L’exconseller d’Interior renuncia a ser diputat per deixar la presó
L’expresident defensa a Dinamarca que la seva investidura “és part de la solució”
Nou gir en la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Després de moltes anades i vingudes, l’elecció presencial torna a estar damunt la taula a una setmana que expiri el termini de celebració de la sessió. El candidat de Junts per Catalunya (JxCat) va demanar ahir, en un escrit adreçat a la Mesa del Parlament, la retirada de la delegació de vot que havia sol·licitat la setmana passada i va obrir així la possibilitat d’assistir al ple d’investidura, tot i que va demanar garanties a Mariano Rajoy per poder-ho fer sense ser detingut.
“El meu objectiu de les pròximes hores i dies és treballar perquè es donin les condicions per tornar”, va declarar a Copenhaguen després de reunir-se amb diversos diputats. Com? “Amb garanties, sense riscos”, va reclamar. Amb els diputats que estan en presó preventiva al carrer i amb els que s’han exiliat altre cop a Catalunya. Quan? “Ara mateix, si es respectés el resultat de les eleccions” del 21-D, va afegir. Permetre la seva investidura seria “part de la solució” i “el primer pas per a la restauració democràtica a Espanya”, va defensar el líder de JxCat, que va ironitzar que no cal que el Govern espanyol reforci les fronteres, perquè si torna no ho farà al maleter d’un cotxe, sinó “amb total tranquil·litat i normalitat”.
El dia que el president del Parlament, Roger Torrent, firmava la proposta anunciada dilluns que Puigdemont fos el candidat a ser investit president de la Generalitat, aquest feia nous moviments per intentar que la seva reelecció tiri endavant. La marxa enrere en la petició del vot delegat, d’una banda, deixa oberts tots els escenaris i torna a donar ales a la investidura presencial –“No descarto res”, va remarcar ell mateix a Copenhaguen–, i no només a la de les vies a distància, i pretén, d’una altra banda, mantenir el camí lliure d’obstacles perquè els contraris a l’elecció del líder de JxCat no tinguin excuses a les quals agafar-se per frenarla. Una jugada, en tot cas, que haurà d’anar acompanyada de la renúncia de la resta dels diputats desplaçats a Brussel·les –prevista, de fet, des de fa molts dies– a fi de poder garantir la majoria absoluta del bloc independentista. I, en espera que es produeixi, la complexitat de la situació va motivar la presència de l’advocat del 130è president de la Generalitat, Jaume Alonso-Cuevillas, en la reunió del grup de JxCat al Parlament.
Més enllà dels detalls sobre la seva investidura que continuen en l’aire, Puigdemont va qualificar de “sorprenent” i “delirant” l’afirmació del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que va anar a Dinamarca per provocar la seva detenció. “Estic sorprès de l’argumentació del jutge, que diu que no detindrà una persona que considera un perillós criminal perquè ‘vol ser detingut’”. L’argument prova “la debilitat” de l’Estat, va constatar.
L’objectiu del seu primer desplaçament fora de Bèlgica després de la retirada de l’euroordre era participar en un debat universitari i en una reunió amb diputats danesos sobre la situació a Catalunya. En aquesta trobada, d’una hora de durada, van participar-hi nou diputats de la comissió d’Afers Exteriors del Folketing, representants de l’esquerra radical, els ecologistes, la ultradreta i els territoris autònoms de les illes Fèroe i Grenlàndia, però cap partit de la coalició de Govern. “No estem prenent partit per la independència, però sí que em sembla un error que el Govern espanyol intenti solucionar una crisi purament política només per mitjans judicials. Encara que puguin fer-ho, no ho haurien pas de fer. Calen solucions polítiques”, va argumentar Pelle Dragsted (esquerra radical), que va preguntar a Puigdemont si no hauria de buscar aliances amb altres partits polítics espanyols “per intentar resoldre aquest bloqueig”.
Les preguntes més dures van arribar de l’exministre ecologista Holger K. Nielsen, que va qüestionar que sigui assenyat tirar endavant amb la independència amb una majoria tan estreta. “Li vaig dir a Puigdemont que s’havia embarcat en una missió impossible i que hi hauria de renunciar. No li va agradar sentir-ho”, va explicar. “El veritable problema és que els catalans estan molt dividits”, va dir Nielsen, i “no crec que es pugui anar cap a la independència amb un 50% de la gent”. Els representants dels territoris autònoms danesos, que s’han embarcat en els seus propis processos independentistes, van ser més comprensius amb el president deposat. “Els drets fonamentals dels catalans no estan protegits”, va considerar la diputada i ex-primera ministra grenlandesa Aleqa Hammond, que dona suport a la lluita de Puigdemont per “protegir-los”. El president de la comissió d’Exteriors, Claus Kvist –del Partit del Poble Danès, que dona suport al Govern–, es va limitar a escoltar: “És un afer intern”.
“NO DESCARTO RES” Tots els escenaris tornen a estar damunt la taula, fins i tot el de l’elecció presencial CONTROL DE LES FRONTERES Si el candidat torna a Catalunya, ho farà “amb total normalitat i tranquil·litat” RETIRADA DE LA DELEGACIÓ JxCat vol evitar que els contraris a la investidura tinguin excuses per frenar-la