Sense sucre, sisplau
La tendència del llenguatge políticament correcte assoleix cotes excessives que amenacen de fer més mal que bé, tal com exposa Imma Monsó: “Les asèptiques mans del puritanisme envolten el sempre fràgil coll de les obres genials (com més genials, més fràgils) per tal d’escanyar-les i purificar-les. Però el futur ens ensenyarà que no podem escapar tan fàcilment dels nostres dimonis per moltes que siguin les tones de sucre amb què ens volen emmascarar la realitat”.
Els assistents al fòrum de Davos exhibeixen poder, intel·ligència, grans fortunes i estratègies per als problemes que viu el món, molt allunyats del fred i la neu que va immortalitzar Thomas Mann al balneari de La muntanya màgica. Més de tres mil persones desfilen per aquella ciutat alpina on es detecten les grans tendències que afecten el món.
Va ser a Davos on es va teoritzar sobre la globalització quan ja estava en marxa a bona part del planeta. En els primers dies han parlat el primer ministre canadenc, Justin Trudeau; el primer ministre indi, Narendra Modi, i també el rei Felip VI, que ha exposat els atractius per invertir a Espanya i, de passada, s’ha referit al conflicte de Catalunya amb la idea que les lleis cal complir-les, com s’encarrega de repetir cada dia el Govern Rajoy. Catalunya com a símptoma del secessionisme ha sortit en diverses sessions.
El primer ministre indi ha denunciat que cada vegada són més els països que es tanquen i que la globalització està en retrocés pels egoismes nacionals. La solució, va dir Modi, és l’entesa entre els pobles i acceptar els canvis derivats de la globalització. L’Índia està en la línia del creixement inclusiu obert a tothom. Ho diu Modi, un polític molt nacionalista.
Trudeau és un jove liberal canadenc que està portant el seu país a una obertura social, econòmica i immigratòria que el converteixen en el líder que suposa el contrapunt més notable al populisme i al nacionalisme retòric de Donald Trump.
A Davos s’està debatent sobre les desigualtats, la immigració i els corrents populistes que frenen el progrés i entorpeixen la llibertat en països de llarga tradició democràtica.
L’any passat, el president Xi Jinping es va convertir en el portaveu mundial de la globalització i del lliure comerç
La globalització descontrolada encoratja la irrupció dels populismes al món democràtic
presentant la Xina com a seriosa aspirant a liderar el món des del punt de vista econòmic i polític.
Un professor de la Universitat de Princeton, Jean-Werner Müller, va tractar del populisme amb claredat dient que ningú no es creu populista però tots els polítics es recolzen en el poble per proclamar polítiques identitàries i excloents. Va citar Hongria i Polònia.
Demà arriba Donald Trump, el primer president nord-americà que va a Davos en els últims divuit anys. Trump no és Woodrow Wilson, ni Kennedy ni Reagan. Ha dimitit dels compromisos amb el canvi climàtic, tanca fronteres, menysprea minories i exhibeix retòricament un supremacisme que trenca amb la tradició social del seu propi país.
La cita de les elits mundials a Davos no és només una reunió de poderosos sinó la trobada en què es detecten els corrents de fons del món actual, els seus problemes, les seves frustracions i les seves possibles solucions. La globalització està encongint el món d’una manera molt subtil en comptes d’expandir-lo. El Brexit és el precedent més inquietant. I la retòrica aïllacionista de Trump és igualment perillosa i expansiva. Aquest corrent pot afectar molt Europa.