Els temes del dia
La confessió de Ricardo Costa, acusant el PP de finançar-se amb diner negre, i l’elevat nombre de robatoris amb força als habitatges de Catalunya, més de 70 diaris.
RICARDO Costa, que va ser secretari general del Partit Popular (PP) a la Comunitat Valenciana entre el 2007 i el 2009, va declarar ahir que el PP va finançar actes de la campanya de les generals del 2008 amb diner negre lliurat per empresaris que mantenien relacions comercials amb la Generalitat valenciana. Així mateix, Costa va responsabilitzar directament Francisco Camps –que va ser president valencià entre el 2003 i el 2011– de contractar amb l’empresa Orange Market, el braç valencià de la trama corrupta Gürtel dirigida per Francisco Correa, que retribuïa amb diner negre facilitat per empresaris afins. Costa va reconèixer ahir davant l’Audiència Nacional els fets recollits per la Fiscalia, pels quals se li demana pena de set anys i nou mesos de presó.
La confessió de Costa, que va demanar perdó a la societat espanyola i valenciana pels seus actes, és d’indubtable gravetat, tant per la seva naturalesa com per la responsabilitat política que comporta. En els últims anys s’ha parlat prou de la trama Gürtel, dels seus capitostos Francisco Correa, Pablo Crespo o Álvaro Pérez
el Bigotes, com perquè tots ens hàgim pogut fer una idea dels seus tripijocs. Però el fet que Costa, que va ser un alt càrrec popular i un mandatari destacat a la Comunitat Valenciana, efectuï ara aquesta confessió ens fa entendre que en el PP valencià es van produir, de manera reiterada, pràctiques que no són acceptables en cap circumstància, i menys quan es desenvolupen en l’àmbit del partit que durant decennis ha estat, i encara és, el principal representant de la dreta sociològica espanyola.
Les reaccions recollides ahir en el PP arran de les declaracions de Costa van ser nombroses. Camps, que haurà de comparèixer com a testimoni en el judici del cas Gürtel el proper 7 de març, va negar el finançament il·legal i va lamentar que Costa associés el seu dret a la defensa amb l’ofensa. Al seu torn, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy es va distanciar de la xarxa valenciana. És veritat que Costa, davant l’Audiència, va posar fora de perill la direcció nacional del partit. Però, tot i això, seria molt oportú que la cúpula del PP es manifestés de manera clara davant les denúncies. De moment això no ha passat. Rajoy va aprofitar la mateixa jornada en què Costa va llançar unes acusacions tan serioses per avançar que estava considerant la possibilitat d’optar a un nou mandat com a president del Govern, segons “es vagin produint els esdeveniments”. Això significaria, en cas de presentar-se i guanyar, que als dos anys que li queden de mandat caldria sumar-n’hi quatre més a la Moncloa. Però no va creure pertinent sol·licitar una investigació interna que aportés llum definitiva sobre episodis que no s’haurien d’haver produït ni molt menys reproduït.
La corrupció, que afecta en diferents mesures massa partits espanyols, i que s’ha manifestat de manera reiterada en el PP, no es pot convertir en una companya de viatge que, en qualitat de coneguda, ja no desperta sorpresa ni rebuig. Al contrari. La corrupció és inacceptable en qualsevol instància i molt més en els partits amb responsabilitats de govern, obligats a observar sempre una conducta exemplar. Tots els ciutadans coincideixen que la corrupció és una xacra inadmissible. Per tant, els qui aspiren a representar-los no poden pensar –ni actuar– amb cap altre criteri. Han de ser, a més a més, els primers interessats a combatre-la i erradicar-la.