’escriure un llibre. Estava encantat de la seva nova vida; sobretot del gust dels francesos pel menjar, que tant compartia. Havien comprat una casa de camp del segle XVIII. L’estaven arreglant i les obres el distreien i no el deixaven centrar-se en la trama del llibre promès.
Al final el seu editor se’n va cansar i li va dir que s’oblidés d’aquell llibre i expliqués les seves distraccions. Així va néixer el 1989 Un any a la Provença, que es va convertir en un fenomen. Més de cinc milions d’exemplars. Els seus nous conciutadans no hi sortien ben parats, però l’anunci turístic que va suposar el llibre per a la regió va fer que li perdonessin tot.
Mayle va escriure una seqüela mentre altres autors copiaven la fórmula per exaltar les excel·lències d’altres regions. El 2002 va publicar Lliçons de la bona vida, una ruta gastronòmica per França amb sentit de l’humor. “Gràcies a la guillotina els grans xefs es van quedar sense aristocràcia i van decidir obrir restaurants per als seus conciutadans”. Així explicava per què la cuina francesa era molt superior a la britànica.
Un dels seus llibres de ficció, Un bon any, es va convertir en pel·lícula el 2006 de la mà del seu amic Ridley Scott –un altre que havia començat en la publicitat– i amb Russell Crowe de protagonista, com un corredor de borsa que hereta una vinya francesa.
La fama va fer que Mayle hagués de canviar de casa a una altra que no fos tan coneguda. Però fins a la seva mort, dijous passat, sempre va ser fidel a la seva estimada Provença.