Surt a subhasta el bòlid de Johnny Hallyday
Sotheby’s fixa el preu de sortida en tres milions d’euros
Els vells rockers sempre moren i els fans paguen. Almenys els qui licitaran, el pròxim 7 de febrer, via Sotheby’s, a partir de tres milions d’euros, per l’Iso Grifo, el bòlid (més de 300 km/hora) que Johnny Hallyday va adquirir l’octubre del 1965 a París. L’esportiu, dissenyat per Giotto Bizzarrini, creador del mític Ferrari 250 GTO, és, segons Augustin Sabatié Garat, de Sotheby’s, “una de les menys de deu unitats fabricades entre el 1963 i el 1965”.
El comptaquilòmetres marca només 26.000 km. Johnny renovava constantment el seu garatge, amb cotxes esportius i motos poderoses. A més conduïa bé. Ho va demostrar al ral·li de Montecarlo del 1967 al volant d’un Ford Mustang.
Els experts apunten que Iso Grifo és fruit d’una dissidència a Ferrari. Giotto Bizzarrini, indignat per la intromissió de Laura Ferrari, esposa d’Enzo, en la gestió de cotxes de carrera, va crear la seva pròpia firma. I al Saló de Torí del 1963 va sorprendre amb el prototip d’Iso Grifo, que l’any següent va guanyar en la seva categoria a les 24 Hores de Le Mans.
És normal, doncs, que es convertís en un caprici del rocker. De fet, amb 36 temes gravats, i més d’un milió i mig de discos venuts, però amb tot just 18 anys, i sense permís de conduir, espantava ja els vianants parisencs en el seu Triumph TR3A.
El 1962 Johnny segueix la moda amb un Jaguar TypeE, “el cotxe més bonic del món”, en paraules d’Enzo Ferrari. Normal també que la següent adquisició fos un Ferrari 250 GT. Com Alain Delon o Roger Vadim, que aleshores portava al seu costat una exuberant Catherine Deneuve.
És en un Buick Riviera, en canvi, que Johnny arriba, amb Sylvie Vartan, a l’església de Loconville, on es casen el 12 d’abril del 1965. El Buick dura poc, reemplaçat per l’Iso Grifo, amb el seu motor Chevrolet i carrosseria d’alumini lleuger emprat en aviació. Aquestes dades per a entesos, sumades a l’escassetat (“és una ocasió rara: no hem registrat més de cinc cotxes similars al món”, garanteix Sabatié Garat) i el bon tracte dispensat pel cantant, justifiquen “una estimació d’un 25% a un 50% superior a la cotització habitual”.