Una gran dama de la cultura

Vaig conèixer Carmen Mateu a través de la meva germana Baby, que va ser una de les seves millors amigues. En aquell temps sempre em va impressionar la seva passió per les belles arts, la dimensió de la qual era pública, però també la seva dedicació als més necessitats, cosa que pertanyia, per pròpia voluntat, al seu àmbit privat. La Carmen va ser una dona vitalista, afable en el tracte, solidària amb el proïsme. Era una amfitriona excepcional, de la qual cosa van poder donar fe els molts il·lustres convidats que van passar per Peralada, des de la reina Sofia fins a Diana de Gal·les. Però també va aconseguir l’afecte de molts dels intèrprets del Festival de Música, del qual ella era l’ànima: Josep Carreras va actuar després de superar la leucèmia, i Serrat, Ana Belén i Miguel Ríos van voler estar al seu costat quan fa vint anys va ser tractada d’un càncer, i va assistir a la seva actuació des d’una habitació que donava als jardins del castell.

La Carmen i el seu marit, Arturo Suqué, de qui es va enamorar quan era una adolescent, han estat dos personatges imprescindibles de la societat civil barcelonina. Ella tenia la medalla del Liceu, entre altres raons perquè la seva gestió va ser decisiva per solucionar el conflicte amb els antics propietaris del teatre operístic després de l’incendi. El Govern d’Espanya li acabava de concedir igualment la medalla d’or de Belles Arts per tota una vida dedicada al patrocini musical, que ha tingut en el Festival de Peralada un marc únic, per on han desfilat de Rudolf Nuréiev a Zubin Mehta, de Plácido Domingo a Jessye Norman. Trobarem a faltar el seu talent i la sensibilitat, el saber estar i la capacitat de rebre. Ens ha deixat una gran dama que va saber fer de la cultura una forma de vida.