La Vanguardia (Català)

Només senyors i hostesses.

Les 130 auxiliars d’un exclusiu acte benèfic a Londres van ser assetjades pels 360 convidats, tots homes

- ALBERT MOLINS

Un sopar benèfic només per a homes ha causat un gran enrenou al Regne Unit: les hostesses contractad­es van patir tota mena d’assetjamen­ts.

El Presidents Club Charity Dinner és un esdevenime­nt benèfic que, com cada any des d’en fa 33, es va celebrar, dijous passat, a l’hotel Dorchester de Londres amb l’objectiu de recollir fons per a institucio­ns que s’encarregue­n de nens desfavorit­s.

Amb aquesta finalitat, els organitzad­ors –un promotor immobiliar­i i un especialis­ta en objectes de luxe– van convidar 360 figures dels negocis, les finances, la política i l’espectacle del Regne Unit. Això sí, tots els convidats eren homes. Ni una sola dona en un càrrec de responsabi­litat entre els convidats.

Les raons d’aquest oblit s’han de buscar en el fet que aquest esdevenime­nt sempre ha estat només per a homes, segurament perquè el que passés al Presidents Club Charity Dinner quedés entre els 360 homes convidats i les 130 dones contractad­es per a l’ocasió com a hostesses.

I hi van passar moltes coses, segons ha explicat una reportera del Financial Times que es va infiltrar en aquest sopar secret després d’aconseguir que la contractes­sin com a hostessa.

Entre altres coses, aquestes dones van haver d’aguantar –sis hores– que les grapegessi­n, que les assetgessi­n sexualment i que les sotmetessi­n a “comentaris ambigus i lascius”. A més a més, van “rebre sol·licituds per unir-se als comensals a les habitacion­s de l’hotel”. També van haver d’aguantar que “els apugessin la faldilla contínuame­nt” i que un dels assistents ensenyés el penis a una de les noies, sese’ls gons va assegurar ella mateixa. I que un convidat recriminés a una altra hostessa que “no estava prou borratxa i li demanés que es tragués les calces i ballés sobre la taula”.

Contràriam­ent al que passa en aquest tipus d’esdevenime­nts, en aquest es permetia que les hostesses beguessin, i sobretot se les animava a beure amb els convidats. De fet, s’instava les noies “menys actives” a “interactua­r amb els assistents”. Fins i tot hi havia “guàrdies” per controlar que les hostesses no es passessin gaire estona al lavabo.

Ahir el tema va arribar al Parlament britànic, on la presidenta de la comissió sobre Dona i Igualtat, Maria Miller, va suggerir que s’enforteixi la llei d’Igualtat, i també es va cobrar la dimissió de David Meller, un alt càrrec del Ministeri d’Educació des del 2013, que va ajudar a organitzar el polèmic sopar benèfic.

Segons el Financial Times, quan es va acabar l’esdevenime­nt moltes de les dones “semblaven sorpreses, espantades i esgotades”. El sou que van percebre va ser de 172 euros, més 28 euros addicional­s per pagarse un taxi per tornar a casa.

I això que al fullet que es va repartir entre els assistents hi havia tota una pàgina dedicada a recordar quin havia de ser el codi de conducta d’“els senyors” i que la primera frase deia: “El Presidents Club Charity Dinner considera que tothom té dret a ser tractat amb dignitat i respecte, i no tolerarà cap forma d’assetjamen­t cap als assistents o el personal”.

Però res no sembla casual quan, per començar, les candidates havien de complir tres requisits: “Ser altes, primes i guapes”. A més a més, va imposar un codi de vestuari que consistia en vestit curt i negre, amb roba interior a joc, “sabates negres sexis”, segons es deia al correu electrònic que van rebre dies abans.

Les dones van ser advertides que alguns dels convidats es podien posar “pesats” i que, en aquest cas, es posessin en contacte immediatam­ent amb la responsabl­e. També se les va avisar que durant el sopar els seus telèfons mòbils es guardarien en un “lloc segur”. Fins i tot van haver

A la festa es va subhastar una nit en un club de striptease i una cirurgia estètica per a la dona del millor postor

de firmar “un acord de confidenci­alitat de cinc pàgines, però no se’l van poder llegir ni se’n van poder quedar una còpia”.

Precisamen­t, la responsabl­e de l’agència que va contractar les hostesses ha manifestat: “Es tracta d’un esdevenime­nt de recaptació de fons molt important. Hi ha un codi de conducta, i no estic al corrent de cap informe d’assetjamen­t sexual, i tenint en compte la qualitat dels convidats em sorprendri­a”.

Per acabar-ho d’adobar, durant la subhasta es va licitar per una visita al Banc d’Anglaterra –amb la possibilit­at de prendre el te amb el governador–, però també per una nit en un club de striptease i per una operació de cirurgia estètica per a la dona del millor postor, amb el reclam: “Faci que la seva dona sigui picant”.

Després de les revelacion­s del Financial Times, els organitzad­ors diuen que estan “consternat­s per les acusacions de mal comportame­nt en l’esdevenime­nt”. I afegeixen: “Aquest comportame­nt és totalment inacceptab­le. Les acusacions seran investigad­es completame­nt i ràpidament, i es prendran les mesures adequades”.

L’hotel Dorchester va dir que té una política de tolerància zero respecte de l’assetjamen­t d’hostesses, que no té coneixemen­t de cap acusació i que, si és contactat per les autoritats, volen col·laborar.

 ?? TOLGA AKMEN / FT ??
TOLGA AKMEN / FT
 ?? TOLGA AKMEN / FT ?? Una de les hostesses, amb vestit negre, a l’exterior de l’hotel londinenc on es va celebrar la polèmica festa
TOLGA AKMEN / FT Una de les hostesses, amb vestit negre, a l’exterior de l’hotel londinenc on es va celebrar la polèmica festa

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain