Gairebé tots els delictes creixen a Catalunya durant el 2017
L’únic apartat que baixa lleugerament són els robatoris amb força a l’interior de l’habitatge
Les estadístiques ajuden a entendre més bé quina ha estat la fotografia delinqüencial d’un període concret. Per exemple, d’un any. Les del 2017, que recopilen totes les denúncies que es van presentar, seran de les pitjors dels últims anys a Catalunya. Pugen gairebé tots els delictes, en totes les seves modalitats. Hi haurà temps, i els responsables polítics i policials tindran l’oportunitat de donar respostes al daltabaix, però hi ha un apartat que destaca perquè baixa lleugerament: els robatoris amb força a l’interior dels habitatges. A falta d’acabar d’introduir al sistema les denúncies de Nadal, que va convertir el desembre en el pitjor mes dels últims anys, el descens d’aquest delicte arribarà al quatre per cent. Només el mes passat els lladres van entrar en unes 3.000 cases a Catalunya.
En aquest apartat no s’inclouen els robatoris amb violència en habitatges, que el 2017 també van pujar. En aquesta informació s’analitzen exclusivament les entrades amb força en habitatges, encara que els habitants puguin ser a dins però no se n’adonin perquè estan dormint.
Per als Mossos d’Esquadra aquesta modalitat delictiva continua sent, actualment, la segona prioritat del cos després de la prevenció del terrorisme.
S’arrosseguen uns anys molt dolents. Els últims cinc anys la mitjana de robatoris amb força en habitatges de Catalunya s’acosta als 26.500. Són unes xifres que coincideixen amb les d’altres comunitats autònomes, com Madrid, però això no serveix d’atenuant. Hi ha hagut períodes en què ha estat molt complicat no conèixer ningú de l’entorn que no hagués estat víctima d’un robatori a casa. La redacció d’aquest diari, sense anar més lluny. En una setmana del mes de desembre dos periodistes van veure com els saquejaven les cases.
El període del 2016 va tancar amb 27.649 robatoris, i el 2017, pendent de tancar, experimentarà una lleugera millora, però, sens dubte, no amb els nivells que la policia catalana es va plantejar quan va prioritzar la lluita contra un delicte que crea una especial angoixa en les víctimes.
Implicar-hi les diferents estructures policials dels Mossos es va convertir en un dels objectius que al seu dia es va marcar el major Josep Lluís Trapero. En les seves últimes intervencions públiques ja va explicar que els robatoris a l’interior dels habitatges no es podien tractar com un fet més, ni es podien banalitzar davant l’absència de violència contra les persones. Les víctimes viuen amb especial angoixa i intranquil·litat la invasió del més preuat i íntim, casa seva, les seves pertinences, les seves coses, el seu territori inviolable. Hi ha famílies que es veuen en la necessitat de canviar de casa després d’un robatori. Deixen de dormir tranquil·les per culpa de la por.
En el seu moment, Trapero va anunciar la posada en marxa d’un pla ambiciós que va implicar que es destinessin investigadors en totes les unitats a treballar exclusivament en el robatori amb força en habitatges. A més a més, va néixer un nou grup, integrat a les unitats
UN REGISTRE MOLT ALT
La mitjana anual de robatoris amb força en cases és de 26.500 els últims cinc anys
UN DESEMBRE NEFAST
El mes passat va ser el pitjor dels últims anys, amb gairebé 3.000 denúncies
centrals, que va començar a treballar fa un parell de setmanes. Aquest grup nou se centra en tasques d’intel·ligència. És a dir, reuneix i treballa amb la informació dels grups de lladres de pisos, especialment integrats per estrangers que arriben a Catalunya amb l’única intenció de rebentar tants pisos com puguin. Són bateries de lladres formats especialment per georgians, malgrat que últimament hi ha molta presència de xilens i albanesos, i que tenen una gran mobilitat per tot Europa.
Aquest grup d’investigadors opera en comunicació constant amb altres policies espanyoles i europees perquè totes tenen el mateix problema: grups de delinqüents molt especialitzats que cada vegada deixen menys proves a l’escenari del robatori i que, en línies generals, s’enfronten a càstigs molt lleus en comparació amb el mal que fan.
Aquest era un altre dels fronts, el judicial, en què Trapero va anunciar que calia començar a treballar des d’un altre enfocament, però que després dels fets de l’1 d’octubre va quedar paralitzat. Hi va haver tantes coses que van quedar als llimbs de la paràlisi després de l’1 d’octubre que aquesta només ha estat una més.
Les últimes setmanes, de mica en mica, els diferents comandaments policials, especialment els responsables d’investigació, tant dels serveis centrals com territorials, han treballat per refer els ponts amb els jutges i els fiscals que es van dinamitar després de l’1 d’octubre. Jutges que no rebien, fiscals que van anunciar públicament la ruptura de relacions institucionals i peticions en investigacions obertes que no es concedien. Evidentment, no tots els magistrats van actuar igual. Però va ser un patró que van seguir una gran majoria.
Serà precisament els pròxims dies quan els nous comandaments de la policia autonòmica al capdavant de la divisió d’investigació criminal (DIC) reprendran els contactes amb fiscals i jutges per detallar-los els seus nous projectes i com ells creuen que ha de millorar la lluita contra la rèmora dels robatoris amb força a casa. Els Mossos confien a aconseguir la mateixa complicitat de la judicatura que al seu dia van aconseguir amb el seu projecte de combatre la multireincidència.
Tornant a les estadístiques policials d’aquest 2017, en què totes les denúncies han pujat. Ja ho va explicar fa unes quantes setmanes La Vanguardia en aquestes mateixes pàgines quan va detallar l’increment de gairebé un 7% en els furts a la ciutat de Barcelona. Algunes de les raons que ajudaven a entendre aquell increment també serveixen per entendre per què les xifres de robatoris amb força en habitatges continuen sent tan altes.
L’últim trimestre ha estat molt complicat per als Mossos. Emocionalment i pel que fa a la seva organització. Tots els esforços es van destinar a la prevenció antiterrorista i a l’operatiu de vigilància de punts fixos vinculats amb el context polític actual. S’ha fet molt menys patrullatge de prevenció i, en línies generals, l’activitat de la investigació ha baixat. De tota manera, el 2017 el nombre de detinguts s’ha mantingut estable respecte de l’any anterior. Els Mossos asseguren que aquells detinguts que ara passen a disposició judicial ho fan amb una càrrega de prova més gran i destaquen que cada vegada s’aconsegueixen més ingressos en presó preventiva i més condemnes.