L’autonomia corsa
El nacionalisme illenc anuncia una gran manifestació per pressionar Macron
Els líders nacionalistes de l’illa de Còrsega van sortir decebuts de les converses mantingudes amb els primeres espases del Govern d’Emmanuel Macron, reticent com ho han estat tots els anteriors a concedir un règim diferenciat a l’illa.
Els líders nacionalistes de Còrsega han sortit bastant decebuts de les trobades mantingudes aquesta setmana a París sobre l’estatus de l’illa i l’anhel d’obtenir una autonomia molt més gran. Davant la fredor de París en front les reivindicacions, el tàndem format per Gilles Simeoni –cap de l’Executiu cors– i Jean-Guy Talamoni –president de l’Assemblea regional– van anunciar una pròxima gran mobilització al carrer per pressionar el Govern central i el president Emmanuel Macron.
Simeoni i Talamoni, que van obtenir una aclaparadora victòria en les eleccions regionals del desembre passat, es van entrevistar dilluns al palau de Matignon amb el primer ministre, Édouard Philippe. Malgrat el to cordial i la voluntat de diàleg, els dirigents corsos no van percebre una veritable voluntat política d’atorgar a Còrsega una autonomia que adquireixi un rang constitucional específic. Els nacionalistes pretenen que París elimini tabús i precondicions en la negociació, però de moment han xocat contra un mur i lamenten l’“impasse polític”.
Els contactes parisencs sobre la delicada qüestió corsa s’han produït quan falten dues setmanes per la important visita que efectuarà Macron a l’illa, els propers dies 6 i 7 de febrer, coincidint amb el vintè aniversari de l’assassinat del prefecte Claude Erignac. L’alt funcionari va ser tirotejat al carrer, a Ajaccio, per un comando de dos terroristes, quan es disposava a assistir a un concert de música clàssica amb la seva esposa. Els autors del crim van ser condemnats a cadena perpètua.
La reunió entre els líders corsos i el president del Senat, el conservador Gérard Larcher, tampoc no va donar massa esperances a les aspiracions autonomistes. En un comunicat, Larcher va assegurar que “si bé l’especificitat de Còrsega i la seva identitat han de ser preses en consideració, la República és una i indivisible”. “El Senat serà alhora garant de la unitat nacional i propulsor de les noves llibertats acordades per als nostres territoris”, va prosseguir Larcher, que va reiterar l’oposició a l’“estatut de resident” i a la cooficialitat de la llengua corsa.
L’estatut de resident és una mesura molt controvertida. Consistiria a autoritzar la compra de propietats immobiliàries només als qui acreditessin haver viscut a Còrsega almenys cinc anys.
Simeoni i Talamoni no van ocultar el seu neguit pel tarannà dels seus interlocutors. “Després de les nostres trobades d’ahir i d’avui (dilluns i dimarts d’aquesta setmana), la nostra convicció és clara –van dir en un missatge conjunt–. L’Estat rebutja reconèixer i prendre en consideració la dimensió política de la qüestió corsa. En aquestes condicions, convocarem en els propers dies una gran manifestació popular”.
Malgrat les dificultats, alguna cosa s’està movent. Les últimes eleccions van confirmar la creació d’una “col·lectivitat territorial única”, una figura administrativa innovadora que uneix les competències dels departaments i de la regió. Això és ja, per si mateix, un pas endavant i una acceptació del caràcter diferenciat cors. La col·lectivitat única s’aplica a la Guaiana francesa i a l’illa de la Martinica, territoris de sobirania francesa al continent americà, així com a Mayotte, unes illes a l’oceà Índic.
Hi ha també a París, en efecte, veus més flexibles i conciliadores, com la del cap de files dels diputats del partit de Macron, La República en Marxa (LREM), Richard Ferrand. En unes declaracions a la cadena CNews, Ferrand va demanar una actitud “de mà estesa” cap a Simenoni”. “S’ha de prendre consciència que Còrsega ha recobrat la pau, que hi ha una aspiració de desenvolupament econòmic a Còrsega
El president viatjarà aviat a l’illa, en el vintè aniversari de l’assassinat del prefecte Erignac
i que el que es demana és una capacitat més gran d’acció al si de la república”, va dir Ferrand.
Per a Simeoni, els resultats dels comicis de desembre posen els nacionalistes “en una posició de força” i París ha d’assumir-ho. En una entrevista amb el rotatiu Le Parisien, el líder cors va apel·lar directament a Macron perquè es mulli i prengui la iniciativa per proposar una sortida política al contenciós.
Simeoni va voler deixar clar que la via violenta del passat queda descartada i que no utilitzaran, ni directament ni indirectament, el xantatge de plantejar l’amenaça d’un retorn als atemptats, encara que va alertar que les coses poden complicar-se si s’instal·la l’estancament i no hi ha avenços. El dirigent cors no va poder evitar un aspre comentari: “Els cínics diuen que potser per a París, des que no hi ha bombes, no existeix problema”.