Montoro fixa a principis d’abril el límit per elaborar els pressupostos del 2018
El Govern central proposa reformar el finançament autonòmic i local i els impostos
El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va fixar ahir com a data límit per presentar els pressupostos de l’any 2018 –que estan prorrogats– la primera setmana d’abril. Si el Govern aconseguís suport parlamentari, els nous comptes entrarien en vigor a finals de juny. Aquest calendari és el que s’ha marcat el Govern, ja que d’una altra forma els comptes s’encavalcarien amb l’elaboració dels de l’any 2019.
Montoro va demanar suport a la resta de grups polítics per tirar endavant els comptes. Però va arrencar el seu discurs a la comissió de Pressupostos al Congrés culpabilitzant l’independentisme català de que Espanya no tingui pressupostos aquest any, 2018. “Avui ens trobem en una situació de pròrroga per una qüestió molt greu: l’independentisme català”. Va criticar també la falta de “coherència” d’algunes formacions polítiques (en clara al·lusió a Ciutadans i PNB) que van donar suport al sostre de despesa del 2018, pas previ als comptes d’aquest any, i els objectius de dèficit per als propers anys.
Després de la justificació, Montoro va defensar que es necessiten els pressupostos per al present exercici per tres motius. El primer –va afirmar– “és la pujada del sou per a tres milions de funcionaris, inclosa l’oferta d’ocupació pública”. El segon argument que va defensar és perquè “es necessita actualitzar el finançament de les administracions territorials”. I el tercer argument que va esgrimir Montoro és l’actualització d’inversions.
Tots els grups polítics, tret del PP, van sol·licitar al Govern central que presenti un projecte de pressupostos, com recull la Constitució. La portaveu del PNB, Idioa Sagastizabal, va argumentar que “no hi ha hagut negociació” i que el seu grup parlamentari desconeix “l’esborrany sòlid d’aquests pressupostos”. I va deixar clar que el suport del grup basc sobre els comptes es durà a terme “quan se solucioni el problema a Catalunya”.
Per la seva banda, Francisco de la Torre, portaveu de Ciutadans (partit que va avalar els comptes del 2016), també va instar, en un to amable, a elaborar els pressupostos i negociar després en fase d’esmenes determinats punts.
Per la seva part, el PSOE i Podem van ser més durs amb Montoro i van reclamar més despesa social. En concret, Javier Lasarte, del PSOE, va criticar durament la retallada del 50% de les despeses ministerials. D’altra banda, Ferran Bel, del PDECat, va criticar durament que l’Executiu culpés Catalunya de la falta de pressupostos. “Es culpabilitzarà Catalunya de tots els problemes que succeeixin els propers 400 anys, però al PP no li interessa que hi hagi pressupostos per complir amb l’objectiu del dèficit”.
En la segona intervenció, Montoro va abaixar el to i va sol·licitar el suport de tots els grups parlamentaris perquè va anunciar que el PP proposarà reformar el finançament autonòmic i local, així com dur a
terme una reforma tributària. “Demano col·laboració i cooperació perquè acompanya el clima econòmic”, va reblar.
Per argumentar la marxa de l’economia espanyola, Montoro va desgranar algunes dades. Va exposar que el PIB va créixer un 3,1% a Espanya el 2017 i que complirà amb l’objectiu de dèficit públic del 3,1% gràcies al fet que la recaptació tributària s’ha elevat un 6,3%, fins a 12.000 milions. També va dir que hi ha 611.000 afiliats més a la Seguretat Social que fa un any.
El ministre d’Hisenda va convocar els diputats la setmana vinent, quan exposarà la reforma del finançament de les comunitats autònomes. En canvi, no va fer cap comentari sobre la pujada del 8% en el sou als funcionaris per als propers tres anys. Ni tampoc no va parlar del pla B en cas que no aconsegueixi suport parlamentari per aprovar els comptes d’aquest any.
Sobre les negociacions que el ministre manté amb els funcionaris per a una alça dels salaris, el president de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), Miguel Borra, va anunciar ahir una campanya de concentracions per demanar una millora de la pujada salarial.