‘Extremisme’ català
Els quatre ales porten el pes ofensiu de la selecció espanyola
Artistes de l’aire, els nans que més salten en un esport de gegantons, habilitat sublim per desafiar la gravetat i muralles de braços, els extrems han estat, són, la imatge més plàstica de l’handbol. La màxima expressió de velocitat, explosivitat, tècnica de xut i agilitat, la majoria de vegades, però, tenen un paper secundari en els equips, eclipsada pels potents canoners de la primera línia. No així en la selecció espanyola, en què, de la mà de Jordi Ribera, els quatre extrems catalans estan portant el pes ofensiu de l’equip en l’Europeu. Del seu bon funcionament en dependrà, en bona mesura, l’evolució dels hispans en la segona fase del campionat que obren avui contra Macedònia (20.30 h).
Fins ara, l’aportació dels quatre ales –els blaugrana Valero Rivera i Aitor Ariño a l’esquerra, i David Balaguer i Ferran Solé a la dreta (més el càntabre Ángel Fernández, baixa per lesió en el primer partit)– ha estat més que notable en l’atac espanyol: han subministrat 32 dels 81 gols, un 40%, per davant dels laterals (21, 26%) i centrals (16, 20%). Casualitat? Una simple anècdota? No pas en l’equip de Ribera.
La concepció de l’extrem per al tècnic de Sarrià de Ter és la d’un jugador multiusos, polivalent, facilitador, molt allunyat de la idea d’ala estàtica ancorada a la cantonada. “Em demana efectivitat en el llançament, que ajudi en les circulacions per fora, llançament exterior, ajudar el lateral en defensa i evitar llançaments”, resumeix Ferran Solé (25), l’extrem de Sant Quirze del Vallès criat a Granollers, que està explotant al Toulouse francès.
“Crec que aquest 40% de gols és senyal que s’està jugant bé”, admet el noi que va deixar a casa tot un Víctor Tomàs, símbol blaugrana i hispà, no convocat després de deu anys a la selecció. Ribera va preferir la polivalència i versatilitat de Solé, que pot ajudar de lateral i té un bon llançament exterior, i a més aporta un valor molt valorat per Ribera: la continuïtat. “És una de les característiques de la selecció: que els laterals aprofitin els nostres espais i les superioritats, i sortir al contracop”, explica. “Les combinacions tàctiques fan que explotem la continuïtat, i com que tenim pocs llançadors de llarga distància obrim les defenses”, diu Valero Rivera, que va ser màxim golejador de l’Europeu 2016 i és el segon de l’equip (11), superat només per Alex Duixebàiev (12).
Els quatre extrems són fruit del planter català (tres al Barça, un al Granollers). “Som molt diferents, però tenim trets en comú: no tenim la qualitat tècnica dels nòrdics però no som tan estàtics com ells, som molt intensos en defensa, directes en el contracop, explosius, i sobretot, tenim una versatilitat i polivalència que no es troba en altres llocs”, explica Solé. “Els extrems catalans sempre hem estat referents mundials”, diu presumint l’ala.