Pessoa, motor d’avantguardes
El Reina Sofia organitza a Madrid una àmplia exposició sobre el gran poeta portuguès i la seva influència en l’art
Tot art és una forma de literatura”. La sentència és de Fernando Pessoa, tot i que ell l’hi va adjudicar a Álvaro de Campos: un dels 136 heterònims que va utilitzar per multiplicar-se, vèncer la seva solitud existencial i diversificar la seva prolífica obra. La frase dona títol a la gran exposició que el Reina Sofia, en coproducció amb el Gulbenkian de Lisboa, prepara sobre el gran poeta i pensador en la seva faceta de motor de les avantguardes portugueses. La mostra se celebrarà entre el 7 de febrer i el 7 de maig, però el museu espanyol va iniciar la seva presentació aquesta setmana mitjançant una visita per a periodistes als principals llocs de la capital lusitana relacionats amb l’escriptor.
El primer punt del periple rere les empremtes de Pessoa és la Fundació Calouste Gulbenkian, on s’exhibeix la impressionant col·lecció d’art del petrolier armeni anomenat així i de la qual procedeixen 56 de les 160 peces que es podran veure al Reina Sofia; entre les quals les de pintors amics de Pessoa com José de Almada Negreiros –el seu principal nexe amb altres artistes del moment a Portugal i Europa–, Amadeo de Souza-Cardoso, Eduardo Viana, Júlio, Sarah Affonso o Sonia i Robert Delaunauy.
Tots aquests creadors d’entre principis del segle XX i el 1935, any en què Pessoa va morir als 47 deixant un llegat descomunal, tenien en comú amb l’escriptor la seva voluntat d’emancipar-se de les tendències europees dominants tot i veure-s’hi influïts. “Sense Pessoa, les avantguardes portugueses haurien mimetitzat els corrents de París”, assenyala el comissari de la mostra i subdirector del Reina, el també lusità João Fernandes, mentre els responsables del Gulbenkian ensenyen als periodistes els quadres que aniran a Madrid.
En lloc de seguir els carrils artístics de l’època, Pessoa va crear una avantguarda pròpia amb els seus particulars ismes: el paulisme, concebut com a un refinament dels processos simbolistes; l’interseccionisme, lligat a llenguatges llavors en voga que tenen en comú la superposició i interpenetració de plans i, com a projecte més excel·lent a què es dedicarà el nucli de l’expo, el Sensacionisme: “Res no existeix, no existeix la realitat sinó tan sols sensacions”, va escriure Pessoa.
Els artistes que, amb ell, protagonitzaran l’exposició a la capital espanyola es van veure “impregnats de les aromes” que desprenen aquests ismes del poeta . I això es nota, remarca Fernandes, en el desenvolupament d’uns moviments que, sense perdre vocació universal, també incideixen en allò local. Per això ell escriu quartets al gust del poble i els pintors que el segueixen s’interessen per l’art popular.
Pessoa es va convertir en “intèrpret d’excepció de la crisi del subjecte modern i les seves certeses”; sobretot a través de l’“alteritat múltiple” dels seus heterònims, que ell mateix va atribuir a la seva “desorientació existencial”, diu Fernan- des. A la casa museu de l’escriptor –la seva última casa després d’haver viscut en més de vint pisos diferents, propers a les seves oficines com a corresponsal comercial–, un guia que ho sap tot del poeta dona compte de les personalitat i biografies que Pessoa es va inventar per a cadascun dels seus altre quatre jo principals: Álvaro de Campos, l’“histèric”; Alberto Caeiro, el filòsof que defuig els adjectius; Ricardo Reis, perfeccionista i amant de tot el que és grecollatí, i Bernardo Soares, autor suposat d’El llibre del desassossec, obra monumental on defineix la literatura com “l’art casat amb el pensament”.
La visita introductòria a la mostra del Reina finalitza amb un recorregut per la que podria dir-se la ruta Pessoa, centrada en els punts on es reunia amb els seus amics intel·lectuals i artistes. Destaquen, entre els establiments encara oberts, el cafè A Brasileira, al barri del Chiado, i el Martinho da Arcada, al qual Saramago també solia anar i on, en el moment d’arribar la comitiva espanyola, està dinant Arturo Pérez-Reverte. Altres llocs clau d’aquelles reunions van tancar ja fa anys. Com el restaurant Irmãos Unidos, on Pes-
Pessoa es va valer de 136 heterònims –quatre de principals– per diversificar la seva obra i defugir la solitud
soa i els altres artífexs de l’avantguardisme portuguès discutien els continguts de la revista literària Orpheu, de curta vida i llarguíssima influència.
Pessoa va deixar un rastre indeleble en la cultura del seu país i del Vell Continent. A distància en el temps i l’espai, però a còpia d’idees i formes igualment inesborrables, aquestes empremtes es podran veure aviat a l’altra capital ibèrica.