Càritas carrega a Barcelona contra la reforma laboral
L’entitat altruista denuncia el creixent abisme entre pobres i rics, com també el fracàs de les polítiques d’ocupació i d’ajuda
Comissions Obreres i la UGT defensen que Espanya és més pobra ara que fa sis anys, quan el Govern central va modificar la seva pròpia reforma laboral del 2010. Les successives polítiques d’ocupació han abaratit els acomiadaments i han provocat l’increment de la pobresa, assegura l’Església, que va presentar ahir a Barcelona un informe de Càritas. El text, Vides
precàries, lamenta “el fracàs de les reformes laborals a l’hora de reduir les desigualtats”.
El subtítol és revelador: Quan la precarietat laboral ho envaeix tot.
El document recull propostes per sortir del laberint, com ara un salari mínim interprofessional de mil euros i polítiques d’ocupació especials per als col·lectius més perjudicats, com els joves, la gent gran, les mares soles amb fills a càrrec seu i els immigrants. Càritas critica “l’exclusió social que impedeix que persones d’origen estranger treballin perquè no tenen una situació regularitzada”. Per això exigeix als ajuntaments que compleixin l’obligació de “garantir l’empadronament efectiu”.
Un estudi de la Taula del Tercer Sector assenyala que a Catalunya els salaris condemnen mig milió de treballadors a la pobresa. Altres informes, encara més recents, que Oxfam Intermón i l’Organització Internacional del Treball han presentat aquesta mateixa setmana, asseguren que actualment l’abisme entre els rics i els pobres és més gran que el 2007, al començament de la desfeta econòmica.
Si hem sortit de la crisi, ha estat per la porta del darrere. Vides precàries insisteix en aquesta idea. “La precarietat és el resum perfecte de la tempesta: precarietat laboral, de salut, de la protecció social, de l’habitatge”. Una de les “pors més grans dels qui estan en situació vulnerable és perdre la casa”.
Al novembre Càritas va fer una acció de protesta: més de 300 persones es van congregar a Ciutat Vella per fer una bugada de reclamacions. Els participants van escriure lemes contra l’exclusió a les peces d’estenedors de roba simbòlics. Les frases entre cometes del requadre d’aquesta pàgina podrien procedir d’aquest muntatge, però són afirmacions de les víctimes de la nova pobresa, i es van fer en seminaris i grups de discussió organitzats pels autors de Vides precàries. A les trobades hi van participar, a més de sociòlegs i altres experts, 35 persones en representació dels treballadors que arriben a final de mes gràcies a Càritas. La majoria de les persones acollides per aquesta entitat estan a l’atur, però dues de cada deu tenen una feina que no els permet sortir de la pobresa. Són ciutadans com la Clara, cambrera d’hotel, que cobra 2,5 euros a l’hora.
Salaris exigus. Contractes porqueria o temporals, de vegades d’un dia o d’hores. Jornades laborals incompatibles amb una vida digna... Aquests i altres factors expliquen que la feina de moltes persones “no sigui decent”, amb sous per sota del llindar de la pobresa, és a dir, inferiors a la mitjana del 60% dels ingressos de la població. El 12% dels treballadors catalans cobren menys de 837 euros al mes. Però la situació és tan calidoscòpica que “es pot patir precarietat laboral i no ser un treballador pobre, i a la inversa”. La crisi ha creat la nova realitat social del precariat, el conjunt de treballadors pobres sense suports comunitaris, familiars o socials. L’Església no només arremet contra els defectes de les polítiques laborals, sinó també contra “el fracàs del sistema de protecció social”. Els ajuts de l’Estat, diu, són escassos, i no arriben a totes les persones necessitades.
L’informe Vides precàries va ser presentat ahir per Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona, que va actuar en nom de l’arquebisbe Joan Josep Omella, aquests dies a Roma. L’acte també va rebre la presència de tres alts càrrecs de Càritas: mossèn Salvador Bacardit, Salvador Busquets i Míriam Feu. “Som Església –diu el document–, i no podem oblidar els nostres compromisos: no ens resignem a veure com perdem l’esperança de recuperar els drets que hem deixat enrere aquests anys”. Una de les maneres de no resignar-s’hi és, per exemple, el projecte Feina amb Cor, que Càritas va crear el 2013 i que ha atès des d’aleshores ençà més de 5.000 persones, de les quals gairebé 3.000 han aconseguit una inserció laboral que llavors semblava impossible.
Dues de cada deu persones acollides per la fundació catòlica tenen feines que no les treuen de la misèria