No t’adormis, ‘patesi’

Les ciutats Estat van sorgir a Mesopotàmia fa uns 5.000 anys. Aleshores apareix una espècie d’alcalde o encarregat: el patesi. Controla la construcció de canals de reg, dics, temples i sitges i aplica i administra els tributs, que ha de pagar tota la població. Però el patesi sempre compta amb un consell –en el millor sentit de la paraula– d’aristòcrates i sacerdots que l’assessoren en les seves funcions i estratègies. Un consell semblant es va citar ahir en un dinar al Cercle del Liceu, al voltant del president del lobby Barcelona Global, Gonzalo Rodés, que va fer el seu diagnòstic sobre els canals, els dics, els temples i les sitges que necessita, 50 segles més tard, aquesta ciutat Estat que és Barcelona.

Al capdavant d’una entitat amb 700 socis (dels quals un 20% estrangers), Rodés segueix la filosofia que, per reacció, va inspirar l’exentrenador del Barça Louis van Gaal quan va retreure a un periodista que fos “sempre negatiu”. Rodés, contràriament, sempre és positiu. Només li interessa sumar. Sap que la crítica divideix, de manera que destaca el que l’uneix amb l’administració més que el que hi pugui haver en desacord. Més el que ha proposat que el que li han tombat.

Ara confia que prosperi una iniciativa –proposada al Govern espanyol– de bonificació fiscal per a estrangers. “És talent que avui no tenim”. Si venen, tributaran: el Brexit està omplint Europa de nòmades. Com els podem atreure? Doncs amb beneficis fiscals, per exemple. Cinc grans despatxos d’advocats han elaborat l’informe que esgrimeix Barcelona Global (i ho han fet de

Barcelona Global treballa perquè el talent estranger que arribi tingui beneficis fiscals

franc: és l’economia col·laborativa). Itàlia i Portugal han començat a oferir avantatges. Què farà el patesi local? “Si no ho fem aviat, perdrem l’ocasió”, alerta Rodés.

Al món hi ha mig centenar de ciutats com aquesta, i, malgrat tot (la crisi econòmica, la crisi immobiliària, la crisi política, els atemptats de l’agost...), el potencial barceloní encara és enorme. Però li pot passar el mateix que a altres ciutats, entotsolades en els seus èxits.

Rodés va citar els casos de Milà, que es va quedar enfangada en la Tangentopoli i va deixar de ser un lloc atractiu, i Miami, que va deixar de ser Miami Vice en part gràcies a la cultura. “No tenen el nostre romànic, però ara tenen una fira d’art potentíssima i competeixen amb Nova York”. “Aquí tenim aquest clima [20 graus a l’exterior, ahir mateix, en ple gener] i el Barça a +16, però hem de reaccionar; tenim l’oportunitat de ser decisius”.

De fet... en què? Res gaire concret: es tracta que patesi, aristòcrates i ciutadania remin junts, i sempre en positiu.