La humanitat viurà en grans ciutats

S’acaba de publicar el número 67 de Vanguardia Dossier, dedicat íntegrament al El poder de las ciudades. La iniciativa és molt oportuna perquè el 52% de la població mundial ja viu en ciutats, i aquest percentatge augmentarà l’any 2050 fins al 66%. Europa és el 70% urbana i superarà el 80% el 2050. El món es va fent progressivament urbanita. I no podem oblidar que ja hi ha 28 megaciutats amb més de deu milions d’habitants.

L’any 2014 vaig organitzar un congrés internacional a Barcelona i Roma dedicat a la pastoral de les grans ciutats i especialistes sobre aquestes realitats emergents indicaren els avantatges i desavantatges de les grans concentracions urbanes. La ciutat produeix permanent ambivalència, perquè ofereix infinites possibilitats en el camp de la cultura, la sanitat i l’ensenyament, però alhora apareixen nombroses dificultats per al ple desenvolupament de molts ciutadans, si pensem en l’atur, la marginació, la violència. Aquest dossier parla del poder de les ciutats. Serà per això que les grans ciutats atrauen més i més persones que deixen despoblat el món rural.

L’expressió més directa del deteriorament de la vida social en les grans ciutats és l’augment de la violència urbana, de la cultura de la por i de l’aïllament social. L’alt grau de violència s’explica per l’individualisme i les grans desigualtats en ciutats i barris marginats, autèntiques perifèries geogràfiques i existencials. En aquestes urbs es viu també la desconfiança envers les institucions socials, econòmiques i polítiques locals i estatals.

Les reaccions a la situació de les grans ciutats en el món globalitzat porten el sorgiment de fenòmens nous i el recurs a dues estructures tradicionals, com són la família i la religió. Aquesta constatació dels sociòlegs permet pensar en el paper important i molt necessari de la família com element clau en la reconstrucció del teixit social i en l’estabilització material i espiritual de les persones que viuen en grans ciutats. La segona estructura interna i externa de la persona és la religió. Històricament, ha tingut un paper de consol, refugi i protecció, i això avui és molt desitjat per a una munió de ciutadans de les grans urbs. Malgrat el clima de secularització de l’Occident europeu, no podem desestimar el paper de la religió. El 1980 el 83% de la població es considerava religiosa, mentre que el 2010 ja era el 89%. El sociòleg Manuel Castells, en una ponència d’aquell congrés, referint-se a les religions i concretament a l’Església catòlica, afirma que “té davant seu un repte gegantí, de com l’afrontarà en depèn el fet de ser instrument diví per a reparar el dolor del món, o que els homes busquin altres vies de sortida per a la seva salvació quotidiana”. El papa Francesc diu que la proclamació de l’Evangeli serà una base per a restaurar la dignitat de la persona humana en aquestes grans concentracions urbanes.

Creixen les experiències de ciutats que intenten resoldre els problemes característics de la vida moderna: la competitivitat econòmica, la pobresa, els desafiaments de la diversitat social i la sostenibilitat ambiental. La Fundació Antoni Gaudí per a les Grans Ciutats de Barcelona organitzà un congrés a Rio de Janeiro el 2017 entorn de l’aire, l’aigua i els residus, perquè les grans ciutats generen més d’un 70% de les emissions de gasos que són la causa del canvi climàtic. Cada cop són més les ciutats connectades i formant una regió metropolitana on conviuen el camp i la ciutat.

Les dificultats de viure en les grans ciutats porten al ressorgiment d’estructures com la família i la religió