El Consell d’Estat posa en qüestió el pla preventiu contra Puigdemont
L’òrgan consultiu dubta d’un recurs davant el TC abans de la votació d’investidura
L’estratègia del Govern espanyol per impedir la investidura del destituït president Carles Puigdemont va patir ahir una ensopegada pel Consell d’Estat, que va estimar improcedent la interposició d’un recurs preventiu. L’Executiu, en tot cas, no s’aturarà. Considera que el dictamen, malgrat que desaconsella la iniciativa preparada per l’Advocacia de l’Estat, no ha de ser atès. Per tant, avui es presentarà el recurs d’inconstitucionalitat, considerant que l’informe esmentat és preceptiu, però no vinculant.
La situació resultant és, en tot cas, insòlita. És molt infreqüent –es podria dir que no té precedents– que el Govern central actuï contra el criteri del Consell d’Estat en qüestions especialment sensibles. La patata calenta, en tot cas, ara passarà a mans del Tribunal Constitucional (TC). La determinació de l’Executiu de tirar endavant el recurs suposarà que hagi de ser el TC la institució cridada a frenar preventivament –o no– la candidatura de Puigdemont.
La decisió clau, pel que fa a això, és l’admissió o no a tràmit de la impugnació del Govern del PP. Si s’admet a tràmit el recurs, la suspensió de la mesura impugnada és immediata, perquè l’Executiu presentarà la corresponent sol·licitud que s’apliqui l’article 161.2 de la Constitució, que preveu aquestes efectes. Aquest és, de fet, l’objectiu que busca l’Executiu mantenint la seva iniciativa, malgrat les objeccions del Consell d’Estat. El propòsit del recurs és impedir la candidatura de Puigdemont, amb independència de totes les hipòtesis derivades, en el sentit que s’intenti per via telemàtica o encarregant la seva defensa a una tercera persona.
Per tant, si el Govern espanyol aconsegueix que el Constitucional impedeixi la candidatura de Puigdemont, admetent a tràmit el redel curs, haurà aconseguit que prosperi el seu veritable objectiu, tot i que per a això hagi de patir crítiques per no haver seguit el dictamen del Consell d’Estat. Per a l’Executiu, el cost de la decisió ara és un afer secundari. L’important és barrar el pas a Puigdemont. En aquest cas s’aplica, per tant, la clàusula “costi el que costi”.
El Govern de Mariano Rajoy, però, assumeix un risc molt seriós continuant endavant. I això perquè podria passar que el Constitucional no admetés el recurs a tràmit. El TC té una majoria conservadora clara, però també té, a l’altre costat de la balança, una jurisprudència consolidada en contra d’actuacions a títol preventiu. Què pesarà més en aquest cas? El Constitucional pot variar la seva pròpia jurisprudència? I, d’altra banda, quines conseqüències podria tenir que després de les objeccions del Consell d’Estat arribés una negativa del Constitucional a admetre a tràmit el recurs i, per tant, a suspendre la candidatura de Puigdemont?
Totes aquestes preguntes van circular ahir per les seus governamentals, en una tarda de nervis com no es veia des de l’1-O i la posterior aprovació de la declaració unilateral d’independència (DUI). Des de primera hora va transcendir que el Consell d’Estat posava objeccions al propòsit de l’Executiu de recórrer avui mateix contra la proposta de Carles Puigdemont com a candidat a la investidura, acordada pel president del Parlament, Roger Torrent. I la rellevància del dictamen desfavorable va deixar en segon pla altres consideracions del Consell d’Estat que, arribat el cas, sí que posarien obstacles insalvables per a la investidura efectiva de Puigdemont.
Aquests obstacles provindrien del fet que el dictamen considera que la investidura esmentada es faria amb vulneració de la Constitució si es recorregués al vot telemàtic o a la presentació del programa futur Govern per persona interposada. És a dir, per delegació. La tesi del Consell d’Estat, favorable en això a l’Executiu central, és que en aquests supòsits sí que estaria justificat el recurs d’inconstitucionalitat, perquè ja no s’estaria actuant preventivament, sinó contra fets concrets inconstitucionals. El problema, en tot cas, és que en situacions com les descrites pogués passar que el recurs d’inconstitucionalitat no arribés a temps d’impedir la votació del Parlament. La conseqüència de tot això seria que no s’hauria produït una investidura amb eficàcia jurídica, perquè hi hauria un recurs immediat i, amb tota seguretat, una admissió a tràmit per part del TC i una suspensió del vot. Però l’acte parlamentari en si, amb totes les seves conseqüències no legals, però sí polítiques, ja s’hauria produït. El fet substancial, en suma, és que, d’acord amb el dictamen del Consell d’Estat, la investidura de Puigdemont serà impugnable si es produeix telemàticament o per delegació. Però fins aquell moment, la seva simple candidatura ara no hauria de ser objecte de recurs.
El Govern del PP ja es veia resignat a no poder actuar de manera preventiva, i fins que no es produïssin actes jurídics recurribles, quan
PUNTUALITZACIÓ RELLEVANT El dictamen veu motius per al recurs, però no en el moment actual
COMPLIMENT DISCRECIONAL
L’informe és preceptiu tot i que no vinculant per al Govern central TRIBUNAL CONSTITUCIONAL El veredicte del Consell podria posar en un compromís els magistrats del TC
DEMORA
Si no es recorre preventivament contra la investidura, es podria celebrar
Mariano Rajoy va optar de bon matí per moure peça i desplegar una nova tempesta judicial per provar d’impedir, per terra, mar i aire, que Puigdemont li pugui tornar a marcar un altre gol per l’escaire.
El president del Govern espanyol va reclamar amb la màxima urgència al Consell d’Estat el preceptiu informe per interposar davant el TC la impugnació de la resolució del president del Parlament, Roger Torrent, publicada dimarts passat, que proposa Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat. Amb l’informe damunt la taula, el Consell de Ministres preveia aprovar avui tornar a trucar a les portes del TC. “La interposició d’aquest recurs comportaria la suspensió d’aquesta decisió”, va advertir al matí des de la Moncloa la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.
La resposta del Consell d’Estat, que va arribar al vespre, no va agradar gens ni mica a la Moncloa. Però no va alterar els plans. I és que, a parer seu, l’informe “avala els arguments jurídics” del Govern central, malgrat que “discrepa sobre el moment de fer-ho”. A la Moncloa, en tot cas, van subratllar que l’informe “és preceptiu, però no vinculant”. I van confirmar la intenció que el Consell de Ministres aprovi avui el recurs al Tribunal Constitucional.
El fonament a què s’aferra la
OBJECTIU DE LA MONCLOA El Govern espanyol mira de forçar Torrent a proposar un altre candidat a president
Moncloa, segons va explicar Sáenz de Santamaría, és que “l’estatus jurídic actual de Puigdemont és incompatible amb la seva compareixença personal” al Parlament, “ja que pesa sobre ell una ordre judicial de detenció que s’ha de fer efectiva així que entri en territori espanyol”. “No té, per tant, el dret de llibertat deambulatòria que li permetria acudir a aquesta compareixença”, va argumentar. Aquest argument jurídic, va destacar, “es posa de manifest en la circumstància insòlita” que Torrent hagués d’anar dimecres passat “ni més ni menys” que fins a Brussel·les per celebrar consultes amb Puigdemont.
“Torrent hauria d’haver tingut present que Puigdemont no pot entrar en territori espanyol sense que es faci efectiva una ordre de detenció, de manera que no concorren [en Puigdemont] les circumstàncies que permetrien una investidura presencial”, va insistir Sáenz de Santamaría. A la Moncloa consideren que Torrent no pot proposar legalment Puigdemont com a candidat, “sigui on sigui”. La seva pretensió, per tant, és forçar-la a proposar un altre aspirant a la presidència de la Generalitat. I a tota velocitat, perquè el termini expira dimecres que ve.
Rajoy va telefonar a Pedro Sánchez per informar-lo prèviament de la seva iniciativa. El líder del PSOE es trobava a Los Angeles, on a la tarda va intervenir en un debat sobre la situació política de Catalunya a la University of Southern California. La direcció del PSOE va comunicar el seu suport a les mesurades posades en marxa per l’Executiu del PP. I, després del seu anunci, la mateixa vicepresidenta Sáenz de Santamaría va telefonar al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, amb qui manté una fluida comunicació. Rajoy, en canvi, no va trucar ahir al líder de Ciutadans, Albert Rivera.
NO VA TRUCAR A RIVERA
Rajoy va telefonar a Sánchez a Califòrnia i Sáenz de Santamaría va informar Iceta