El nostre jovent
Què està passant amb els nostres joves? Des de tres eixos diferents, el panorama que se’ns ofereix esdevé descoratjador. Molt greu, quan veiem tres menors d’edat involucrats la setmana passada en l’assassinat de dos ancians en el seu domicili de Bilbao. Catorze anys dos d’ells, setze el tercer. Nens, col·legials si és que anaven a l’escola tal com correspon. Quina insensibilitat, quina distorsió mental, quina maldat assaltant i matant dues persones, fossin ancianes o no!... Però és que, a més, les accions violentes perpetrades per menors d’edat proliferen. No hi ha dubte que aquest món nostre farcit de violència els està colpint.
Violència autèntica en forma de terrorisme, guerres, violacions o naufragis i violència en la ficció cinematogràfica o televisiva. D’altres, no maten però s’emborratxen. Segons una enquesta del Pla Nacional sobre Drogues, set de cada deu joves d’entre 14 i 18 anys s’embriaguen una vegada al mes de mitjana. Percentatge molt alt que requereix explicacions. Com és possible que estiguin tan despistats pel que fa als riscos de l’alcohol? Per què necessiten beure per divertir-se? On ho fan, per què ningú no els vigila, els prevé?
La llibertat i la diversió a qualsevol preu són miratges que els obnubilen, que expulsen del seu cap altres tipus de valors. Potser ni tan sols els coneixen atès que és la mateixa societat la que no els hi transmet. Molts adults són igualment esclaus de fetitxes sense substància, egoistes, hedonistes. Nois i noies bateguen entre el nihilisme, la irresponsabilitat i l’ànsia de plaer immediat, convertint l’abús de l’alcohol en indispensable.
I un tercer eix pertoca de ple a l’administració pública, aquesta que planta al carrer els joves de 18 anys que deixen d’estar tutelats. Dia a dia, any rere any, a una edat determinada se’ls expulsa sense que la majoria tingui assegurats ni un sostre ni una feina amb què sustentar-se. En mans de cada Ajuntament queda que puguin rebre ajuda, que no es trobin desprotegits rondant d’una banda a l’altra, com passa sovint. Incomprensible que no existeixi un pla de viabilitat per a aquesta població, tan jove encara i tan exposada a cometre infraccions.
Siguin joves o menors d’edat, tenen dret tant a la protecció com a un desenvolupament moral que fomenti els impulsos constructius i no els destructius. Ni contra els altres ni contra ells mateixos.