L’atzucac de l’educació
Els partidismes compliquen el primer pacte de la democràcia en ensenyament
Si hi hagués un baròmetre per mesurar la confiança de la ciutadania que s’assolirà el tan anhelat pacte d’Estat per l’educació, possiblement estaria sota mínims. I no seria estrany. El que s’extreu de la subcomissió creada el desembre del 2016 per treballar en aquest acord –el primer en aquesta àrea en la democràcia– no convida a la confiança. Després de mesos d’escoltar els experts (en van comparèixer 80 l’any passat davant ses senyories) i després d’elaborar els punts sobre els quals pivotarà el pacte (vegeu la informació de la dreta), arriba el moment de posar-se a debatre cercant el consens. I la realitat és que el que més s’ha sentit és la crítica dels uns als altres i viceversa.
Ja abans de posar-se a conversar, van arribar els problemes. La setmana passada el grup Podem es va desmarcar de l’acord adoptat anteriorment i amenaçava d’aixecar-se d’unes cadires que amb prou feines havien escalfat.
La formació lila s’oposava al fet que els acords que finalment s’han de plasmar en un document necessitarien el vot favorable de dos terços de la Cambra (234 diputats sobre el total de 350). Però Podem va dir que no, que aquesta fórmula obligava a comptar amb el PP perquè algun punt s’aprovés. En paraules dels seus diputats, això suposava que el PP tindria dret de veto. Ciutadans apostava pels dos terços al·legant que això suposava un consens ampli “de debò”, tot i que també obligava a comptar amb el seu grup per a gairebé tot.
Primera reunió, primer escull. La solució? Ajornar-la fins ahir, temps que es va dedicar a buscar una solució vinguda dels socialistes. Ni els dos terços que defensa el PP (i Ciutadans), ni la majoria absoluta de Podem (176 diputats). Les tres cinquenes parts que proposa el PSOE (210). La suma de diputats del PP i del PSOE se situa en els 218.
Amb aquesta fórmula, els diputats van arribar a la subcomissió amb la intenció de posar-se a debatre el primer punt per assolir l’anhelat pacte: diagnòstic de
l’educació, principis, finalitats i reptes. En teoria, un punt no gaire complicat, perquè han estat desenes els experts que n’han parlat en profunditat.
Però, novament, PP i Podem es van embrancar en el diagnòstic. Mentre els primers no veuen gaire problemes financers en l’educació (tot i que reconeixen que està infradotada), els altres dibuixen un panorama completament diferent després d’anys de retallades substancioses. Entremig, la resta coincideixen que falten diners però amb matisos i la situació no és tan extrema.
El portaveu d’educació d’Units Podem, Javier Sánchez, considera que “si no es toca el finançament i no es reverteixen les retallades, Podem no estarà en el pacte”. A parer seu, quan s’arriba a un acord d’aquesta naturalesa “és per acordar mesures i polítiques que tenen a veure amb la seva realització”. “Si simplement estem elaborant un paperet negre sobre blanc per aprovar-lo al Parlament, que no té força de llei, no haurem fet un pacte. Jo crec que avui és més difícil el pacte d’Estat que no pas fa un mes”, ha asseverat Sánchez.
La portaveu d’educació del PP, Sandra Moneo, creu que Podem fa un diagnòstic “apocalíptic” del sistema educatiu, que, a parer seu, “no es correspon amb la realitat”. “L’educació a Espanya té fortaleses i debilitats”, assenyala Moneo, que creu que en l’anàlisi de Sánchez hi ha “una falta de respecte als professors, els pares i als alumnes”.
Els diputats socialistes, per la seva banda, es van mostrar “raonablement satisfets”. “Hi ha una acord generalitzat, però hi ha un problema de sensibilitats en l’ús dels adjectius”, van admetre.
I per si el debat ja és per si sol ben complex, la qüestió territorial l’ha complicat encara més. Poques hores abans que es fes la reunió, el PNB va condicionar la seva participació en l’anhelat pacte al fet que s’hi reconegui que el País Basc és competent en matèria educativa i té capacitat per crear el seu propi model i les seves pròpies lleis en aquesta matèria.
Així ho va indicar el portaveu d’educació del PNB a la Cambra Baixa, Joseba Agirretxea, poc abans d’entrar en la reunió de la subcomissió, on va lliurar a la presidenta, Teófila Martínez, un document que recull les bases que condicionen la seva participació en aquestes reunions. Les condicions són que al document es reconegui la singularitat d’Euskadi per crear el seu propi model educatiu, elaborar lleis i dur-les a terme i que es rebutgi els diferents recursos que el Govern espanyol ha plantejat a lleis i procediments educatius bascos. La resposta no es va fer esperar. Qui va ser president de Múrcia i vicepresident del Parlament Europeu, Ramón Luis Valcárcel, va proposar per Twitter “sense cap complex” que l’Estat recuperi la competència educativa si a les escoles de determinades comunitats autònomes persisteix la “distorsió de la realitat, la permanent confrontació i la incitació a l’odi”.
El PNB participarà en l’acord si es reconeix la singularitat d’Euskadi per crear el seu model educatiu