Tempesta ‘hispana’ perfecta
Espanya arriba a la quarta semifinal consecutiva després d’escombrar la vigent campiona
Per la porta gran, sense necessitat del comodí de l’empat, ahir Espanya es va plantar a semifinals de l’Europeu per quarta vegada consecutiva i vuitena de la seva història al torneig continental. Ho van fer els hispans, descarregant sobre la vigent campiona una tempesta perfecta de valentia, d’intensitat defensiva i de talent en una segona part immensa. Es tornaran a trobar amb la seva vella bèstia negra, França, per una plaça a la final.
Per a Espanya va ser un petit alleujament sortir a l’Arena Varazdin sabent que, més que una sola carta, n’hi valdrien dues per entrar a semifinals, gràcies a l’empat d’Eslovènia i la República Txeca: la victòria i l’empat. Alleugeria la motxilla de pressió, ja que el partit amb els germànics no seria a la desesperada, a tot o res.
Aquesta circumstància es va notar en la fermesa dels hispans, ja que al començament poc encertat en atac –tres accions seguides fallades– i el contundent 5-3 que encaixaven al minut 10 no van reaccionar amb desesperació autodestructiva, sinó amb una calma d’equip amb ofici. Així, Espanya va replicar amb un superb 1-5 en cinc minuts que la van situar dos gols al davant (6-8) per reorientar el partit. Ho va fer picant molta pedra: tancant millor la defensa, que va intercalar amb la pressió del 5:1, molt incòmode per als alemanys, i amb una bona circulació de la pilota buscant un Aginagalde immens als 6 metres, que va aportar 4 gols i va forçar 4 penals. El d’Irun va ser determinant per anar al descans amb un 13-14.
Però va ser en la represa, després de l’empat de Gensheimer, quan Espanya va descarregar tota l’energia, l’ambicó, la preparació tàctica i tota la ràbia per la dolorosa final de fa dos anys, sobre una Alemanya que va quedar caricaturitzada per la pluja de gols: un brutal 0-8 que va disparar els hispans a un intimidatori 15-23 en només 12 minuts.
Van ser 12 minuts de vertigen, un viatge en vendaval en què la defensa espanyola, impressionant, numantina, impenetrable al voltant d’un Corrales superb, va portar amb safata l’equip. “Hem fet una bona feina defensiva, amb els dos sistemes, tallant les trajectòries i situacions de passada i anticipació, i hem pogut sortir al contraatac”, resumia Jordi Ribera. Bloquejos, recuperacions, aturades... Tot valia per llançar les fletxes, enormes David Balaguer (6/7) –MVP del partit– i Gurbindo (4/6). A falta de 15 minuts, Alemanya treia la bandera blanca. Espanya, amb 8 gols de renda, només va haver d’administrar l’avantatge, amb pausa. No va fallar. L’esperen les semifinals. “Anem a buscar l’or. Som candidats a tot, però molta paciència”, demanava Corrales, un dels herois de la nit.
P. de Vargas, Rivera, Cañellas, Morros, Guardiola, Gurbindo (4), Solé (5p); Corrales, Entrerríos (4), Á. Dujshebaev (5), Sarmiento (2), Aginagalde (4), Balaguer (6), Figueras, Ariño (1), Goñi.