Rivera recorda que Barreiro ha de dimitir perquè hi hagi pressupostos
Albert Rivera és comprensiu però no cedeix. “Si jo entenc que és difícil dir-li a un ves-te’n, quan et pot contestar ves-te’n tu”, deia ahir sobre l’exigència que la senadora del PP Pilar Barreiro dimiteixi després de ser imputada pel cas Púnica. A la mateixa hora que el líder de Ciutadans batia el rècord d’assistència dels esmorzars madrilenys del Fòrum Europa, amb més de sis-centes personalitats del món de la política i l’economia –un eloqüent termòmetre de l’estat de la cosa–, Mariano Rajoy deia a Onda Cero que el líder de Ciutadans no li havia exigit la dimissió de Barreiro per aprovar els pressupostos. “Ha dit això? Doncs l’hi dic ara”.
Rivera, en tot cas, ni tan sols l’hi va exigir de manera explícita: “No és una exigència nostra, és una cosa que es va comprometre a fer, és una cosa que va firmar en l’acord d’investidura. Els pactes s’han de complir i el president d’un país ha de tenir paraula. No m’agrada donar suport a governs que no tenen paraula. El senyor Rajoy ho sap. La gent seriosa té paraula, no juga amb la boleta”. I va concloure amb una advertència bastant explícita sobre el futur del present mandat del president Rajoy: “Si jo fos el president i volgués que avancés la legislatura, intentaria complir la meva paraula”.
Però també va llançar un missatge explícit al PSOE, a qui va demanar –després d’instar-lo a “no podemitzar-se”– que s’abstingués en l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat, perquè no depenguin de la voluntat dels diputats del PNB. Va utilitzar la paraula “xantatge” per referir-se al paper del grup basc, i va afegir: “Quan acabarem de pasterejar amb els nacionalistes?”.
La intervenció de Rivera, però, va ser especialment severa amb Mariano Rajoy. Davant l’afirmació d’aquest que va haver de convèncer en persona tant Rivera com Sánchez perquè donessin suport al 155, recorda que va ser ell qui li va dir després del 6 de setembre que calia aplicar-lo, que no era possible evitar l’1-O sense prendre el control dels Mossos i les escoles.
Però les invectives més deletèries van ser sobre les al·lusions als seus contactes amb José María Aznar. “I Felipe González”, va afegir Rivera. Després d’explicar que a l’Espanya democràtica només hi ha hagut tres projectes de país (el de Suárez, el de González i el d’Aznar), va admetre els seus tractes freqüents amb tots dos. “Parlo amb ells, sí. Ho dic perquè ho han dit ells”. A parer seu, això no té res de particular, “el més estrany és que no parlin des de fa tres anys amb el president del Govern central”. A Rivera li sembla de singular gravetat que, davant la crisi política amb Catalunya, Rajoy no hagi trucat “al senyor González ni al senyor Aznar per demanar consell. T’avinguis o no amb ells, atesa la gravetat de la situació, jo els demanaria que col·laboressin amb el seu país”.
També va ser molt crític amb la petició de diputats prestats perquè el PP català formés grup propi al Parlament. Sobre si no devia el favor per la seva presència a la Mesa del Congrés, va saltar: “No venguem veces per llenties. La Mesa és l’expressió de les majories del Parlament, i els grups, del vot dels ciutadans. Seria un frau prestar un diputat: els diputats no som cromos. Perquè quedi clar: soc al costat del PP i del PSOE per defensar la Constitució, i davant, per cometre frau”.
Però no és a l’agenda de Rivera assessorar Rajoy, i va recollir una cita cèlebre per explicar que arronsi les espatlles: “Diuen que a l’adversari, quan s’equivoca, no se l’ha de despistar”.