Vida desprivada
Assegudes a una taula del bar Lalans, dues dones esmorzen. Un cafè amb llet i un xuixo l’una, un cafè amb llet i un croissant l’altra. Parlen dels fills. –El meu es passa tot el dia penjant fotos als watsaps. Ahir era a la seva habitació, fent-se una foto despullat. –No fumis! –Sí. Quan li vaig preguntar què feia em va dir que una foto per enviar-la a una amiga. En privat, em va dir. –En diuen sexting. –No, no –li contesta l’altra, que va de més experta–. Sexting només és quan s’escriuen marranades. Si s’envien fotos ja no és sexting. –Ah, pues em pensava que sí. –No saben què és la privacitat... Ho diuen dues senyores que, l’estona que les he observat, només han deixat el mòbil de banda per sucar el croissant al cafè amb llet o fer una queixalada al xuixo. Dues dones que probablement van començar a penjar fotos dels seus fills el mateix dia que van néixer, dones que al llarg dels anys han publicat als seus comptes socials fotos i més fotos dels nens, amb detalls sobre cada un dels seus progressos. Ara se sobten que ells facin el mateix. ¿Quin concepte d’intimitat han de tenir si els han educat amb
–Ahir el meu fill era a la seva habitació, fent-se una foto despullat. –No fumis!
la idea que fer-se fotos i exhibir-les públicament és la cosa més normal del món?
Estic per acostar-m’hi i explicà’ls que a Itàlia un tribunal ha jutjat i condemnat una mare després que el seu fill, de setze anys, la denunciés per publicar dades i fotos de la seva vida. Vivia aclaparat: tothom coneix fil per randa la seva història personal, una situació que el va fer demanar als jutges poder continuar els estudis a l’estranger, per “allunyar-se de l’actual context social, en què tots els seus companys estaven al cas dels seus assumptes personals, divulgats per sa mare per mitjà de l’ús constant de les xarxes socials”. La sentència de la jutge Monica Velletti dicta que la mare en qüestió està obligada ara a eliminar immediatament tots els continguts on apareix el seu fill. Si no ho fa, o si continua publicant-ne fotos i dades, haurà de pagar una multa de 10.000 euros.
A Àustria, en casos així la legislació preveu multes d’entre 3.000 i 10.000 euros. A França, 45.000 euros i un any de presó. Les fotos de nens a les xarxes socials són una mina per als que, amb intencions poc netes, volen localitzar el camí que fan de casa a l’escola i viceversa. O retocar-les i convertir-les en material pornogràfic. A Le Figaro un expert en dret i ètica explica que en pocs anys, si volen, molts dels nens d’avui podran denunciar els pares que hagin publicat fotos seves a internet. Abans, els àlbums de fotos eren privats, i només els miraven els familiars quan volien recordar temps passats. Ara que s’han tornat digitals, són a l’abast de tothom.
Estic per acostar-m’hi i explicà’ls tot això, deia, però no ho faré. No vull que em diguin “Vostè fiqui’s en els seus assumptes!” i haver de rumiar quina és la línia exacta entre els meus assumptes i els d’elles, si als seus perfils socials me’ls ofereixen amb tot luxe de detalls. Ja s’ho faran. Que els bombin, a elles i als seus fills.