Robatoris sense fi als habitatges

ELS robatoris amb força als domicilis a Catalunya s’han reduït lleugerament l’últim any. Però, malgrat tot, són encara molt elevats i constitueixen un autèntic malson per als ciutadans afectats i per als Mossos d’Esquadra, que no aconsegueixen posar-hi fi. La mitjana d’aquest tipus de robatoris és de 26.500 a l’any, a raó de més de setanta per dia, sense comptabilitzar els que es produeixen amb violència. És una xifra que posa de manifest la intensa actuació que duen a terme les bandes organitzades que estan especialitzades en aquesta mena de delictes.

La prioritat de la lluita antiterrorista i les tensions polítiques viscudes a Catalunya en els últims mesos han debilitat els plans que tenien els Mossos d’Esquadra per combatre les bandes de criminals especialitzades en el robatori d’habitatges. La lluita contra aquesta modalitat delictiva, però, és una de les principals preocupacions de les forces policials, tant per la seva elevada intensitat com pels problemes que causen a les famílies afectades. Les víctimes viuen amb especial angoixa i intranquil·litat aquests fets no només pel robatori de les pertinences sinó per l’impacte psicològic i la por que produeix la violació de l’espai vital que constitueix el domicili.

Cal aplaudir que els Mossos d’Esquadra s’hagin proposat de tornar a reforçar la lluita contra les bandes especialitzades a saquejar habitatges, que en bona mesura estan formades per estrangers. Per això s’ha creat un nou grup d’agents, integrat a les unitats centrals, que treballa en tasques d’intel·ligència per identificar i localitzar aquests grups de lladres, en col·laboració amb altres policies espanyoles i europees que s’enfronten a la mateixa problemàtica. L’objectiu comú és poder detenir i desarticular aquestes bandes de delinqüents, en bona mesura formades per ciutadans georgians, peruans i xilens, que actuen amb una gran mobilitat, que són molt professionals en la seva activitat, que amb prou feines deixen proves de la seva presència als habitatges robats i que s’enfronten a càstigs judicials molt lleus per al dany que ocasionen.

Cal que la tasca policial de detecció, persecució i detenció dels delinqüents compti amb la imprescindible col·laboració de jutges i fiscals, després de les greus tensions sorgides arran dels esdeveniments polítics que ha patit Catalunya. Policies, jutges i fiscals han de restablir ponts i estudiar, sense trigar més, com es poden millorar les actuacions contra els lladres d’habitatges.

De moment, però, l’escassa eficàcia policial i judicial per eliminar aquestes bandes de delinqüents obliga la població a extremar les mesures de seguretat i de protecció casa seva. No hauria de ser així, però és l’única alternativa mentre el problema no se solucioni.