Honor a les reines de l’Àfrica
Dos fotògrafs recuperen la figura de Mekatilili, que es va enfrontar a Kènia a la colonització
La imatge inspira valor. Al centre de la fotografia, una jove vestida amb pells, joies de colors i una tela vermella al vent, sosté les regnes d’un cavall bru i fixa la mirada en l’horitzó. A la seva esquena, sorgeix la silueta d’un soldat davant una paret de fum i flames. En una altra foto, la mateixa noia camina amb aires felins i una llança a la mà, a punt de clavar un cop letal, i en una tercera, una altra jove vestida amb pells cavalca sobre un cavall mentre la neu li colpeja el rostre. Les escenes, protagonitzades per esveltes models, amb un punt kitsch i unes quantes pinzellades de photoshop, formen part d’African Queens (reines africanes), un projecte dels fotògrafs Richard Allela, de Kènia, i Kureng Dapel, de Nigèria, que busca retre homenatge a les heroïnes oblidades del continent africà. Per començar la sèrie, els artistes africans han recreat la història de Mnyazi wa Menza, popularment coneguda com a Mekatilili, una icona femenina a Kènia per la seva lluita contra les polítiques opressives dels britànics a començaments del segle XX. L’objectiu, explica Allela a aquest diari, és clavar un cop a sobre de la taula. “Aquest projecte representa la força de la feminitat i vol inspirar les dones africanes a rebel·lar-se davant la desigualtat i la discriminació a què s’enfronten cada dia”.
Per als dos fotògrafs, Mekatilili recull totes les qualitats de les heroïnes africanes que ara volen recuperar. “Vam decidir escollir Mekatilili perquè va ser una de les dones més valeroses i de més lideratge del seu temps”. Originària de la regió de Giriama, on va viure entre els anys 1840 i el 1924, Mekatilili es va enfrontar al règim colonial i es va rebel·lar davant els treballs forçats, l’augment de taxes imposades per les autoritats britàniques i la tramesa forçosa de diversos homes de la seva tribu a lluitar a la Primera Guerra Mundial. Encara que les dones no solen tenir posicions de lideratge en la seva ètnia, Mekatilili era vídua, fet que li va permetre tenir veu en les assemblees i destapar la seva valentia i capacitat de capitanejar la rebel·lió. El respecte a les tradicions locals i l’habilitat per ballar la dansa nativa kifudu, reservada per a cerimònies especials o funerals, van ajudar-la a atreure un notable nombre de seguidors. Segons el diari kenià The Star, abans de ser arrestada i enviada a l’exili a l’oest del país, Mekatilili fins i tot va arribar a clavar un mastegot a un militar britànic durant una acalorada discussió sobre els drets de la seva gent.
Segons Allela, després d’homenatjar la memòria de Mekatilili, en els propers mesos el projecte recuperarà heroïnes d’altres latituds. “L’Àfrica té moltes icones les històries de les quals encara han de ser explicades”, subratlla. Una de les figures femenines que vol plasmar en les seus pròxims treballs és la de Funmilayo Ransome Kuti, una mestra, política i activista nigeriana nascuda el 1900 que va lluitar pels drets de la dona i es va enfrontar als capatassos britànics. A més de personatges històrics, el projecte també representarà la vida de dones africanes més contemporànies que mereixen ser recordades com l’activista i ecologista keniana Wangari Muta Maathai, guanyadora del Nobel de la Pau l’any 2004, o l’artista sud-africana, icona de la lluita antiapartheid i activista pels drets humans Miriam Makeba. El to de les fotografies, amb colors molt saturats i escenografies impossibles, continuarà sent una senya d’identitat en les pròximes feines que s’estan projectant. “Volem que els retrats mostrin les protagonistes poderoses i delicades alhora. Hem pensat molt com dur a terme aquest projecte. Esperem que quan una noia vegi les fotos es pugui posar a la pell d’aquestes heroïnes i sentir-se poderosa”.
Per a Allela, la bona acollida de la seva iniciativa tant a Kènia com a l’estranger –“una agradable sorpresa”, admet– ha suposat una empenta d’ànim per continuar el projecte i per expandir un missatge global. “Ens fa feliços que la nostra feina hagi inspirat dones de tot el món i que això els recordi que són heroïnes i que sempre ho han estat”.