Adeu a una mecenes singular
Carmen Mateu de Suqué mor a Barcelona als 81 anys
Li faltaven només uns dies per fer 82 anys, els que haurien passat des que va tenir lloc el que ella sempre va anomenar “el miracle”. Després de 17 anys de matrimoni amb Miguel Mateu, Julia Quintana va demanar a la Mare de Déu del Carme, la imatge de la qual es venerava a la capella del castell de Peralada, que li concedís fills. Els seus precs van donar resultat i el 19 de febrer del 1936 va néixer Carmen Mateu Quintana, mecenes i senyora de Barcelona, que va morir ahir a la matinada.
Carmen Mateu serà recordada pel seu amor a la música i a les arts, que es va plasmar en la seva tasca com a presidenta del Festival de Peralada, que va ser també la seva vida i hi va posar l’ànima i el saber estar. La seva imatge, elegant, propera i amable, no es pot deslligar de la del castell que va comprar el seu pare el 1923 i que ella va heretar un cop mort ell el 1972. Allà, a l’Alt Empordà, havia viscut els estius de la seva infantesa i la seva joventut, un temps feliç que també va transcórrer a la finca de Garbet, a Colera. Uns paisatges de merlets, vinyes i mar que, més tard, serien també els escenaris on es desenvoluparia la seva vida d’esposa, mare i àvia i l’activitat del Grup Peralada, l’empresa familiar que presidia el seu marit, Arturo Suqué Puig, i que ara porten els seus tres fills Isabel, Javier i Miguel.
Al castell, que acollia la residència familiar i un museu obert al públic, el 1979 es va inaugurar un dels primers casinos d’Espanya i des del 1987 s’hi celebra el festival de música que Carmen Mateu va impulsar i que tres dècades després pot presumir de ser un dels més importants d’Europa.
L’èxit del festival no es pot deslligar de la personalitat de Carmen Mateu, i tot i això ella no es va atorgar mai el protagonisme, que va compartir amb el seu marit, amb qui estiu rere estiu apareixia cada nit en totes les actuacions, a més de com a amfitriona com a apassionada melòmana. El matrimoni Suqué Mateu patrocinava el festival en tots els sentits i ni en les èpoques de la crisi, quan malgrat l’èxit de públic no es cobrien les despeses, Carmen i el seu marit no van deixar de contractar els millors per mantenir el nivell d’excel·lència.
Des dels primers anys va ser Carmen Mateu la raó per la qual els artistes més famosos del món, tant de la lírica com de la música lleugera, volien repetir a Peralada. Ella deixava que els successius professionals que han dirigit el festival fessin les contractacions, però tots els artistes quadraven l’agenda per poder gaudir de la companyia d’una amfitriona única. Sempre, després de les
actuacions, Arturo i Carmen sopaven amb els artistes i els oferien un marc d’intimitat i tranquil·litat, un ambient familiar on se sentien com a casa.
Carmen Suqué va tenir un càncer fa una mica més de vint anys, però tampoc en aquells temps tan durs no va perdre l’encant ni la vinculació amb el festival. Va superar la malaltia gràcies a la decisiva intervenció del doctor Josep Baselga, a qui es va vincular a través de la Fundació Fero de lluita contra el càncer. Carmen va néixer en una família de l’alta burgesia barcelonina; el seu pare, Miguel Mateu, va ser alcalde de Barcelona, president de La Caixa i empresari; el 1957 es va casar amb Arturo Suqué, de qui es va enamorar quan tot just era una adolescent i a qui, després de més de cinquanta anys de matrimoni, va cuidat els últims anys amb una tendresa que desarmava. Durant tota la seva vida va ser una de les persones fonamentals en la vida social de Barcelona, que Carmen entenia com una manera de preservar un teixit ciutadà; es va mobilitzar perquè el Liceu continués sent un símbol de la ciutat; va participar activament, amb la seva gran amiga Bibis Samaranch, per oferir la millor cara de Barcelona abans, durant i després de la convocatòria olímpica; va ser patrona d’institucions artístiques i culturals i, tot i que va fugir de l’ostentació i de la frivolitat, sempre va ser curiosa i atenta a tot.
Els últims anys, pendent sempre de tota la seva família, especialment del seu marit, Carmen gaudia de la companyia dels seus tres fills, Isabel, casada amb Ed Reger; Javier, casat amb Blanca Camín, i Miguel, i presumia dels seus quatre nets, Mathew, Arturo, Julia i Borja, que estiu rere estiu reunia a Garbet. Allà, davant del cap de Creus, continuava rebent els seus amics, i des d’allà, les setmanes del festival, es desplaçava cada nit per complir les seves obligacions com a amfitriona, acompanyada els darrers anys d’algun dels seus fills, a qui va inculcar no només el seu amor per la música, sinó la seva passió per les coses ben fetes.
Carmen Mateu va viure sempre com el que era, una gran senyora, una dama d’exquisida educació al costat de la qual ningú no se sentia estrany. Ho testifiquen no només els seus molts amics, sinó les persones que per una raó o altra van estar vinculades amb ella. Avui la seva família l’acomiadarà a l’església del Carme del castell de Peralada, l’escenari dels seus concerts i el mateix lloc on la seva mare va pregar pel seu naixement.