Trump, només amb Israel
El president dels EUA amenaça els palestins de deixar-los sense ajuts
Encantat d’haver-se conegut. Donald Trump, el primer president dels EUA que visita el fòrum econòmic de Davos (Suïssa) en vint anys, es va girar des de dalt de tot de l’escala i va replicar: –No ho veieu? Es referia a l’expectació que havia provocat al pavelló la irrupció del pregoner de l’Amèrica primer en una reunió de globalitzadors, aquesta elit de la qual sempre va voler formar part, que no li va expressar mai afecte –el veien com un pària– i que va fustigar en la seva campanya per guanyar-se el favor d’una classe mitjana i obrera depauperada precisament per aquells milionaris.
Un dels periodistes de la cadena MSNBC, habitual en aquestes cites, va assegurar que la recepció a Trump semblava més aviat la d’una estrella del rock. “No havia vist mai res semblant”, va afegir.
En la roda de premsa de dimarts, a Gary Cohn, director del consell econòmic del Govern, li van suggerir que què pintava un nacionalista com Trump en un fòrum com aquest. “Explicarà la filosofia de l’Amèrica primer, que no significa Amèrica sola”, va contestar.
“Feliços de ser aquí”, va dir ahir Trump en la seva entrada triomfal. “Els Estats Units ho està fent molt bé i continuarem fent-ho. Seran dos dies molt excitants”, va subratllar.
Van ser les seves paraules inicials davant el públic, que va rematar amb una altra afirmació: “Porto un missatge de pau i prosperitat”.
Després d’un més que discret apart amb la primera ministra Theresa May –la britànica va ser mesurada en els adjectius, com si no volgués un titular–, tot va canviar en el cara a cara amb Benjamin Netanyahu. El mandatari israelià va desbordar art en el massatge de l’ego de Trump, qui li va correspondre amb una declaració d’amor i un rebuig frontal de l’Organització de Nacions Unides (ONU) i, en concret, dels palestins, als quals va tractar gairebé de lacais.
Si volen conservar els dòlars americans, el seu particular benvingut mr. Marshall, han d’acceptar les condicions del pla de pau de l’Administració Trump, inclosa la decisió de reconèixer Jerusalem com la capital d’Israel, a la qual portarà l’ambaixada el 2019.
“Els diners són a la taula”, va perseverar Trump. “Aquests diners no aniran a ells (palestins) tret que s’asseguin i negociïn la pau”, va prosseguir. “Veurem què passa, però s’ha de mostrar respecte als Estats Units”, va recalcar.
Va dir això després de queixarse de l’“irreverent tracte al nostre gran vicepresident” (Mike Pence, de viatge a començaments d’aquesta setmana pel territori), que els palestins van rebutjar rebre.
“I els donem centenars de milions de dòlars en ajuda, tremenva des quantitats que ningú no entén”, va reiterar. D’aquest pla del qual va parlar encara no se sap de què va, tret que és “una proposta magnífica”.
Als experts no els va sonar ni a pau ni a prosperitat, més aviat a passar factura. “Israel sempre ha donat suport als Estats Units. Així que el que vaig fer amb Jerusalem
ser un honor”, va proclamar.
La seva declaració l’aïlla de la totalitat dels seus grans aliats europeus, dels països àrabs i de la majoria del món. Des d’una altra perspectiva, l’Amèrica primer no és Amèrica sola, encara que només sigui amb Israel.
Les paraules de Donald Trump van deixar clar que respecte a la continuació de les negociacions el més calent és a l’aigüera. El president palestí, Mahmud Abbas, va qualificar al desembre el reconeixement de la capitalitat de Jerusalem com “la bufetada del segle”.
Aquest desafiament suposava per a ell la pèrdua de la confiança en els Estats Units. En plena coordinació, Nikki Haley, ambaixadora a l’ONU, també va criticar ahir Palestina al Consell de Seguretat. Va descriure el pronunciament d’Abbas com “una escandalosa i desacreditada teoria conspiradora”.
Assegut al costat d’un complagut Netanyahu, Trump va argumentar que Jerusalem, que sempre havia estat “un subjecte dur en les negociacions”, i, com ha quedat fora, es facilita el terreny, sempre a partir de la seva visió.
“Heu guanyat un punt –va afirmar Trump mirant el seu amic israelià– i n’heu deixat altres per a la negociació, si és que es produeix”.
“Aquest llenguatge propi de dictador és inacceptable”, va replicar Nabil Abu Rudina, portaveu de la presidència palestina a Ramal·la. “La política d’amenaces no funcionarà”, va dir a l’agència Wafa. “Estem llestos per a una negociació, basada en un Estat palestí amb Jerusalem Est com el seu capital”, va matisar.
“Els nostres drets no són una ganga i Jerusalem no està a la venda. Els Estats Units no poden tenir cap paper, excepte si retira aquesta capitalitat”, va insistir.
A Davos, el rei Abdal·lah de Jordània va reconèixer que la mesura de Washington representa “un retrocés”. Tot i això, va precisar que es reservava el seu judici “perquè encara esperem conèixer el pla americà”.
La proximitat que Trump va mantenir amb Nentanyahu –es van acarnissar amb l’Iran i l’acord nuclear– no va semblar tant que la tingués amb May. Encara que van respondre alguna pregunta, Trump va fer cas omís al requeriment que expliqués la retramesa de tuits amb vídeos islamòfobs, de dubtós origen, llançats per un grup neonazi del Regne Unit.
“Són falsos rumors”, va assegurar Trump sobre les suposades tensions entre els dos països. “Estem en la mateixa ona”, va aclarir. May va reafirmar “la relació especial” i va afegir que anaven a tractar que Trump visiti Londres “en els propers mesos”, després de cancel·lar-se el viatge pensat per al febrer.
En espera que avui faci el seu discurs, Trump, encantat d’haverse conegut, va ignorar les qüestions respecte als seus aplaudiments amb aquesta elit que va escorxar a Ohio o a Pennsilvània.