La brillant nova vida de Sergi Roberto
Mai no és fàcil determinar el temps de maduració d’un futbolista, misteriosa espècie que permet observar estels que brillen i desapareixen molt aviat –Julen Guerrero n’és un cas palmari (94 gols en els cinc primers anys de la seva carrera, 22 en els set últims)– i jugadors que tenen la virtut d’oferir el millor rendiment en la segona part de la seva trajectòria, quan la pèrdua física empeny al coneixement del joc. Sergi Roberto explica com pocs futbolistes les diferents tortuositats d’una carrera que va començar amb expectatives enormes i es va apagar fins que el va convertir en un jugador sense trets destacables. Per fortuna, el seu retorn ha estat extraordinari.
Jorge Valdano sol comentar que sempre vol veure Sergi Roberto al camp, on sigui i com sigui. No només té una opinió immillorable d’ell, sinó que el considera essencial per al Barça. No era fàcil escoltar aquest mena d’opinions fa quatre o cinc anys, quan Sergi Roberto semblava estancat i, com tantes altres vegades ha passat amb promeses del Barça, era a l’ull crític dels aficionats. No fa tants anys, Xavi representava per a un ampli sector mediàtic i de l’afició tots els problemes del planter del Barça, desmentits al detall per un dels millors migcampistes de la història del futbol.
Aviat farà set anys de l’aparició de Sergi Roberto en els últims minuts d’un Reial MadridBarça al Bernabeu, precedit pel cèlebre “aquí tu ets el puto amo” que Pep Guardiola li va dedicar a Mourinho a la sala de premsa. Poques vegades s’ha vist tanta tensió en un partit. El va guanyar el Barça amb dos gols meravellosos de Messi. La presència final de Sergi Roberto, un nano de 18 anys, es va interpretar com un missatge de Guardiola al Barça, al Reial Madrid i al futbol: el planter assegurava el futur de l’equip.
Durant anys, Sergi Roberto va pagar diversos preus. No tenia definida la seva posició, no trobava una escletxa per sostenir-se en l’equip i feia l’efecte de perdre confiança a raig. Va ocultar fins i tot la virtut més visible, la seva meravellosa capacitat per conduir la pilota. Per les raons que fossin, la promesa es va empetitir. Estava tan pendent de la correcció que es va tornar rutinari. Semblava un jugador amb els dies comptats amb el Barça.
El gir va tenir lloc l’agost del 2015, de forma accidental, com tantes vegades passa en el futbol. Era el primer partit de Lliga, la segona temporada de Luis Enrique com a entrenador i la posició d’Alves com a lateral dret estava totalment assegurada. L’escenari, San Mamés. Es va lesionar el brasiler en el primer temps i el va substituir Sergi Roberto, sense antecedents a la posició. La seva resposta va ser d’un abast que es va erigir en l’estrella del partit, per vitalitat, freqüència en les internades i solucions. No gaire temps després, Sergi Roberto es va destapar al Bernabeu amb la primera de les seves brillants actuacions al terreny blanc, on el Reial Madrid no troba antídot per aturar-lo. No és pas un mal lloc per demostrar el talent.
Sergi Roberto ara rés el jugador que els experts anticipaven en la seva etapa juvenil, un futbolista amb desplegament, potència, visió i versatilitat. El seu pes en el joc del Barça cada vegada és més apreciable, en gran part perquè transmet el caràcter que abans no manifestava. El Barça, que va tenir paciència en els anys més discutits de Sergi Roberto, ara es beneficia d’un futbolista excel·lent. Per Sergi Roberto suposa el reconeixement al seu nou estatus en la jerarquia de l’equip i el trampolí per al salt següent: el de la consagració al Barça i al panorama internacional.
El blaugrana ara és un futbolista amb desplegament, visió, potència i versatilitat