El vídeo t’està mirant
NicePeople At Work, cofundador de Wuaki, desenvolupa analítica per a proveïdors de continguts
És l’única empresa espanyola al rànquing de Deloitte de les 500 tecnològiques que més creixen a Europa
Nice People era el nom de la xarxa wifi d’una oficina en la qual Sergi Vergés i Ferran Gutiérrez van col·laborar en els seus primers projectes, i Nice People At Work va ser el nom triat quan van crear el 2008 una empresa de tecnologies de transmissió de vídeo. Deu anys després Nice People At Work s’ha convertit en una empresa de big data i business intelligence per a proveïdors de continguts en vídeo a tot el món. “Al principi les dades servien per donar visibilitat, però els podem transformar en valor: per preveure, amb un 80% de precisió, quins clients es donaran de baixa, o detectar patrons per anticipar si un contingut funcionarà”. NPAW és l’única empresa espanyola que apareix en el rànquing de Deloitte de les 500 empreses tecnològiques europees que més creixen. Tampoc no es coneix gaire el seu paper en la fundació de Wuaki.tv.
Sergi Vergés (Vic, 1977) i Ferran Gutiérrez (Cervera, 1979) són informàtics, i van coincidir treballant a Sclipo. “Allà vam aprendre molt de vídeo, i quan l’empresa va fer un gir, nosaltres vam decidir crear NPAW”. Però alhora van començar un altre projecte (amb Otto Wust, que després va sortir i és cofundador d’Adsmurai), que van anomenar Wuapi: “Era com un Youtube en alta definició. Vam trobar la manera de comprimir els vídeos sense renunciar a la qualitat. Vam arribar a gairebé un milió d’usuaris, i el 2009 va morir d’èxit”. (Va passar que llavors Youtube limitava la durada dels vídeos i Wuapi no, raó per la qual molta gent penjava contingut sense tenir-ne els drets). Finalment van decidir reformular el negoci; llavors van conèixer Jacinto Roca i Josep Mitjà, consultors que apostaven per crear un projecte de servei de vídeos, i així va néixer Wuaki.tv.
Com a gestor de continguts de vídeo NPAW tenia altres clients, com la Universitat de Barcelona, la Conselleria d’Educació, Antena 3 o Imagina (per a futbol i fórmula 1). Quan Wuaki va ser adquirida pel gegant japonès Rakuten
el 2012, “ens vam adonar que el mercat de gestors de continguts de vídeo ja tenia players globals, i ens vam plantejar: com podem ser líders de mercat?” Coneixien el sector del vídeo i van veure que “el repte era entendre l’audiència”. Van refer NPAW amb una inversió de mig milió d’euros aportats pels fons Axon i Mapamundi. I així va ser, expliquen, com NPAW es va reconvertir en una companyia d’analítica per a serveis de vídeo, amb un model de software as a service, que ofereix un quadre de comandament per conèixer en temps real el comportament de les audiències per internet. El seu centenar de clients són cadenes de televisió i operadors de telecomunicacions, empreses de continguts de vídeo i de mitjans. Asseguren que fa més de dos anys que estan en cash-flow positiu, i ara no pensen en nous inversors: “Els diners ara no són difícils d’aconseguir, però et fa ineficient i et dilueixes com a accionista”.
El 2016 van obrir una oficina a Madison Avenue, a Nova York; aquest any van rebre una demanda del principal competidor, una empresa de Silicon Valley que els acusava de violació de patents. “Va ser un atac personal, ens volia frenar perquè estàvem creixent als EUA. Vam decidir no espantar-nos i contractar advocats a Washington, i van acabar retirant la demanda”. Expliquen que continuen sent competidors, “però aquest estiu ja els superarem, serem el principal col·lector d’analítiques de vídeo del món”. Al sector conviuen startups, i gegants com Ericsson o Alcatel. “Netflix té un equip de 300 persones fent el mateix que nosaltres. Google també”. Però no totes les empreses poden tenir el seu propi equip.
NPAW preveu obrir una oficina a Hong Kong, i a Barcelona acaba d’inaugurar una seu en un reformat edifici industrial del Poblenou; en 1.200 m2 d’oficinesi 400 m 2 deterrassa, conviuen més de 60 persones de 16 nacionalitats diferents; en total el grup en són 72, i aquest any esperen poder arribar al centenar.