“Els míssils de Corea del Nord amenacen Europa”
Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN
Jens Stoltenberg (Noruega, 1959) és a Madrid per entrevistar-se amb el president del Govern, Mariano Rajoy, amb la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, i té audiència amb el rei Felip.
Quin és l’objectiu del viatge?
Espanya és un aliat molt valorat a l’OTAN i vull agrair-li al rei Felip i al president del Govern les contribucions d’Espanya a la seguretat col·lectiva. Tropes espanyoles serveixen en el grup de combat que lidera el Canadà a Letònia. Avions de combat d’Espanya ajuden regularment en la vigilància de l’espai aeri bàltic; acullen vaixells de la defensa antimíssils a la base de Rota, i han situat una bateria de míssils Patriot a Turquia per donar suport a la defensa antimíssils turca a la frontera amb Síria. Les contribucions d’Espanya ens fan més forts i segurs.
Plantejarà avui els temes de la propera cimera a Brussel·les?
Estic desitjant discutir els preparatius de la pròxima cimera dels líders de l’OTAN. Treballarem sobre dos temes principals: enfortir la nostra defensa col·lectiva i la dissuasió i la projecció d’estabilitat més enllà de les nostres fronteres, fet que és vital en la lluita contra el terrorisme.
Va ser nomenat secretari general de l’OTAN el 2014, any de l’annexió de Crimea i de l’aparició de l’Estat Islàmic...
El 2014 per primera vegada des de la II Guerra Mundial un país europeu va prendre part d’un altre per la força. A l’annexionar-se il·legalment Crimea, Rússia va violar el dret internacional i fronteres internacionals. A la regió bàltica, hem desplegat quatre batallons multinacionals, entre els quals se n’inclou un, a Letònia, on contribueixen tropes espanyoles. El 2014 també vam ser testimoni del creixement de l’EI, estenent la destrucció i brutalitat a l’Iraq i Síria i inspirant i coordinant accions terroristes des de Barcelona a Orlando. L’OTAN va respondre decisivament.
Quina és la política antiterrorista de l’OTAN?
L’OTAN es va unir a la coalició global per derrotar l’EI, i contribueix tant amb vols de vigilància dels Awacs com instruint les forces iraquianes. Estem sumant tres mil formadors més a la nostra missió Resolute Support a l’Afganistan per tal de prevenir que es converteixi en un refugi del terrorisme internacional. També treballem amb altres països amics com Jordània o Tunísia per enfortir la seva defensa, i desenvolupem la cooperació amb altres països de l’Orient Mitjà i el Nord de l’Àfrica. Estem creant un centre d’activitat per al Sud en el comandament conjunt de la forfeina ça a Nàpols que ajudarà també a comprendre millor els desafiaments de la regió. També estem responent a noves amenaces a través del nostre sistema de defensa antimíssils per a Europa. La nostra no acabarà ni quan l’EI hagi perdut tot control territorial.
Es parla d’una seguretat de 360 graus: com afronta l’amenaça nuclear nord-coreana?
L’OTAN està preocupada per les proves nuclears i amb míssils de Corea del Nord. Hem elevat la nostra anàlisi sobre el desenvolupament dels programes de míssils i nuclears de Corea del Nord i hem intensificat les nostres consultes amb els països amics de la regió. A l’octubre i el novembre vaig visitar el Japó i la República de Corea. Junts cridem a Corea del Nord a evitar provocacions i a abandonar els dos programes que constitueixen un perill clar per als nostres amics, però també són una amenaça per als aliats en l’OTAN. Corea del Nord està desenvolupant míssils balístics capaços de colpejar ciutats aliades tant a Europa com a Amèrica del Nord. L’OTAN es pren aquesta amenaça molt seriosament, i els aliats tenen capacitat i voluntat de respondre a qualsevol atac.
¿Manté contacte amb les autoritats russes?
Em vaig reunir en diverses ocasions amb Vladímir Putin quan jo era primer ministre de Noruega i hem parlat en els marges de l’Assemblea General de las Nacions Unides però no hem tingut una reunió formal des que soc secretari general de l’OTAN. Em reuneixo regularment amb el ministre d’Afers Exteriors de Rússia, Lavrov. L’OTAN també dialoga a través del Consell OTAN–Rússia.
En quina situació estan les relacions transatlàntiques?
L’OTAN constitueix una unió entre Europa i Amèrica del Nord, i units som més forts. Com en tota relació, mantenir la nostra Aliança forta porta feina. Però els aliats han estat units gairebé 70 anys. Els aliats als dos costats de l’Atlàntic avui estan fent passos a favor de la nostra defensa col·lectiva. Després d’anys de reduir la presència militar, el Canadà i els EUA estan tornant a Europa. Una nova brigada cuirassada ha arribat a Alemanya, amb reforços i equip. El Canadà ha fet el desplegament europeu més important des de la guerra freda al liderar un grup de combat a Letònia i els aliats europeus estan reforçant-se amb tropes més àgils i més inversió en equip i investigació.
“M’agradaria veure tots els aliats invertir el 2% del PIB en Defensa, el 2024”
Els membres de l’OTAN es van comprometre a incrementar la despesa en defensa.
M’agradaria veure tots els aliats invertir el 2% del PIB en Defensa el 2024.