“El Barça em va obrir els ulls: a futbol s’hi juga sense presses”
Quique Setién, entrenador del Reial Betis
El compromís de Quique Setién (Santander, 27/IX/1958) pel futbol atractiu i l’espectacle és tan gran que prefereix “un 6-6 que un 0-0”. Així de radical és l’entrenador del Betis, cruyffista empedreït, que després de jugar 374 partits a Primera, no deixa indiferent a les banquetes.
És millor rebre el Barcelona en ratxa de 30 partits sense perdre o després d’una derrota?
No ho sé. Potser els jugadors estaran pensant més en la tornada de la Copa que en un partit de Lliga en què treuen 8 punts al perseguidor i tenen un avantatge de 19 punts sobre el rival més sòlid dels últims anys. Però jo sempre m’espero el millor rival, encara que vagi últim i estigui jugant fatal. Així que imagina amb un Barça que va líder.
Per què el va marcar tant el Barça de Cruyff?
És obvi que soc un admirador del futbol que practica el Barcelona. Sempre m’ha agradat. És una cosa que jo sentia des que jugava com a professional. El Barcelona va obrir el camí de molts conceptes que, encara que jo els intuïa per la meva manera d’entendre el futbol, quan els veus plasmats és quan t’hi identifiques de debò. El Barça em va obrir els ulls: a futbol s’hi juga sense presses. És un equip que té la pilota, que vol tenir-la i la conserva i la mou mentre troba els espais, sense pilotades. Això m’agrada per als meus equips.
Esperava que Valverde superés tants obstacles a l’inici?
No crec que Valverde no vulgui ficar-se en embolics, sinó que té la seva manera de ser, de persona pausada i reflexiva. Em sembla que té grandíssimes virtuts per a aquest món: ell no ha de cridar l’atenció i es limita a treballar amb els seus jugadors. Pensàvem que ningú no igualaria els registres de Luis Enrique o Guardiola i ve ell i ho torna a fer. Ha donat continuïtat, estabilitat i resultats, que és el que els clubs grans volen.
S’imaginava que el Barça tornaria a jugar un 4-4-2?
Jo sabia que calia canviar alguna cosa. Per a la Lliga contra alguns equips ja li valia, però hi ha partits contra equips que competeixen per tot amb el Barça i en què necessites enfortir l’equip defensivament. Per la seva manera de jugar i per la idiosincràsia de molts dels futbolistes, es debilita en defensa. Això necessitava una reparació a què cal acostumar-se i crec que es defensen millor amb dos migcampistes que amb un. I sense modificar en absolut el comportament quan tenen la pilota.
Li va dir a Cruyff que hauria donat un dit per jugar al seu Barça. Per entrenar Messi, què donaria?
El considero el millor de sempre. Jo he vist molts jugadors i la continuïtat i el que ens ofereix cada cap de setmana té molt mèrit. A molts els he vist fer coses molt importants, però a ningú durant 12 anys com Messi. Als que ens agrada el futbol és una joia coincidir-hi en una època amb els mitjans per veure tots els partits i les accions repetides. Entrenar-lo i veure’l cada dia seria collonut. Però, atenció, perquè després cal estar al seu nivell. Cal demostrar que se sap entrenar Messi.
Tampoc no va tenir pressa Quique Setién a arribar a Primera. Ho va fer als 57 anys a Las Palmas.
La veritat és que ho hauria pogut fer abans, però llavors vaig considerar que hi havia coses més importants. Vaig decidir esperar sense saber si després tindria l’oportunitat. Però un ha de prendre decisions en la seva vida i escollir. Després d’ascendir el Racing a Primera, el 2002, em vaig retirar perquè hi havia altres coses. Estic content. No em lamento per no haver entrenat abans a Primera. Ni d’haver passat sis anys a Lugo quan podria haver marxat a altres llocs més importants i guanyar més diners. Però a la vida cal estar a gust i triar el que convé a la teva manera de ser. La felicitat és
més important que els èxits.
Què li diu el seu amic Manu Sarabia quan s’endú el seu fill de segon entrenador?
A l’Eder el conec des que vaig jugar amb el seu pare al Logroñés i ell tenia vuit anys. Va voler ser futbolista però no va poder per problemes d’hèrnia i d’esquena. Llavors es va preparar a consciència per ser entrenador. Fa anys, quan era al Vilareal juvenil, li vaig prometre que en alguna ocasió el trucaria. No ho hauria fet si no hagués vist jugar els seus equips. Va venir a Las Palmas perquè ja estava format. És jove i et renova. Tots necessitem una empenta, però per molt amic que fos no hauria durat si no tingués la capacitat. Estarem junts un temps més fins que ell es converteixi en primer entrenador.
La felicitat és que un jugador seu, com Dani Giménez, digui que no vol que Setién canviï d’estil?
Un se sent orgullós. Jo en general no parlo mai del resultat. Clar que li dono importància perquè sé on visc i on soc. Però quan et planteges un projecte a llarg termini, els resultats has que deixar-los de banda. No et pots debilitar o pensar que tot és un desastre, que és el que tendeix a fer gran part de l’afició. Quan no hi ha resultats, no s’analitza el perquè sinó que es diu: “Cal guanyar sí o sí”. Cal ser fidel a les conviccions perquè, si no, vas donant batzegades.
Com se sent fent cinc gols al derbi al Pizjuán?
“EL MILLOR DE LA HISTÒRIA” “Entrenar Messi seria collonut però també un repte perquè després cal estar a la seva altura”
EL MÈRIT DE L’ENTRENADOR “Valverde té grans virtuts per dirigir el Barça: no crida l’atenció i es limita a treballar”
ELS 222 MILIONS DE NEYMAR “De vegades els futbolistes cars no ho són tant i d’altres que en costen 10 sí que ho són; depèn del rendiment”
Guanyar allà després d’un munt d’anys, a sobre amb cinc gols i amb bon futbol, quedarà en el record. Vam donar una alegria a la gent que viu el Betis. A nivell personal, serveix per donar suport a la feina que fem.
Cristian Tello ha marcat dos gols en les dues jornades del 2018.
Està en línia ascendent. No va poder entrenar-se en pretemporada per un esquinç seriós. Ha començat a donar el que esperàvem. L’últim mes i mig ha estat importantíssim. És un especialista, potent, molt ràpid i molt finalitzador. Si hi ha espai, fa molt de mal.
Al Las Palmas va tenir Valerón i al Betis s’ha trobat amb Joaquín. Com és tenir un jugador amb aquest ascendent?
M’ha sorprès molt gratament. Tots coneixem Joaquín amb 20, 22 o 25 anys i tenia un potencial enorme. Ara amb 36 esperava una altra cosa, un futbolista més pausat que aprofités moments puntuals, però no esperava el ritme que manté cada dia. És conseqüència de la il·lusió que té i que ha trobat un estil que li agrada. Això el convida a donar el millor de si mateix. Al camp i als entrenaments. A més de la jerarquia que té al beticisme.
Què va pensar quan es van pagar 222 milions per Neymar?
De vegades aquells futbolistes que semblen tan cars no ho són i n’hi ha d’altres que costen 10 milions i sí que ho són. Depèn del rendiment. Tot i això, cal veure com el mercat es desvirtua quan arriben clubs com el PSG o els diners que es mouen a Anglaterra per les televisions. Per competir cal posar-se a la seva altura encara que sigui un despropòsit. El gran canvi va arribar amb les plataformes televisives. Recordo l’any que em vaig retirar, el 1996, posa que jo en guanyava 10 i ja tenia companys que l’any següent cobrarien 40 i 50. Això no ha parat de pujar.