Les clàssiques pel·lícules de Disney disponibles en DVD amb ‘La Vanguardia’
• Les vint millors pel·lícules de Disney per gaudir en família • Cada exemplar està format per un DVD més un llibre amb el conte • Primer lliurament a partir del dissabte 27 de gener per només 9,95€ amb el diari
Somnis fets realitat, fantasies animades, il·lusions portades al cinema, màgia que absorbeix a totes les edats. Aquests, i molts més, són qualificatius que descriuen les pel·lícules de Disney. Unes pel·lícules que, dècada rere dècada, no tan sols han captivat el públic infantil, sinó que, tot i que a vegades no ho vulguin reconèixer, també il·lusionen els grans. Perquè, qui no ha gaudit moltes vegades tornant a veure els personatges que el van entusiasmar de petit?
Per gaudir còmodament a casa d’aquests films tantes vegades com es vulgui i, també, perquè els més petits de la família puguin conèixer les pel·lícules més clàssiques de Disney, si encara no les han vist, La Vanguardia posa a disposició de tots els seus lectors i subscriptors la col·lecció Disney Clásicos, que reuneix 20 dels millors títols produïts pels estudis fundats per Walt Disney.
Cada lliurament està format per un llibre amb el conte en què es basa la pel·lícula més un DVD amb el film corresponent. El primer lliurament estarà disponible als quioscos i les llibreries a partir del dissabte 27 de gener per només 9,95 € més el cupó del dia. La resta Una imatge de ‘Fantasía’./WALT DISNEY de llibres i pel·lícules aniran sortint els caps de setmana consecutius, a partir d’aquesta data, per idèntic import i condicions, fins a acabar amb el lliurament de l’últim volum, el cap de setmana del 9 i 10 de juny. Ambelprimernúmeroeslliurarà,a més, la caixa que permetrà guardar la col·lecció completa.
Aquesta col·lecció Disney Clásicos s’inicia, com no podia ser d’altra manera, amb el que va ser el primer gran èxit mundial de Disney i el primer llargmetratge de dibuixos animats sonor i en color de la història del cinema: Blancanieves y los siete enanitos. Com ja havia fet en moltes produccions anteriors, Walt Disney va tornar a basar la pel·lícula en un conte tradicional. Ell mateix va declarar que “de tots els personatges de contes de fades, la Blancaneu era el que m’agradava més”. Quatre anys de feina i una inversió d’un milió i mig de dòlars, per la qual en Walt mateix va haver d’hipotecar casa seva, van caldre per acabar la història amb el temps just per estrenar-la, el 21 de desembre del 1937.
L’acollida per part del públic va ser extraordinària. Es va convertir en la pel·lícula més vista fins que es va estrenar, el 1939, Allò que el vent s’endugué. Tot i que no va ser guardonada amb cap Oscar, perquè, en aquella època, no existia la categoria de millor pel·lícula d’animació, Walt Disney va rebre, el 1939, un Oscar honorífic acompanyat de set estatuetes més, que representaven els set nans.
El segon llargmetratge animat de Disneytambéesvabasarenunconte europeu, Pinotxo, de Carlo Collodi. Per donar més emoció a les imatges, va ordenar crear un guia que acompanyés el ninot protagonista. Així va sorgir el personatge del Grill-Parlant, la veu de la consciència d’en Pinotxo, amb un disseny triat entre 14 versions diferents.
Walt Disney també va ser innovador en les tècniques i les idees per aconseguir les millors pel·lícules d’animació. Un exemple n’és la utilització de la càmera multiplà, una de les innovacions més importants en aquest tipus de films, amb què
es van aconseguir uns nivells de qualitat inimaginables a principis dels anys trenta del segle passat. Aquesta càmera va ser patentada el 1933 per Ub Iwerks, un dels fundadors de Walt Disney Studios, i, posteriorment, millorada pel mateix Walt, aconseguint que la seva productora es convertís en líder en el sector de l’animació.
Un altra idea trencadora va ser la que es va fer servir per crear Peter
Pan, estrenada el 1953. Va contractar actors reals que van representar moltes de les escenes, amb centenars d’hores d’enregistrament que van servir de base al treball posterior dels dibuixants.
Disney també va ser innovador en la utilització de cançons per amenitzar o donar més importància a alguna de les seqüències. A la pel·lícula Blancanieves ja es va fer famosa la cançó Silbando al trabajar, amb els set nans mostrant alegria mentre treballen per ajudar l’encantadora protagonista.
La importància de la música a les pel·lícules de Disney va anar augmentant fins a convertir-se, en algunes, en una protagonista més de la història. Com a El libro de la selva, basada en la famosa obra de Rudyard Kipling. En aquesta pel·lícula, les cançons, com la famosa Busca
lo más vital, són clau per donar suport a l’argument i, especialment, per donar un to festiu a la història, molt allunyat del dramatisme dels contes originals. La seva popularitat va ser tan gran que va arribar a fer-se servir en espots de televisió de gran èxit. Tot i que aquesta obra era una de les que Walt Disney volia portar a la pantalla des dels anys trenta, no va poder veure el seu somni fet realitat, ja que va morir el 15 de desembre del 1966, deu mesos abans que s’estrenés la pel·lícula.
En altres casos, va saber combinar música, dibuixos animats i personatges reals amb gran encert, com a Mary Poppins, produïda el 1964, amb Julie Andrews interpretant el paper de la màgica institutriu que pot volar amb el paraigua, i el famós humorista Dick Van Dyke com a escura-xemeneies que
l’acompanyava cantant Supercalifragilisticoespialidoso.
Després de la mort de Walt Disney, els seus estudis van continuar treballant sota una de les seves premisses bàsiques, la de meravellar l’espectador. Així van sorgir títols emblemàtics, com El Rey León ila inoblidable Hakuna Matata, una expressió suahili que es pot traduir com a ‘cap problema’ i que al film es canta com a “viu i sigues feliç”, o La
Bella y la Bestia, basada en un conte tradicional francès i primer llargmetratged’animaciónominatcoma candidat a l’Oscar a millor pel·lícula, el 1991, abans que es creés una categoria específica per a les pel·lícules de dibuixos animats. No el va guanyar,peròsíquevaaconseguirelsde millorcançóimillorbandasonora.
Uns èxits que van aprofitar la gran tirada popular d’una altra pel·lícula mítica, La Sirenita, produïda el 1989 i basada en un conte de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, i qualificada per alguns mitjans com “el renaixement de Disney en l’era moderna, per les cançons excel·lents, l’humor perdurable i la trama commovedora”. L’enorme repercussió entre el públic va significar l’inici d’una nova època daurada per a les produccions de Disney, tant al cinema com als musicals basats en les seves pellícules.
Aquests títols es completen amb altres històries inoblidables per donar forma a una col·lecció imprescindible per a tota la família. Perquè, tal com deia Walt Disney: “No faig pel·lícules per a nens de sis anys, sinó per al nen que tots portem dins”.